Lo Comte Tallaferro

Vídeo: Galejada de Centelles

2011-12-31T13:03:00.002+01:00

Amb aquest vídeo vull desitjar-vos un Bon Any 2012 ple de cultura, tradició i sobretot que sempre ho celebrem tots en companyia i germandat.

Vídeo: Galejada a Centelles, anuncien l'entrada del pi al migdia del 30/12, per la seva patrona Santa Coloma, poc desprès serà penjat a l'altar de l'església de la mateixa.

BON ANY NOU 2012!!

Bones Festes

2011-12-19T00:29:00.000+01:00

El Bloc Lo Comte Tallaferro (i el seu autor!) us desitja Bones Festes i bon any 2012 a tots/es!!

De Santa Llúcia a la Candelera

Les llums i el pessebre engalanen la vila

Perquè mai deixi de ser d’aquesta manera

Mantinguem la flama viva.

Amb un record per els que no hi son

Perquè sempre hi siguin amb nosaltres

Amb un record per els que hi son

Perquè gaudiu i no deixeu de ser vosaltr

Text:Daniel Garrido

l'Àliga de Solsona

2011-12-10T13:16:00.001+01:00

l'Àliga de Solsona
Cargado originalmente por Dani Garrido .

És un dels improperis amb més simbolisme de Solsona, doncs antigament sembla que només les poblacions amb títol de ciutat tenien el privilegi de posseir aquest element folklòric.

El títol de ciutat fou concedit a Solsona el 1594, però la primera referència escrita sobre l’Àliga és de 1676.

Al segle XVIII es troben les últimes dades escrites sobre l’Àliga i no torna a fer aparició fins el 1956 quan ,en motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, l’Ajuntament paga la construcció de l’actual Àliga a Francesc Voltes, juntament amb dos Aligons.

El mateix any, mossèn Antoni Muntada compon un ballet per a l’Àliga i els dos Aligons.

Cap a 1970, l’Àliga i els Aligons deixen de sortir i queden abandonats. Amb el naixement de l’actual moviment geganter, es decideix recuperar la sortida de l’Àliga i així es duu a terme durant el Corpus de 1979.

Per l’ocasió s’estrena un nou ball, solemne i majestuós, per a l’Àliga sola, amb música de Joan Roure i coreografia de Josep Dalmau.

Manel Casserras també s’encarrega de restaurar l’àliga i de realitzar uns canvis en la seva fisonomia.

De tot el principat, l’Àliga solsonina és una de les poques que conserva la seva funció original, la de ballar davant d’una autoritat per a tal de rendir-li homenatge. Fer ballar l’Àliga davant d’una personalitat equival a entregar-li les claus de la ciutat.

text extret de la web de Agrupació de Geganters de Solsona

Sant Sadurní martir

2011-11-29T14:11:00.001+01:00

Martiri de Sant Sadurní, miniatura del s.XIV

Com tots els pobles, ciutats i viles de Catalunya, Montornèsdel Vallès te devoció al seu Sant Patró que en el seu cas es Sant Sadurní.
Però qui era Sadurní? Perquè es sant? La majoria dels montornesencs/ques noméssaben que la seva festivitat es el 29 de novembre... En aquest text intentaré resoldre els vostresdubtes, o si mes no informar-vos de qui era Sant Sadurní.

Per conèixer la figura del bisbe Sadurní ens hem d’anaral segle II: Enviat a la Gàl·lia missioner junt a sis bisbes mes, va fixar laseva residència a Tolosa l’any 250 fundant la seva seu episcopal. En aquella èpocala Gàl·lia era un territori on gairebé no existia el cristianisme i els templespagans (romans) omplien les seves seus de fidels fins a les portes, Sadurní ambla seva experiència desprès de ser missioner a Àfrica i orient va reunir ràpidamentun bon nombre de feligresos.

El fet del seu martiri fou veritablement poca-solta (com la majoria d’aquestesbatalles “de fe”): el Bisbe Sadurní per poder arribar al seu petit oratori, haviade passar per davant del capitoli (principal temple pagà dedicat a Júpiter) elssacerdots, irritats per la presència del bisbe cada matí, van acusar-lo de fermuts els deus passant per davant del temple. Així un matí els creients pagans vanencerclar a Sadurní i el van fer pujar al temple a sacrificar un bou en honor aJúpiter, en negar-se el bisbe a fer-ho degut a que no li tenia por als raigs d’undeu que no existia, els sacerdots li van lligar els peus al bou, i van espantarl’animal perquè sortís corrents escales avall.

Sadurní va acabar amb el cos destrossat i morí pocdesprès, el seu cos va ser abandonat davant del temple, d’on el van recollirdues feligreses. Fou enterrat en una fosa molt profunda on ara s’aixecà l’esglésiade Notre Dame du Taur.

Les seves despulles es veneren a la basílica de Sant Sadurní(Tolosa), es venerat a molts pobles de la França, Catalunya i nord d’Espanya com a patró. En elcas del Vallès, La Roca del Vallès i Montornès del Vallès comparteixen elpatronatge.

Drac de Montornès al
Seguici de Sant Sadurní

A Montornès, el 29 de novembre sempre ha sigut històricamentla seva diada de Festa Major, però l’Ajuntament,pel continu mal temps típic d’aquestes dates, la va traslladar al tercer cap desetmana de setembre en motiu de la verema, sempre però celebrant-la en honor alsant patró.

En l’actualitat, des del cap de setmana previ fins el dia29 de novembre, el poble de Montornès porta a terme diferents actes culturals,socials i esportius a més de la tradicional missa major consagrada a SantSadurní en el seu dia.

D’aquestes activitats, destacar el seguici de lesentitats culturals i la paella popular amb la que la unió de botiguers delpoble reparteix anualment mes de 2.000 racions a tothom que vulgui compartir eldia del Sant Patró amb els seus veïns.

Un estiu completament festiu!!

2011-09-05T23:09:00.000+02:00

Així ha estat l’estiu 2011!! Viatjant per les comarques catalanes i descobrintfestes.

De totes elles però, he acumulat informació de tres en especialque per mi son destacables en tots els àmbits, i es que L’Aquelarre de Cervera, la Festa Major de Sant Félix de Vilafranca i elTomb encantat per Berga son incomparablesperò totes tres molt interessants des de tots els punts de vista.

L’Aquelarrede Cervera es celebra a finals d’agost. Com hom sapdes de fa segles, un aquelarre es una festa de bruixeria ancestral en que elfoc, l’infern i els elements transformena les persones que hi assisteixen convertint-les en simples titelles de labruixeria i el dimoni.

La ciutat de Cervera celebra des defa 34 anys la festa del foc i les bruixes, durant tres dies a l’any acull totun seguit d’actes de foc nocturns, fires esotèriques, teatre de carrer iconcerts per tots els gustos. Una veritable festa de no parar i sobretot pergaudir del que mes agrada als assistents: el foc.
La Festa comença el divendres amb el Correfoc i el concert folk, el dissabte(dia central de la festa) el dia es ocupat per les visites a la Fira del Gran Boc i a la tarda amb l’Aquelarretinfantil. A la nit arriba el torn dels grans la nit en que tots junts (diablesbruixes i assistents) invocaran al gran amo i senyor de l’Aquelarre: El Mascle Cabró

La nit es repartida en actes, el primer detots ells s’inicia amb la cremada de launiversitat d’on també surt el cercavila amb tots els personatgesparticipants als actes d’invocació, en arribar a la plaça de Cal Racó (espaiprincipal de la festa) fa el seu ball “La Polla” de Cervera. Els actes següentsson oberts pel correfoc d’una colla convidada que condueixen a la plaça apresenciar la invocació del Mascle Cabró i l’escorreguda final.

Parlant de l’Aquelarre es podria profunditzarmolt, sobretot en els canvis i evolució que ha tingut la festa, es per això queus convido a visitar la seva web http://www.aquelarre.cati la dels diables de Cervera “Diables Carranquers” http://www.diablescarranquers.cat/

De la Segarra partim cap a l’Alt Penedès: La Festa Major de Sant Félix de Vilafranca tambéanomenada “la mes típica” es celebrada anualment del 29 d’agost al 2 desetembre en honor al patró de la vila Sant Félix. Processons, diadescastelleres i l’espectacular entrada del Sant a la basílica de Santa María,omplen el programa de la mes típica deixant també espai per la festa dels mespetits.

Com a novetat en aquest any, destaca la recuperacióde l’Àliga antiga (restaurada per Jordi Grau de Terrassa), la segona torre de 8 sense folre descarregada pelsCastellers de Vilafranca, el 9de8 descarregat de la Colla Vella Xiquets deValls, i la decisió del consell de la Festa Major de apartar de la processó delBall de Malcasats.

La més típica te el seus orígens en el segle XVII, l’any 1991 va esserdeclarada “Festa tradicional d’interès nacional” i reclassificada l’any 2010dins el catàleg de patrimoni festiu com a “festa patrimonial d’interès nacional”,podreu trobar informació al web http://www.festamajor.infoi a la web de la colla Castellers de Vilafranca http://www.castellersdevilafranca.cat

I japer acabar, pujarem uns quilometres des de l’Alt Penedès al Berguedà, on elsGegants i Gralles de Parets del Vallès van acompanyar als Gegants de La Baumadels encantats en el seu Tomb encantatper Berga.

Per primera vegada, una colla de Gegants foranavisita Berga i el seu tomb encantat. La colla paretana va esser molt ben rebudapels membres de La Bauma dels Encantats dela ciutat que van acollir als Gegants Marcel i Elisenda de Parets al seu local,a les 18:30 començava el tomb per la ciutat, a la plaça Viladomat, on elsVallesans van donar un obsequi a l’ajuntament de Berga representats pel seualcalde Juli Gendrau i el regidor de Festes Jaume Vegas.

A les 19:00h començava el recorregut per la ciutat passant per 27 indrets de Berga,destacant el ball realitzat per les colles a l’hospital, el recordatorientregat a la colla paretana a la Plaça de Sant Pere (entregat pel regidor defestes Jaume Vegas) i de la Colla de Parets a La Bauma, i el “Ballet de Deu” ballat amb les quatrefigures a la plaça del forn.

A les 04:00h de la matinada arribaven els gegants al local de La Bauma delsencantats, el cap de setmana va acabar al dia següent amb una visita de laColla de Gegants de Parets a la Casa de la Patum i la visita al Santuari deQueralt.

Com podeu veure ha estat tot un no parar queencara dura, de moment amb la vista posada en les Festes de la Mare de Deu del Claustre de Solsona, La Festa Major deMontornès del Vallès i les Festes deSanta Tecla de Tarragona.

Fins la propera!!
Salut i cultura!!

Fotografies: Queralt Vegas

Pd: Donar les gràcies a La Bauma dels Encantats i al Exl. Ajuntament de Berga per l'acollida i companyia durant el "Tomb encantat per Berga"

Festa Major de Parets 2011

2011-08-02T23:59:00.002+02:00

Festa Major de Parets 2011
Cargado originalmente por Dani Garrido .

“L’essència d’una vila que manté tradicions,
decora i dona vida, fa festa major.
Es la vila de Parets
Gegants besties i grallers”

Un any més, la vila vallesana de Parets del Vallès ha celebrat la seva Festa grossa d’estiu, amenitzada per les famoses nits del teatre al carrer i la seva llegenda de la Pedra del diable.

He comentat diverses vegades, actuacions i festes de la vila esmentada i dels Gegants d’aquesta, però es ara quan vull presentar-vos la idea original en que es basa la festa d’estiu paretana, la Llegenda de la Pedra del Diable que va neixer l’any 1996 basada en una idea original de Jaume Paris i Cristina Martin.

La Festa Major d’estiu de Parets, dona el seu significat actual al naixement de la Llegenda de la Pedra del Diable. Aquesta festa gira entorn del mite d’una pedra megalítica trobada a Parets del Vallès, coneguda fins l’any 1946 com a pedra serrada. A partir d’aquest any se la comença a nombrar “Pedra del Diable” possiblement produït per la confusió entre la pedra paretana i la trobada a Palau Solità i Plegamans.
Tot i així , la pedra del diable de Parets se li coneixen dos mites els quals volen explicar el perquè de que aparegués a un lloc on no hi havia granit, ni canteres a prop.

Una d’elles ens explica, que el diable en persona transportava de nit pedra des del Montseny fins a Martorell per construir el seu pont, fou un dia que el gall cantà abans d’hora l’albada i el diable va haver de sortir corrents, maleint la bestiola i deixant la pedra tirada allà on el va sorprendre (la Vila de Parets).

La segona (i no menys important) ens parla de l’arquitecte de la catedral de Girona i els seus problemes per tancar la volta de la catedral. Fou llavors quan desesperat, va fer un pacte amb el diable a canvi de la seva ànima.

A partir d’aquests “intents” d’explicar l’estranya presència del pedrot a Parets, va néixer una idea per potenciar la Festa Major: va ésser l’any 1996 quan van aparèixer en Marcel i Na Elisenda parlant de la seva història d’amor, en Llucifer que enganya el pobre mestre de cases per emportar-se la seva ànima, i la pedra dalt del carro... portada pels diabòlics “Diables Parets”.

L’any 1997 apareix el Gall i a l’any següent en Bitru (missatger del Diable) que completen la representació paretana que en aquesta edició 2011 ha fet XV anys.

Web Gegants, Bestiari i Grallers de Parets del Valles
Ajuntament de la Vila de Parets del Vallès

La Patum de la Pietat de Berga

2011-06-14T15:01:00.003+02:00

La Pietat del Gegant
Originalment per Dani Garrido

Celebrada durant la pasqua de pentecosta, la Patum de la Pietat es la ultima de les celebracions d'aquest tipus que queda als barris de la capital del Berguedà.

El barri de La Pietat de Berga, forma part de la part alta del casc antic i porta aquest nom pel carrer on es situada la capella de la Mare de Déu de la Pietat. Tot i així mes que un barri, es un dels carrers principals del casc antic.

La Patum de la Pietat com La Patum en sí, te la seva comparseria, composada pel Tabal, Turcs i Cavallets, Maces i àngels, dues guites, una Àliga, quatre nans vells, una parella de gegants, quatre nans nous i el seu corresponent Salt de Plens. Com a diferencies destacar que l'Àliga de la Pietat llueix una creu a la corona (símbol del barri), el salt de gegants només el formen una parella (construïda per Toni Mujal) i que el numero de plens que salten es de 7 - 10, tot i així es una bona festa i una bona patum per compartir amb els veïns del barri que preparen amb tota la il·lusió del mon.

Veritablement es admirable veure la afició que els veïns li tenen a la seva festa que tot i les dificultats de pressupostos, porten a terme d'una forma lluïda i participativa.

locomtetallaferro.blogspot.com
Galeria de fotos. Patum de la Pietat 2011

Fira de Sant Isidre de Cardedeu

2011-05-15T22:15:00.001+02:00

Fira de Sant Isidre de Cardedeu
Cargado originalmente por DaniGarrido

La vila de Cardedeu en honor al seu patró Sant Isidre, porta a terme de forma anual una fira multi sectorial als seus carrers, centrada sobretot en l'artesania, i la ramaderia (de la qual Sant Isidre ne's el Patró), també inclou un apartat agrícola, la fira d'atraccions pels mes petits i activitats durant tot el cap de setmana.
Entre elles destacar l'aniversari del centenari dels Gegants de Cardedeu, l'exposició de pintura, la cursa de rucs i el concurs de menjar borregos (dolç típic de la vila vallesana).

La zona de bars i esbarjo, l'ambient i sobretot la particular bellesa de la vila de Cardedeu, omplen aquest cap de setmana de tradició, diversió .... però sobretot d'un sentiment d'orgull per els Cardedeuencs i per el seu patró.

Locomtetallaferro.blogspot.com

Plaça Joaquim Mir

2011-05-03T15:01:00.001+02:00

Plaça Joaquim Mir
Cargado originalmente por DaniGarrido

La plaça Joaquim Mir de Montornès del Vallès, era antigament el centre del poble conjuntament l'església.

Amb la crescuda d'habitants, aquesta plaça ha anat quedant desplaçada de l'actual centre del poble convertint-se en la part alta i casc antic del poble.

Destacar però, que gràcies a la desmesurada construcció i destrucció del patrimoni arquitectònic Montornesenc, aquesta zona ha passat de ser antiga a ser un "construya donde usted quiera".

Tot això fet i destruït per personatges que diuen ser "fills de Montornès", pel simple fet d'haver viscut tota la vida es pensen que poden destruir el poble, un poble que amb el pas dels anys perdrà identitat si no aturem aquests especuladors arquitectònics.

locomtetallaferro.blogspot.com

El Carrer dels Cargols

2011-05-01T23:53:00.001+02:00

Il·luminant el camí
Cargado originalmente por DaniGarrido

Al pas de la processó pel Carrer d'Orient i el Carrer Migdia de Verges, els assistents encenen uns cargols enganxats a la paret amb cendra, plens d'olis i acompanyats amb una metxa.

El "Carrer dels Cargols" es el nom que se li dona sobretot al Carrer d'Orient Vergelità. Aquesta tradició dels cargols es un fet degut a la poca amplada del carrer, els veïns van imaginar la forma d'il·luminar el pas de la processó ocupant el mínim espai possible.

El Carrer dels Cargols, es la part del recorregut mes coneguda i emblemàtica de la Processó de Verges. A part de per la seva il·luminació, per la poca distància que hi ha entre els representants i misteris davant el públic (només pot haver-hi una filera de persones) i a de mes l'assistent ha d'estar ben enganxat a la paret per facilitar el pas del seguici).

Tota una joia del patrimoni festiu i religiós Català

locomtetallaferro.blogspot.com

Vila de Verges

2011-04-27T14:03:00.001+02:00

Vila de Verges
Cargado originalmente por DaniGarrido

A l'època medieval es construeix la part més antiga o primitiva de la població, la que queda limitada al nord per la plaça Major, al sud pel carrer del Rec del Molí, a l'est pel carrer Valls i a l'Oest per la part final del carrer dels Bous. De la muralla que encerclava tot aquest nucli en queden magnífiques mostres, sobretot a la plaça Major, on hi ha una porta d'entrada al recinte i dues torres (una quadrada 'segles XIII-XIV' i l'altre circular 'segles XV-XVI') molt ben conservades.

Dins el clos murallat trobem l'església, restes de l'antic castell (segles XII) que ocupava el lloc on ara hi ha l'Ajuntament i la placeta que hi ha davant, i carrers com el del Ribossà o el de l'Església que conduïen a la porta oest de la muralla i que són veritables supervivents de la vila medieval.

L'únic vestigi que resta del castell és un mur d'uns deu metres de llarg per cinc d'alt que actualment està integrat en la paret posterior de la Casa de la Vila 'última reforma de 1990'.

L'església parroquial de Sant Julià, també dedicada a Santa Basilisa, conserva l'absis semicircular i la meitat oriental de la nau de l'antiga església romànica.

La vila i el castell de Verges foren possessió dels comtes d'Empúries fins a l'extinció del comtat. La baronia de Verges que comprenia Verges, La Tallada i Bellcaire fou incorporada a la corona el segle XVI.

L'eixample dels segles XVII i XVIII es deu a la relativa tranquil'litat que va viure l'Empordà en aquests temps, sobretot a la primera meitat del segle XVIII, la qual va permetre un important creixement del poble. Com que dins del recinte murallat ja no hi quedava espai, les cases foren construïdes fora, seguint els camins que portaven a les portes de sortida o, fins i tot, adossant-se a la muralla com passa en el carrer dels Valls. Els carrers Major, dels Bous, Ample, dels Valls, de Fora etc. es formaren en aquesta època en què Verges era cap d'una important batllia reial que comprenia els pobles de La Tallada, Bellcaire, Canet de Verges, Jafre, Vilopriu, Camallera, Saus, Garrigoles, Maranyà, Tor, Colomers i Gaüses.

Font: Ajuntament de Verges

locomtetallaferro.blogspot.com

Cap de Setmana Sant i Jordi

2011-04-26T12:27:00.001+02:00

Un cop passada aquesta Setmana santa "diferent" (ja que coincidida amb Sant Jordi) m'agradaria explicar-vos quatre cosetes sobre els últims dies d'aquesta celebració religiosa però a l'hora tradicional a la nostra terra com son La Pasqua florida i la mona, i les Caramelles.

La Pasqua florida te el seus origens en la festa que commemora l'alliberació del poble jueu de les mans de l'esclavitud que els hi imposaven els egipcis i en la festa jueva dels pans Àzims. Amb el pas dels anys i la "adaptació" del calendari cristià a les festes de l'antic testament, va convertir-se també en un dia de celebració festiva desprès de quaranta dies de dejuns, ofici i abstinència. Així com també celebrar la resurrecció de Jesucrist.

La pasqua florida comença amb una vetlla la nit de dissabte a diumenge de resurrecció (així des de 1951) on es beneeix el foc, s'encén el ciri pasqual i es canta l'al·leluia (Lloeu al Senyor) en el moment que repiquen les campanes anunciant la resurrecció.

Durant la Pasqua florida, es tradicional que es regalin als fillols La Mona

<< Pasqua sense ous, com nadal sense torrons >>

La Mona te el seu origen de la paraula "munera" que ve del llatí i significa "regals" , es tradicional que el dilluns de pasqua, es regali als fillols. Antigament la mona era simplement un tortell rodó decorat amb ous de gallina (tants com anys tenia el nen/a), fou a partir del segle XIX quan la mona passà a ser un pastis de pa de pessic amb xocolata i mantega, i decorat amb ous de xocolata, plomalls o fruita confitada. Actualment les mones arriben a ser autentiques obres d'art pastisseres que parlen d'actualitat, fantasia o tradicions, a de més, son acompanyades amb ninots de plàstic que emulen els "herois" o personatges preferits de la canalla.

La tradició d'aquest dia i de la mona, mana que es mengi al camp o a la platja desprès d'una excursió en família, també dir-vos (com a curiositat) que el fet de regalar ous guarnits a la canalla es estès per tota Europa com a símbol d'una nova vida i ritus primaveral.

Dilluns de pasqua es també motiu de celebració en molts indrets de Catalunya, destacarem un com es la festa de l'arbre de Cornella del Terri (Pla de l'estany) amb el ball del cornut, o el Dimarts següent de pasqua a Igualada, amb la festa del Sant Crist en la qual es porta a terme l'ofici i processó.

Es en els darrers dies Setmana Santa es quan també s'entonen arreu de Catalunya Les Caramelles

Les Caramelles, d'origen rural surten el dissabte de glòria, matí de diumenge de resurrecció i dilluns de pasqua.

Aquesta festa tradicional es tracta de l'aparició de grups cantaires pels carrers de les viles que canten cançons i corrandes acompanyats d'alguns instruments, anunciant la resurrecció de Jesucrist desprès d'haver passat Passió i mort. Els cantaires acostumen a portar una perxa amb una cistella a la punta engalanada amb cintes i garlandes on els veïns deixen botifarra i d'altres menjars típics per que desprès els cantaires puguin fer un àpat conjunt. També n'hi ha que porten un giny anomenat "ballesta" que consta de llistons de fusta articulats, que serveixen per pujar flors als veïns que visquin mes amunt en el moment de la cantada.

Les Caramelles actuals però, va ser durant el segle XIX que van començar a aparèixer de mans de les societats corals. Aquestes, van fer seva la festa i la van portar a la ciutat on poc a poc s'han anat incloent nous elements i cançons (especialment de J.A Clavé).

Aplecs caramellaires importants podríem destacar els de Súria, Cardona, Solsona o Casserres. Tot i que en general estan bastant ben escampades per les comarques del Solsonès, Berguedà i sobretot el Bages.

Ja per acabar el text i sense poder oblidar la Diada del Patró de la nostra estimada terra, incloc aquesta poesia de Josep María de Segarra dedicada a Sant Jordi

Sant Jordi una rosa mig desclosa

Pintada de vermell i de neguit.

Catalunya es el nom d'aquesta rosa

I Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudis i penes

I ell se l'estima fins qui sap on;

I amb ella te mes sang a dins les venes

Per poder vèncer tots els dracs del món.

Espero que tots i totes tinguéssiu una gran Diada de Sant Jordi plena de roses i llibres, però sobretot molta tradició i estimació: Als vostres enamorats/ades i la nostra terra pàtria.

Salut i cultura!!

Fonts: "Les tradicions que no hem de perdre" (Antoni Dalmau), Costumari Català de Joan Amades
Imatges: Firesifestes.org, Queralt Vegas

Setmana Santa 2011

2011-04-14T21:10:00.000+02:00

Ja tenim aquí la primavera! els ocellets volen, apareixen les flors, els dies son mes llargs ... i com a tal, ja tenim present la setmana santa. Aquest any però s'incrementen els actes degut a que les dates d'aquesta setmana religiosa varien: aquest any coincideix amb la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya.

Com sempre, en dates de setmana santa hi ha multitud d'actes religiosos, culturals i tradicionals, i de tots ells m'agradaria fer la meva selecció personal per recomanar-vos visitar i gaudir. Per començar destacaré La Passió de Llinars del Vallès que es porta a terme aquest cap de setmana 16 i 17 d'abril.

La Passió de Llinars del Vallès es va representar per primer cop l'any 2000 en motiu de l'any jubilar, la porta a escena la companyia local Till - Tall i vol consolidar-se com una de les Passions més originals de Catalunya.

Amb un llenguatge fresc i modern, aquesta representació vallesana intenta apropar-se al públic per permetre una millor comprensió del missatge de Jesús, a demès de donar a conèixer la vida del Messies des d'un punt de vista femení i un estil narratiu totalment cinematogràfic que fa possible la representació sense necessitat de gairebé decorat. El text i muntatge es de Reyes Barragán.

"Veniu a mi" La Passió de Llinars es representa els dies 9, 10, 16 i 17 d'abril de 2011 al cinema teatre de la vila, el preu de l'entrada es de 10€ per adult, i 8 per la canalla.

Podreu trobar mes informació a la pàgina web de Llinars del Vallès o a la web del grup de teatre Till - Tall

Amb el desenvolupament de la setmana santa, seguim trobant actes: la propera parada la trobem a l'Empordà amb la Processó i Dansa de la Mort de Verges

La Processó i Dansa de la Mort de Verges, porta realitzant-se ininterrompudament edició rere edició, els Vergelitants s'aboquen al carrer per representar de la millor manera que saben (que saben moltissim ) els últims dies de Jesucrist.

Tot i el gran nivell de la Passió Vergelitana, el que mes destaca de la processó es la Dansa de la Mort. Aquest quadre de la processó ens recorda que la mort pot arribar en qualsevol moment executant la seva dansa sense interrupció durant tot el recorregut sant.

El moment mes brillant de la nit arriba quan la processó entra al Carrer dels Cargols: aquest carrer degut a la seva petita amplada, no pot esser il·luminat amb torxes, per això els veïns van crear la seva pròpia il·luminació omplint closques de cargols de cera i una metxa, a continuació les enganxaven a la paret amb una barreja de morter i cendra que el públic encén al pas de la processó.

La tradició de Verges, es admirable. Però el que es mes admirable, es la participació de tota la vila empordanesa que amb la seva feina i dedicació a l'hora de representar la vida del fill de Déu, aconsegueixen omplir carrers i places de forasters, i es que a Verges queden pocs habitants que no participin a la processó.

Com a opinió personal, porto 3 anys assistint i mai hem cansaré de la sensació que hem recorre el cos en el moment en que la processó hem passa per davant al Carrer dels Cargols: l'olor de les flors, l'ambient que hi ha, el moviment de les armadures dels manages o el so de la Dansa de La Mort marcant el seu propi territori.

Seguint el recorregut de setmana santa, trobarem processons i passions arreu de Catalunya, tot i que no puc explicar gaire de totes m'agradaria fer-vos unes quantes recomanacions: La Passió d'Olesa, La Passió d'Esparreguera, el Via Crucis de Sant Hilari Sacalm , o la Processó del Silenci de Mataró i la Setmana Santa Tarragonina.

Aprofiteu i visiteu. Son tresors culturals Catalans, que no cal ser religiós per poder gaudir de la seva riquesa.

Galeria d'imatges Flickr

2011-04-04T21:31:00.001+02:00

DaniGarrido photostream on Flickr.

Últimament no escric gaire al bloc, ja que estic mirant de canviar el disseny per fer-ho mes innovador i modern.

Amb aquest canvi també vull introduir-vos a part de la Cultura Popular, a les imatges que vaig captant allà on vaig, i donar-vos la meva humil opinió sobre alguns temes socials i culturals... tot això sempre, respectant els articles sobre festes i tradicions que vaig visitant i trobo del tot interessants.

En resumides paraules, aprofito aquest temps de "poca" activitat cultural per rentar la cara a aquest espai que poc o molt, cada dia li dedico una estona.

Salut i cultura!!!!

Dia de la poesia catalana a Facebook

2011-03-17T09:43:00.001+01:00

A la xarxa social Facebook, s'ha iniciat una iniciativa a la qual, el dijous 17 de març es proclama el dia de la poesia catalana a aquesta xarxa popular.
Doncs be, tot i haver fet la meva "part" d'aquest dia posant un fragment al mur de la xarxa, jo vull anar mes enllà i posar-vos un fragment també aquí al bloc. Perquè? per que desprès de totes les iniciatives, xarxes i etcètera, la poesia catalana es un moviment molt gran que agrupa molts poetes i poetesses que amb els seus versos i cants, ens animen el dia i ens fan somiar a tots.

A tots vosaltres artistes, moltes gràcies i molts ànims.

Amb son germà, lo comte de Cerdanya,
com àliga que a l’àliga acompanya,
davalla Tallaferro de Canigó un matí;
ve amb son fill de caçar en la boscúria,
quan al sentir-hi mística cantúria
se n’entra a l’ermitatge devot de Sant Martí.

Lo sant, des del cavall, vestit de malla,
encès d’amor, d’un colp d’espasa talla,
per abrigar a un pobre, son rivetat mantell;
Gentil, l’aligó tendre, sa armadura
contempla, i, amb coratge que no dura:
–Mon pare –diu–, voldria ser cavaller com ell.

No he feta amb vós contra Almansor la guerra?
M’ha vist l’espatlla l’enemic? La terra
no reguí jo amb sang meva i amb sang de sarraïns?
Per què l’elm i l’escut que a tants donàreu,
a mi, a mi sol, fill vostre, me’l negàreu?
No infanten ja les mares guerrers i paladins?

–Fill, hereu de ma glòria i mon llinatge,
ta petició m’agrada i ton llenguatge;
demana si a ton oncle li plauen com a mi.
–És hora tanmateix –diu l’altre comte–,
puix no és ja cavaller, que en sia prompte;
que vetlle anit les armes, jo l’en faré al matí.–

Com dintre el rusc murmuriosa abella,
Gentil a orar se queda en la capella,
acompanyat dels comtes, de patges i escuders;
en la tarima de l’altar se postra
contemplant al sant bisbe que s’hi mostra,
que fou abans de bisbe mirall de cavallers.

La llum de l’alba al peu de l’ara el troba,
com un colom vestit amb blanca roba,
regalant-se amb l’aroma de cristians consells,
sanitosos consells que, abans de gaire,
com papallones volaran en l’aire; 35
mes, ai!, son cor novici també volant amb ells.

Fragment del Cant I L'aplec de Canigó. Jacint Verdaguer

Ja de pas, vull convidar-vos a consultar la pàgina http://www.canigo125.cat/veus/Canigo_125_veus.html a la qual, trobareu el Canigó de Mossen Cinto Verdaguer llegit per 125 veus diferents arreu de Catalunya, en motiu del 125 aniversari de la primera edicció (1886)

Imatge: Pont de Besalú (La Garrotxa)

De Febrer al Març

2011-03-08T12:27:00.002+01:00

Uf! Quant de temps sense escriure!

Els mesos de Febrer i Març han sigut intensos, les Fires de Bruixes de Centelles i l’aixada de Manresa ens han ocupat els principals caps de setmana de febrer. El Març en canvi, l’ha ocupat una festa que repeteix aquest any en el calendari festiu del bloc igual que en el calendari festiu català: El Carnaval de Solsona.

Comencem pel principi! I es que un cop passades les excepcionals Decennals de Valls, tornàvem al calendari quotidià de fires i festes catalanes que poc a poc anem coneixent voltant per Catalunya. En alguns casos acabem fixant-les al nostre calendari per la bona organització, representació o significat de l’acte, com es el cas de les tres esmentades abans. La primera d’elles, la Fira de les Bruixes de Centelles (Osona), podríem dir que ens crida pel seu ambient i espectacles que fan aquesta vila, la capital de les bruixes a Osona.

La Fira de les Bruixes de Centelles es va portar a terme el cap de setmana del 19 i 20 de febrer. Tot i que el temps no va acompanyar, els carrers de la vila es van omplir d’espectadors i comerciants cadascun complint amb el seu paper: els comerciants amb els seus productes esotèrics i artesanals feien la fira mes autèntica i divertida per passejar i/o comprar, els vilatans i entitats aconseguien aquella sensació “mística” a l’aire, disfressant-se, decorant els carrers o muntant carrers itinerants que actuaven com a petits “passadissos del terror” o com a simplement ambients medievals o infernals per passejar i sentir-te una mica mes integrat en la tradició Centellenca.
L’acte central va tornar a ser l’espectacle del grup d’animació Gog i Magog, l’elecció de la bruixa de l’any i l’actuació de la colla de foc “Cabrons i Bruixes de Centelles”, aquest any acompanyats per la Colla de Diables Casablanca de Sant Boi de Llobregat i el seu Drac Rubricatus.

Veritablement es una fira per anar visitant ja que, per molt que la situació i la temàtica no canviï, cada any creix en recorregut, activitats i sobretot en participació, un cop mes us convido a visitar-la en la propera edició 2012.

La segona parada del mes de febrer, fou la ciutat de Manresa i la seva Fira de l’aixada que es va celebrar el cap de setmana del 26 i 27 de febrer.
Quan parlem de la fira de l’aixada de Manresa, parlem de la gran fira medieval del Bages, Manresa omple el seu casc antic de paradetes artesanals i decoracions medievals, mentre la gent de la ciutat, les entitats i els comerços es posen les piles i fan actuacions, animació i “ofertes” de fira en productes i àpats.
De la fira de l’aixada m’agradaria destacar apart del gran numero de paradetes, l’animació i els actes de la fira i la participació de les entitats com les colles del Correfoc de Manresa, a més d’un gran concert a la Seu Manresana amb el repertori i danses del “Llibre Vermell de Montserrat” joia medieval de la musica catalana d’època.

Com amb la fira centellenca, us recomano que l’any vinent doneu un cop d’ull a la Fira de l’Aixada de Manresa, no sortireu pas decebuts us ho ben asseguro.

L’ultima festa que comentaré (no per això la pitjor) es el segon any que repeteix en el calendari festiu del bloc i que crec que s’està guanyant la seva posició fixa: per la seva tradició i la seva magnitud, el Carnaval de Solsona es un dels mes coneguts dels Països Catalans, i reconegut com a festa d’interès nacional.

Recordant el text de l’any passat (vessant històrica) recordarem que el Carnaval de Solsona, vol ser una critica satírica de la societat actual i els seus poders (el clero i el govern). Tant es així que compta fins i tot amb el seguici de gegants bojos i besties que, caricaturitzats i amb certs “trets” que poden recordar als Gegants de Festa major, fan les delícies de petits i grans als carrers, a més de repartir faves amb els braços movibles a tort i a dret.
Però no només de gegants va la broma (per seguir el rotllo carnavalesc) , l’ajuntament i les autoritats també tenen les seves rèpliques carnavalesques en “l’ajuntament del Carnaval” i uns divertits Bisbes i clergues que faran de tot menys pregar per les ànimes dels pecadors.

Us agraden tots aquests personatges? Doncs encara no hem acabat! Dissabte com es costum, es va rebre al Matarrucs d’honor a la porta del sol (o kilòmetre 0 ), ell i només ell, serà l’encarregat de penjar el ruc al campanar de la torre de les hores per donar tret de sortida oficial al carnaval Solsoní, i ara direu... collons! Pengen un ruc? Quins animals!

Doncs tranquils que el ruc es de peluix (abans de continuar, aclarem les coses) però tot això te la seva història òbviament, i he pensat que la millor forma de explicar-ho podria ser amb el mateix text del article del carnaval 2010:

"Fa molts i molts anys a Solsona, hi havia un campanar molt alt anomenat torre de les hores, on un Solsoní va descobrir que creixien unes plantes molt bones pels animals. Com la poca amplada de l'escala d'aquesta torre, feia impossible baixar aquelles herbes van decidir que pujarien un ruc per que se les mengés, a l'endemà allà era tot el poble esperant per ajudar l'home a pujar el ruc al campanar... i no se'ls va ocórrer un altre cosa que pujar-lo lligat del coll!! com es obvi, el pobre ruc es va començar a ofegar i ofuscat per això es començà a pixar a sobre de tothom, com es obvi també el ruc va arribar dalt del campanar mort "Amb aquesta llegenda a l'esquena, als solsonins i solsonines se'ls coneix pel mal nom de Matarrucs.

Un cop rebut al Matarrucs d’honor 2011 (en aquesta edició n’Abel Folk, actor català ) es procedeix a inaugurar les exposicions i fires de la festa, mes tard, es l’hora dels gegants que acompanyen als Matarrucs, Pixapins i forasters a la Carretera de Torà on rebran a S.M Carnestoltes, rei dels poca soltes.

Mentre les comparses de disfresses entren a la ciutat de Solsona, la gent va omplint la plaça on un cop arribades i amb la presencia de sa majestat Carnestoltes, es porta a terme la bramada (dedicada als politics del país ) i els Gegants i improperis del Carnaval, porten a terme els seus ballets. Seguidament arriba el moment esperat : Penjar el ruc dalt del campanar.

Amb la plaça del ruc plena de gom a gom, el Matarrucs penja el ruc a la torre de les hores, mentre la gent canta la tradicional tonadeta, amb aquests actes i fins dimecres de Cendra, Solsona viurà una autèntica disbauxa carnavalesca... sempre sota el regnat del Rei Carnestoltes que vetllarà perquè la festa sigui la llei mes respectada per tothom.

Si voleu aprofundir en la història del Carnaval (molt entretinguda) us recomano que li doneu una ullada al text que vaig escriure l’any passat, el qual us enllaço a continuació:

http://locomtetallaferro.blogspot.com/2010/02/solsona-bona-gent.html

Com sempre trobareu imatges varies de totes les festes esmentades al text, a la galeria Flickr de Queralt Vegas i d’un servidor.

Fins el proper text!!!
Salut i cultura!!

Vídeos Decennals de Valls 2011

2011-02-08T22:28:00.002+01:00

Aquí teniu els altres dos videos que vaig grabar i muntar per les Decennals de Valls 2011, la Processó i trasllat de la Mare de Déu de la Candela, i la matinal castellera i la mostra de Moixigangues de Catalunya.

Espero que els gaudiu tant com jo he gaudit fent-los. Podreu veure aquests vídeos i mes al canal youtube del bloc enllaçat al menú de navegació

Fins el proper text!!

Salut i Cultura!!

Vídeo: Trobada de Lleons coronats i Estrena del Lleó de Valls.

2011-02-02T18:30:00.003+01:00

Aquest es el vídeo que he muntat sobre la presentació del Lleó de Valls, que es va portar a terme el dissabte 29 de gener de 2010 a la Plaça del Blat de Reus.

A la trobada van assistir-hi els Lleons de Reus, Tarragona i Barcelona, i l'apadrinament va ser a càrrec de l'Àliga de Valls i l'Ós de Valls.

Espero que us agradi!! properament penjaré vídeos de la Processó i trasllat de la Mare de Déu de la Candela, i la trobada castellera dels Països Catalans per les Decennals el diumenge 30 de Gener.

L'altar major de les Decennals

2011-02-01T14:18:00.002+01:00

Una pregaria decennal
Cargado originalmente por DaniGarrido

Festes Decennals de la Mare de Deu de la Candela de Valls 2011

Fotografia d'una dona pregant davant de la Imatge de la Mare de Déu de la Candela, patrona de la ciutat de Valls.

El Dissabte 29 a la tarda , desprès de la processó dels elements festius de la ciutat i entrada de les autoritats i la bandera de Valls al temple, la imatge va ser traslladada del seu cambril a l'altar major de l'església de Sant Joan de Valls, a partir d'aquell moment i fins el seu trasllat de nou al cambril, es pot visitar la imatge i pregar-li.

Destacar el cant dels Goigs a la Mare de Déu de la Candela, que es va interpretar durant el trasllat i processó per dintre del temple que podreu escoltar si voleu a aquest enllaç:

Goigs de la Mare de deu de la Candela de Valls

El Lleó de Valls

2011-01-31T23:36:00.003+01:00

El Lleó de Valls
Cargado originalmente por DaniGarrido

Festes Decennals de la Mare de Deu de la Candela de Valls 2011

Dissabte 29 de Gener al migdia davant la presencia dels fins llavors tres únics lleons coronats (Reus, Barcelona i Tarragona), l'Àliga i l'Ós de la ciutat de Valls i un gran públic assistent, va néixer el Lleó de Valls construït per Lluís Musté amb el llautó com a material i amb la peculiaritat mirada, creada amb esmalts.

El Lleó va ser coronat amb un treball d'orfebreria de Ramon Boix.

Així Valls es converteix en l'única ciutat de Catalunya amb els tres símbols de protecció i poder: l'Àliga, l'Ós i el Lleó coronats.

http://www.flickr.com/photos/tallaferro87/tags/decennalsdevalls2011/

Comencen les Festes Decennals de la Candela de Valls

2011-01-28T21:10:00.004+01:00

Ens veiem pels Carrers de Valls! no us ho perdeu, haureu d'esperar deu anys per tornar a veure aquestes festes úniques a Catalunya i al mon!!!

Web oficial de les Festes: http://www.vallsdecennals2011.cat/

Grup oficial a Facebook: http://www.facebook.com/festesdecennalsvalls

Canal Twitter de les Festes: http://twitter.com/#!/decennalsvalls

Programa de les festes: http://www.vallsdecennals2011.cat/docs/programadecennals.pdf

Salut i decennals!!!

Festes d'hivern 2011

2011-01-08T16:09:00.006+01:00

Abans de tot, bon any nou 2011! Que vingui carregat de tot allò que necessiteu i molta cultura!!

Ja som gener! Nou any, nova dècada i tornem a iniciar el calendari festiu!!
Tot i que la majoria de les festes dels Països Catalans es desenvolupen amb el calor, el fred ens porta també multitud d’actes culturals arreu del territori que no deixen de ser molt interessants tot i el temporal. D’aquest mes de gener vull destacar tres d’aquest gran numero d’actes que trobem: El Seguici de les Basíliques, La Festa Major d’hivern de Parets del Vallès i les Festes Decennals de la Candela de Valls.

El Seguici de les Basíliques de la Barcelona Antiga , que arriba a la IV edició consecutiva, vol rememorar les bones relacions que hi havia entre l’església de Santa Maria del Pi i l’església de Santa Maria del Mar, incloent les entitats i agrupacions que hi havia sota la protecció d’aquestes dues seus. Així doncs el dissabte mes proper a la commemoració de la canonització de Sant Raimon de Penyafort (7 de gener) els Gegants del Pi, els Gegants de Santa Maria del Mar, el dofí, la Mulassa i el Lleó de Barcelona, recorren la Barcelona gòtica de temple a temple per finalitzar a dins l’església fent els balls de lluïment i la ofrena floral. Tot seguit porten a terme el “Ball a Quatre” entre els Gegants del Pi i Santa Maria del Mar, ball que només podreu veure en aquest acte que recorda les antigues tradicions de la ciutat comtal i que no tot es turisme i estrangers a Barcelona.
En Aquesta edició, el Seguici s’iniciarà a les 18:30 a l’església de Santa Maria del Pi i acabarà a l’església de Santa Maria del Mar amb els actes protocol•laris, aquest recorregut s’inverteix anualment.

El cap de setmana del 22 i 23, la vila de Parets del Vallès celebra la seva festa major d’hivern amb un cap de setmana ple d’activitats per a petits i grans: exhibicions, animació infantil i ball per la gent grans, son alguns dels actes varis del programa de festes paretá, tot i que jo destacaré els actes principals d’aquesta festa hivernal: la Desfilada Infernal dels Diables Parets i la trobada de gegants que organitza la Colla de Gegants, Grallers i Bestiari de Parets del Vallès.
Dissabte 22 a les 18:30, s’iniciarà la concentració de besties convidades a la plaça de la vila. Així s’iniciaran els actes de la desfilada infernal que organitzen els Diables Parets des de fa catorze anys a la vila vallesana. Tot seguit les besties i diables iniciaran la desfilada pels carrers del casc antic, seguici que tancaran en Bitru (missatger del Diable) i en Llucifer: gegant que només podreu veure sortir en aquest acte i a la representació de la llegenda de la pedra del diable a la Festa Major d’estiu. Acabat el seguici infernal, les colles arribaran a la plaça de la vila on faran el lluïment i encesa final.

Diumenge 23 al matí serà el torn dels gegants Marcel i Elisenda de Parets del Vallès i els seus convidats. La plantada s’iniciarà a les 09:00 del matí al camp de les peces (casc antic) amb les colles de La Granada, Siurana, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Casc Antic de Barcelona, Badalona, Infercel de Montornès del Vallès, Trabucaires de Sabadell i Gegants de Parets del Vallès. A les 10:45 s’iniciarà el cercavila pels carrers de la vila de Parets on els vilatans podran gaudir dels balls i danses dels convidats arribats de diferents punts dels Països Catalans, a les 13:00h s’espera l’arribada del seguici geganter a la Plaça de la Vila, on faran els balls de lluïment que donaran la festa per acabada.

Les Festes Decennals de la Candela de Valls, com el seu nom indica, son les festes que es celebren cada deu anys a la ciutat de Valls i que son consagrades a la Mare de deu de la Candela, així i des de fa dos segles, tots els anys acabats en 1 Valls celebra la festa mes gran que es coneix amb multitud d’actes per totes les edats, culturals, esportius, socials...
El programa d’actes de les decennals ocupa tota una setmana del 28 de Gener al 6 de febrer de 2011 on destaquen el simposi casteller (recordem que Valls es la ciutat bressol dels Castells), l’estrena del Lleó de Valls i els seguicis protocol•laris de la ciutat, també destacar la trobada de les mes de 60 colles castelleres de Catalunya que es portarà a terme a la ciutat bressol.

D’actes de les decennals en podem destacar un munt, es per això que acabo el meu resum aquí i espero trobar-nos tots a la gran festa Vallenca, tot i això pels que no pugueu assistir, espero poder fer un article / resum que us expliqui ben be totes les vivències que pugui experimentar a la capital de l’alt camp.

Abans d’acabar l’article, recordar-vos que fins el 16 de Gener podreu visitar el Pessebre monumental de Parets del Vallès (amb mes de 200m2) els caps de setmana de 17h a 20h, i deixar-vos un grapat d’enllaços de diferents informacions que espero, trobeu interessants.

Festes Decennals de la Candela de Valls

Pessebre Monumental de Parets del Vallès

Colla de Diables Parets del Vallès

Colla de Gegants, Grallers i Bestiari de Parets del Vallès

Festa Major d'hivern de Parets del Vallès

Seguici de les Basíliques de la Barcelona Antiga

Salut i Cultura!!!

Pessebre Monumental de Parets del Vallès

2011-01-03T22:29:00.002+01:00

Pessebre: La Sagrada Família
Cargado originalmente por DaniGarrido

La Vila de Parets del Vallès acull anualment als baixos de la Plaça de la vila, el pessebre monumental mes gran de Catalunya, amb una extensió de mes de 200m2.
L'associació Pessebrista de Parets del Vallès porta 25 anys realitzant aquesta obra d'art cultural que cada any rep mes visites i podreu visitar fins el dia 16 de gener, el donatiu es de 2€ pel manteniment de tot plegat.

Una gran extensió, un gran treball i un molt bon ambient familiar!
No us decebrà!!!!

Mes imatges a : http://www.flickr.com/photos/tallaferro87/tags/pessebremonumentaldeparets/

Bones Festes!!

2010-12-24T01:08:00.006+01:00

Desprès d'un temps d'inactivitat he tornat! i ho faig de manera ràpida amb una imatge feta per mi a l'entrada de la Fira de nadal de Santa Llúcia de Barcelona i una frase: Molt bones festes i bon any 2011!!! :)

Tot i ser un missatge ràpid, no hem puc deixar de recomanar-vos que us hi apropeu a la Fia - Faia de les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola (El Berguedà) durant la tarda/nit del 24 de desembre, o que hi assistiu a la Festa del Pi de Centelles (Osona) durant el dia 30 (Santa Coloma) de desembre. També podeu treure-hi el cap per les diferents representacions dels Pastorets arreu de Catalunya, o els pessebres que munten moltes entitats, destacar el mes gran de Catalunya ubicat a la Vila de Parets del Vallès!

Bones festes i molt bon any 2010!!

Salut i Cultura!!!

Fia-Faia http://www.firesifestes.com/Fires/F-Fia-Faia-Baga.htm

Festa del Pi de Centelles http://www.firesifestes.com/Fires/F-Pi-Centelles.htm

Salvador Dalí i Gala

2010-11-08T23:32:00.002+01:00

Salvador Dalí i la seva muller Gala
Carregada originalment per DaniGarrido

“ La unica diferencia entre un loco y yo, es que yo no estoy loco “

Salvador Dalí i Domènech, Marquès de Dalí i Púbol (Figueres 1904 - +1989) fou pintor, decorador i escriptor empordanès. Aquest Figuerenc universal fou un dels principals representants del surrealisme.

Dalí neix l’onze de maig de 1904 al Carrer Monturiol de la ciutat de Figueres (Alt Empordà). El seu pare, notari i natural de Cadaquès, fou molt estricte i disciplinari. Se mare en canvi, fou mes dolça amb ell i li donà esforços artístics per deixar volar tota la seva creativitat.
En la seva joventut, Dalí cursà batxillerat a l’institut Ramon Muntaner de Figueres i va començar a prendre classes de pintura, l’any 1919 presenta la seva primera exposició al teatre municipal de Figueres, tot i que la seva primera exposició en solitari fou l’any 1925 a les galeries Dalmau de Barcelona. L’any 1922 es traslladà a madrid, on va començar a estudiar a la Real academia de las artes de San Fernando. Allà coincidí amb d’altres artistes com Luis Buñuel o Rafael Alberti a més d’iniciar una llarga amistat amb el poeta Federico Garcia Lorca. L’any 1922 fou expulsat de l’acadèmia per afirmar que cap dels membres d’aquesta estava capacitat per avaluar-lo, fou aquell mateix any quan Dalí decidí fer un viatge a París on va conèixer Pau Picasso, artista al qual Dalí reverenciava.

Com la major part dels genis, Dalí també tenia el seu costat fosc... ja que, l’artista figuerenc fou un dels pocs intel•lectuals que donà suport al Franquisme i a l’ascensió al poder de Franco. Moltes son les històries o “llegendes” sobre l’ideal polític de Dalí, una d’elles diu que en el moment en que es va saber que García Lorca fou afusellat, Dalí li envià una carta al dictador espanyol expressant-li el seu descontent de forma “educada”.
Dalí tornà a Espanya l’any 1949 i seguí amb la seva obra surrealista, l’any 1974 i desprès de molts anys de treball, s’inaugurà el Teatre – museu Dalí a la seva Figueres natal.

L’any 1981, Dalí va ser guardonat amb la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya, un any desprès, fou nomenat Marquès de Púbol pel Rei Joan Carles I d’Espanya. El 10 de juny del mateix any, morí la seva Dona Gala, que fou enterrada al castell de Púbol (regal de Dalí a la seva dona), ell es traslladà allà tot i que només fins l’any 1984, que es va traslladar a la torre galatea a causa d’un incendi a la seva habitació del castell.
Dalí visqué a la torre Galatea (torre annexa al teatre-museu) pràcticament sense sortir fins la seva mort el 23 de gener de 1989, quan dies abans fou ingressat a l’hospital de Figueres per un infart.

L’any 1999 els Amics del Museu de Figueres, posaren a concurs el disseny i construcció d’una parella de gegants d’en Salvador Dalí i la seva muller Gala com a part de les celebracions del seu 25é aniversari, el disseny escollit fou el del Mestre geganter Jordi Grau de Terrassa que el portà a terme en 7 mesos. Els vestits son del modista egarenc Jordi Roig, tot plegat va costar 1.500.000 ptes.
Els Gegants Dalí i Gala, foren batejats el 9 de maig de 1999 per les Fires i Festes de la Santa Creu sortint de la torre Galatea del teatre –museu. Foren apadrinats per els Gegants de Figueres Janet i Justa, a més d’altres parelles convidades.

Els Gegants Dalí i Gala, fan 320cm d’alçada i 60kg de pes. Son tota una obra d’art reflexe d’un gran geni i artista com va ser en Salvador Dalí i Domènech.

Font: Viquipedia, Amics dels Gegants de Figueres
Text i resum: Daniel Garrido
Fotografia: Daniel Garrido

Tots Sants 2010

2010-10-29T14:08:00.003+02:00

El temps passa i es un fet indiscutible: hem arribat a la tardor , les fulles cauen i s’apropa el fred. Tots aquests canvis son el preludi d’un canvi de cicle natural en el que desprès de l’abundància i les collites de l’estiu, arriba la “mort” de la natura... els dies seran mes llargs i el fred farà mes dura la vida.
Tot i així , també marca l’inici del nou cicle, en el qual es torna a llaurar la terra, i ens porta la promesa de que tornarà a arribar el bon temps.

Com haureu suposat, estem parlant de Tots Sants.

Durant aquests dies les castanyes, panellets i moniatos, dominaran les botigues, parades i carrers. Les castanyeres seran les persones mes importants al carrer i la por als esperits entrarà a les cases de grans i petits... es ben sabut que des del migdia del dia 1 les portes del mes enllà son obertes durant 24 hores.
Tot i la por als esperits, heu de saber que no son mes que animes que tornen a casa a veure als seus familiars... aquests per guiar-los, encendran una llum o una espelma al carrer per cridar-los, i gaudir de l’escalfor familiar durant un dia.

Arreu de Catalunya hi ha diferents fires i celebracions per seguir: Fires de bruixes, gastronomia, artesania... També es el moment en que Girona celebra les seves fires i festes en honor a Sant Narcís i a Vilafranca del Penedès la diada castellera de Tots Sants, amb els Castellers de Vilafranca com a amfitrions, i els Castellers de Sants i Capgrossos de Mataró com a convidats.

En aquesta gran diada que s’iniciarà a les 12:30 a la Pl. De la Vila de Vilafranca del Penedès, els Castellers de Vilafranca portaran com a castells punta la Torre de vuit sense folre, i un colós com es el Pilar de nou amb folre, manilles i puntals: castell que només s’ha intentat un cop, durant la Diada de Tots Sants de l’any 2002 de la ma dels verds, i que no han aconseguit arribar a carregar.
Els Capgrossos de Mataró per la seva banda, portaran a plaça en cartera tres castells de nou: el Tres de nou amb folre, el Quatre de nou amb folre i tornaran a provar la Torre de nou amb folre i manilles que han intentat en dos ocasions sense èxit.

Els Castellers de Sants, tornaran a portar a plaça el Tres de nou amb folre i el cinc de vuit, amb una mica de sort acompanyats del primer Quatre de nou amb folre gris.

Molta sort a les tres colles!!! I Bona castanyada i Tots Sants!!!
Aquesta Castanyada que no us donin carbassa!!!!

Els origens de Tots Sants: Article de l'any 2009

Les Tines del Bages

2010-10-21T00:12:00.002+02:00

Les Tines
Cargado originalmente por DaniGarrido

Durant els segles XVIII i XIX, Catalunya va veure un notable creixement en els camps dedicats a la vinya. Entre els motius principals hi va haver l’augment de la població i les grans exportacions a Amèrica i al nord d’Europa, també ajudà el fet de que els camps de França es trobaven assetjats per la fil•loxera que va fer que el preu del vi pugés vertiginosament.

Amb tot això, els camps de Catalunya s’ompliren de vinyes, i no només els camps: qualsevol terreny era apropiat per plantar vinyes. Fins i tot podies passejar per muntanyes que avui trobaríem inapropiades pel cultiu, i trobar-te-les plenes de feixes preparades per l’elaboració de vins i entre enmig d’aquestes les anomenades Tines.
Les Tines (anomenades també cups o trulls), acostumaven a ser prop de la casa del pagès, en el cas del Bages era totalment diferent: Les Tines eren construïdes just al mig de les vinyes per la costosa maniobra que comportaria portar el raïm al Mas per elaborar vins, així , els pagesos fermentaven el seu vi a les Tines de les vinyes (les tines eren curosament rentades abans de fermentar) i seguidament es dedicaven a portar els vins als Masos preparats per exportar o consumir.

Un altre problema afegit als pagesos vinaters del Bages, es que en un Mas podien tenir tres o quatre vinyes per treballar, així el seu treball es multiplicava quan havien d’anar a diferents masos a treballar. També hi havia la possibilitat de barrejar una verema amb l’altre, això comportaria la mala fermentació del vi que portaria com a conseqüència pèrdues importants.

En la caminada que vam realitzar, vam poder visitar Les Tines de l’Escudelleta a la Vall del Flequer, i les Tines de Solanes a la riera de Mura, a més de visitar el poble de Mura, Rocafort i el Puig de la Balma.

Festa Major Montornès '10

2010-09-23T21:34:00.003+02:00

Festa Major Montornès '10
Cargado originalmente por DaniGarrido

Del 17 al 20 de setembre de 2010, Montornès del Vallès va repetir la seva festa major anual de setembre amb tots els actes tradicionals que any rere any li donen un aire tradicional i de poble. I es que, tot i que el patró de la vila Montornesenca es Sant Sadurní (29 de novembre) molts anys enrere del nostre temps, van canviar les dates de la festa perquè coincidissin amb la Verema, ja que Montornès sempre ha sigut poble vinícola amb denominació “Marfil de Alella” i la verema era una estació molt important pels masos del poble i en molts indrets d’aquest, ho segueix sent. El perquè del trasllat? Com be sabem el novembre porta fred, neu i pluja... i aquests elements feien impossible la celebració de la processó de Sant Sadurní així com el ball de la festa major i la resta d’actes que composaven l’antic programa festiu de la vila.
S’ha de dir que tot i el trasllat de la Festa Major, la pluja es segueix fent notar en els actes que es porten a terme. No cada any (per sort) però a qualsevol Montornesenc/a que li pregunteu, us dirà que el divendres o dilluns de Festa Major, quasi be sempre plou.

La Festa Major d’enguany no va ser menys: divendres el seguici del pregó va començar “in extremis” amb amenaça de forta pluja, al moment de la sortida el plugim ja acompanyava els improperis de Montornès, amb la qual cosa només van poder sortir el Drac Ceballot i els Diables de Montornès, els gegants i drac petit no van arriscar en el moment degut a que la pluja per ells pot ser un gran problema.
Un cop arribats a l’ajuntament, la lleugera pluja feia possible l’acte del pregó, que enguany els Diables de Montornès portaven a terme pel seu XXVé aniversari de la colla i del Correfoc (Abans anomenat cercavila de foc). Aprofitant l’avidesa, decidiren que era el moment per portar a plaça els seus primers versots (part del ball parlat que caracteritzava anys enrere els balls de diables) la sort no va estar de la seva part ja que a mig pregó la pluja es va intensificar de tal manera, que es van haver de suspendre la resta d’actes protocol•laris.
Dissabte tot i la amenaça de pluja, el dia va transcórrer força be: la festa infantil i dinar del barri de “la bòbila”, la trobada de grallers i la trobada de puntaires, van servir d’actes previs per lo que seria la gran nit del foc Montornesenc amb la gran celebració dels 25 anys de la colla de Diables, començant pel correfoc infantil i acabant per la Cremada de l’Ajuntament, la porta de foc i el Correfoc amb el Drac de Montornès, els Diables de Montornès i Massalfassar i 25 ceptrots arribats d’arreu de Catalunya.
Amb la XXI Trobada de Gegants el diumenge al matí i la Dansa de la Batalla, i el concurs de flams a la tarda, s’acabaven els dies mes intensos de la Festa Gran de Montornès deixant diumenge a la nit i dilluns per la diversió i el relax, sobretot de la gent de les colles que formen el nucli dur de la Festa Major de Montornès del Vallès.

Festa Major de Solsona 2010

2010-09-14T17:02:00.004+02:00

Ball de Gegants
Cargado originalmente por DaniGarrido

El dia 11 de setembre va acabar un any mes, la tradicional Festa Major de Solsona, dedicada a la Mare de deu del Claustre.

Durant cinc dies, la ciutat de Solsona brillava amb una llum especial que omplia els carrers de tradició, alegria i festa: els Gegants, el Drac, l’Àliga i la resta d’improperis solsonins van passejar ben engalanats i amb orgull pels carrers de la ciutat i no era per menys, els ciutadans i forasters assistents esperaven la millor de les actuacions dels improperis solsonins i no els van decebre.
Quan parlem de la Festa Major de Solsona, parlem d’una de les poques festes tradicionals que es manté amb el mateix programa i quasi be la totalitat de la festa intacta des del primer dia fins al dia d’avui. Tot i que no sembla una proesa, estem parlant d’una festa que va començar l’any 1653, un any desprès ,de que uns metges demanessin a la Mare de deu del Claustre que parés la Pesta negra que estava acabant amb la ciutat. Ningú sap com però la epidèmia va cessar i adjudicant-li aquest “miracle” a la Mare de deu la feren patrona de la ciutat, des de llavors es van anar afegint els improperis típics del Corpus a la Festa Major.

Des de l’inici de la festa major fins ara, ha tingut alces i davallades com tots els actes tradicionals dels Països Catalans. Per sort els Solsonins han sabut mantindre el protocol del Corpus i la Festa Major intactes fins el punt de que, visitar la Festa Major de Solsona es visitar història cultural i social viva.

Els improperis de Solsona son: la figura de la Mare de deu del Claustre, els Gegants, l’Àliga, el Drac, el Bou, la Mulassa, el ball de bastons, els Nans, els Óssos, els Cavallets, els Trabucaires, el Flabiolaire i com a mostres de cultura solsonina: la Roda de foc , la tronada.

Destacar que el Corpus i la festa major Solsonina, no els podríem entendre sense l’obra del constructor artesà Solsoní: Manel Casserras i Boix.

Mes informació sobre la Festa Major de Solsona i els seus improperis:
www.solsonalafesta.net (Web de la Festa Major i Corpus de Solsona)
www.gegantersdesolsona.com (Web de l'Agrupació de Geganters i improperis de Solsona)

Mes imatges de la Festa Major de Solsona:
www.flickr.com/tallaferro87
www.flickr.com/qvegasm

Festa Major de Granollers 2010

2010-08-24T17:03:00.002+02:00

Guita dels Blaus
Cargado originalmente por DaniGarrido

Dissabte 21 d’agost, van començar els actes de la festa major de Blancs i Blaus de Granollers (Vallès Oriental) amb la tradicional ballada de Sardanes . cap al capvespre, fou el moment de gaudir amb el foc amb la Trobada de besties articulades organitzada pel grup de Blaus Blautufarra.
I es que la festa major de Granollers cada any creix en actes gràcies als membres de les colles de blancs i blaus que s’esforcen durant tot l’any per construir una festa major per a totes les edats barrejant innovació amb tradició, foc amb aigua i espectacle de carrer amb activitats participatives, els carrers de la ciutat s’omplen de samarretes blanques i blaves que converteixen de la festa major Granollerina, en una festa única a Catalunya (fou la primera festa competitiva en aparèixer als Països Catalans).
Des de dissabte 21 fins al diumenge 29, tothom podrà gaudir de diferents activitats de les dues colles que competeixen animant la festa major. A part d’aquestes, dijous a la tarda es dona el tret de sortida a la Festa Major institucional de la ciutat (la Festa major amb totes les lletres) amb el seguici de la comparseria granollerina i els actes protocol•laris amb el pregó, que faran de dijous a diumenge, els dies mes intensos de la festa.

Entre els diferents actes, destacar sempre el Correfoc i ball del drac de Granollers, el Correaigua de la colla dels Blancs i diferents actes competitius de Blancs i Blaus com son l’estirada de corda, la passada de rajoles i el concurs de rajolers. Dissabte dia 27 el naixement de la Guita Xica granollerina (Construïda per Daniel Garrido i Javier Villanueva) i la trobada de Gegants amb el seguici granollerí i els convidats: Gegants de Camprodon.

Mil i una activitats per a tots els gustos! Si voleu passar-hi.... sou convidats!

Article Història Festa Major de Blancs i Blaus
http://locomtetallaferro.blogspot.com/2009/08/una-festa-i-dos-colors-els-blaus-i-els.html
Web oficial de la Festa Major
http://www.blancsiblaus.cat

Entre espurnes vallesanes

2010-08-17T22:00:00.003+02:00

Entre espurnes vallesanes
Cargado originalmente por DaniGarrido

Festa Major de Cardedeu

Del 12 al 15 d’agost, Cardedeu ha celebrat la seva festa major d’estiu en honor de Santa Maria, patrona de la vila vallesana. Durant els quatre dies de festa, el centre d’aquesta vila ha estat repartit en espais decorats per la ocasió: La pista coberta, el garitu, el polvorí i la plaça de l’església destaquen entre tots ells.

La Vila de Cardedeu, es un municipi situat al Vallès Oriental i la subcomarca del Baix Montseny. Compta amb 16.000 habitants aproximadament i destaca per l’afluència d’estiuejants que va tenir a partir de l’any 1880, amb la construcció de les primeres viles modernistes.
De la seva història cultural, destacar la celebració dels jocs florals l’any 1907 oberts amb un discurs d’en Josep Carner (escriptor de renom català), el renom que els Cardedeuencs li donaven a les representacions del teatre del Casino i l’aparició de la primera televisió municipal de tot el país l’any 1981. En la cultura popular, Cardedeu manté el seu caire tradicional amb diferents activitats durant les festes de Santa Maria, destacant com la mes important l’anada a ofici de festa major, la celebració d’aquest i la sortida anomenada “entremesos del quinze” amb la participació de tots els elements festius. Manté el pubillatge fins el dia d’avui, i posseeix colla de gegants pròpia que comptava amb les dues figures mes importants datades d’abans de la guerra civil: els Gegants moros els quals van ser cremats durant aquesta. Posteriorment van rebre les figures actuals donats per uns estiuejants habituals de la vila a les quals van anomenar Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, l'any 1998 neix el gegant Montseny dotat de múltiples braços i caps que representen els trets característics de la nostra comarca. Tot aquest seguici, es acompanyat també per dos gegantons i tres nans.
Des de l’any 1993 també te colla de diables que actuen seguint la vessant tradicional, desmarcant-se del topònim “colla de foc” que d’altres colles tenen pels seus espectacles de malabars i foc, desvinculats totalment de la tradició del foc a Catalunya. L’any 1997, neix el Verro: porc senglar que tira foc i executa el seu ball durant la festa major, creat per l’escultor Ramon Aumedes de Granollers.

Arquitectònicament, quan parlem de la vila de Cardedeu hem de parlar d’indrets com el dolmen de Pins Rosers, l’església de Santa Maria, la Capella de Sant Corneli, la farmàcia i les diferents cases de pagès que formen la vila Cardedeuenca.
Un tomb per una vila amb unes festes molt recomanades.

Daniel Garrido i Ramos

font: Viquipedia, Ajuntament de Cardedeu, Gegants de Cardedeu

Queralbs i la Vall de Núria

2010-08-10T00:37:00.002+02:00

Queralbs
Cargado originalmente por DaniGarrido

Tres dies ja posant fotografies al flickr de Queralbs, Ribes de Freser i la Vall de Núria... I les que queden per posar! Veritablement el Ripollès te alguna cosa que hem crida molt l’atenció.
Dissabte vaig poder gaudir d’un dia al Ripollès acompanyat aquest cop per la família (com podeu veure sempre ben acompanyat!). Des de ben d’hora arrencàvem cap a la Vall de Núria travessant la part alta del Vallès Oriental i veient com sortia el sol per La Garriga, endinsant-nos a la bonica Osona amb la seva capital sempre emboirada de bon matí i així poc a poc fins entrar a la comarca ripollesa trobant el primer poble que ens dona la benvinguda, la capital: Ripoll.

Ripoll t’obre els camins cap a la resta de viles ripolleses, cap a l’esquerra Camprodon i Sant Joan de les Abadesses, cap a la dreta Campdevànol, Gombrèn, Ribes de Freser i Queralbs com a principals. Cadascuna amb el seu encant particular que tot i ser diferents, hem tenen el cor robat, el nostre destí era Queralbs on començava la ruta cap a la Vall de Núria, tot i això mirant el rellotge descobrim que anem amb prou temps per parar a Ribes a fer un bon esmorzar. Desprès d’un bon esmorzar i un passeig pel centre de la vila (preparada per la festa major d’estiu) engeguem de nou cap a Queralbs i el camí de la vall, jo que pujo en cremallera aprofito per fer-me un cop mes tot el poble a peu i càmera de fotos.
La vila de Queralbs es mencionada per primer cop l’any 836 amb el nom de “ Keros Albos” ,l a seva església, consagrada a Sant Jaume data del segle X, es d’estil romànic amb el mateix estil de la vila, i es acompanyada per un petit cementiri humil al mes vell estil. Quan hi entres a la Vila te n’adones de que la seva ubicació es perfecta a la muntanya: rodejada de pastures excel•lents i terrenys agrícoles, Queralbs basa la seva economia en la ramaderia i l’agricultura, acompanyada del turisme d’oci i la Vall de Núria (Que pertany a aquest municipi), actualment hi viuen aproximadament unes 200 persones.
Amb aquest petitíssim recull de dades, us podeu imaginar del que parlo, amb les imatges fer-vos una idea de la vila però, si de debò voleu entendre aquest text hi heu d’anar almenys un cop a la vida.

Salut i cultura!
Daniel Garrido i Ramos

Mon dels Gegants

2010-08-06T20:47:00.003+02:00

Geganta Cultura de l'ACGC
Cargado originalmente por DaniGarrido

De les festes d’arreu dels Països Catalans es poden destacar multitud d’actes: De caire lúdic, competitiu, per edats... Però les mes importants a considerar sempre son les de caire cultural i tradicional que tampoc son poques, uns personatges a destacar dins aquestes festes son els Gegants.

Fa temps vaig explicar les seves arrels i naixement conegut en aquest bloc, des dels seus inicis durant l’alta edat mitjana, passant per l’època daurada d’aquests (Concurso provincial de Gigantes de Terrassa, la introducció dels gegants a les festes majors, el manteniment d’aquests al Corpus, els protocols) fins la que jo considero “la decadència” que penso que estem passant en l’actualitat, i es que, el mon dels gegants te moltes virtuts... però també te molts defectes que no estem treballant per corregir.
Per mi la decadència, considero que son les intromissions culturals de fora (batucades), el nivell dels musics que acompanyen els seguicis (Es fa per amor a la cultura ho se, però això no impedeix que treballem per tenir un bon nivell de so) La falta de respecte a les figures (que son les màximes protagonistes de tot) , la forma de vestir-se dels portadors que, en alguns casos aplaudeixes però n’hi ha molts casos en que plores, i la poca estimació que se li te al “model” tradicional dels gegants incloent al seguici bombos, musiques fora de to, formes de ballar inapropiades i xanquers, malabaristes i d’altres objectes d’animació que li treuen tot l’aire de respecte a les figures, convertint-les en simples figures carnavalesques.

Com he dit abans tot aquest mon te els seus defectes i virtuts... les virtuts les hem d’aplaudir com es mereixen, però hauríem d’aprendre tots plegats a veure els defectes i intentar eliminar-los per aconseguir un seguici correcte.

Ens ho plantegem?
Daniel Garrido i Ramos

Article sobre la història dels gegants

La Guita Xica

2010-08-04T21:06:00.002+02:00

Guita Xica
Cargado originalmente por DaniGarrido

A la Guita Grossa, antigament també se l'havia anomenat Mulassa, Mulafera i Mulaguita. Es tracta d'una figura amb cos de mula, cua de cavall, coll de girafa i cap de drac, i és un dels elements més antics i singulars de la celebració. Tradicionalment només n'hi havia una, la Grossa, de la qual tenim constància des del 1626. L'any 1890, en ple procés de potenciació de La Patum, s'incorporà a la representació una Guita Xica, coneguda popularment com a Boja. La Guita és l'única comparsa de la Patum que continua saltant exclusivament al so del Tabal.

Amb aquesta descripció de lo que es la bestia anomenada “Guita”, us presento aquesta fotografia de la Guita Xica Berguedana, juntament amb la Grossa fan durant la Patum les seves “neteges” particulars a la plaça a base del foc dels fuets.
Amb aquesta imatge, us anuncio també que ens ha arribat el primer projecte de construcció d’imatgeria festiva: Granollers es una de les poques ciutats afortunades que ha rebut la visita de les Guites Berguedanes abans que es decidís no tornar a treure les comparseries de Berga, i es en homenatge a això que l’any 1989 va néixer la Guita Granollerina que aquest any tindrà un fill: La Guita Xica Granollerina que serà portada per nens de la colla dels Blaus sota la tutela de la seva mare, la Guita i els seus portadors, els Guitaires.

Serà tota una aventura la construcció d’aquesta bèstia de foc tant singular i antiga als Països Catalans!!

Salut i Cultura!
Daniel Garrido i Ramos

Font: Museu de La Patum

Gósol & la nova etapa

2010-08-03T00:08:00.003+02:00

Gósol
Cargado originalmente por Daniel Garrido i Ramos

Hola família!

Doncs be! Com podeu veure estic introduint uns quants canvis al bloc per donar-li mes vida, utilitzant connexions amb d’altres serveis de imatge i text.

Com heu pogut anar veient, estic incloent els textos amb imatges de Flickr que pujo al meu àlbum, he trobat aquesta forma amb la qual crec que podré actualitzar mes sovint el bloc i ja de pas, afegir una imatge en mes bona qualitat que podreu veure ampliada només fent-li clic. També podreu observar que he tornat als “inicis” del bloc obrint una mica més el ventall de temes que exposo... A partir d’ara la Cultura popular compartirà pagina amb imatges de llocs emblemàtics, composicions pròpies (Panoràmiques dels Països Catalans) Fires, Festes, anècdotes, paisatges... en poques paraules, una mica general de Catalunya!!

També podreu veure que els textos no seran tant llargs tot i que seguiré intentant no deixar-me cap fonament històric del tema, amb aquesta forma també, us aniré presentant elements festius, temples o monuments, tal i com vaig fer amb en Bitru de Parets( element festiu) la Festa Major i la Vila de Parets del Vallès.

De moment i per començar aquesta “nova etapa” us deixo amb aquesta foto d’una part de la vila de Gósol que vaig tenir el plaer de visitar dissabte dia 31 per la fira d’artesania... i molt ben acompanyat a demès.

Salut i Cultura!!
Daniel Garrido i Ramos

Gósol i el Pedraforca

2010-08-01T22:38:00.002+02:00

Gósol i el Pedraforca
Cargado originalmente por tallaferro87

Gósol és una vila de la comarca del Berguedà però pertanyent a la província de Lleida. Pertany al Parc Natural del Cadí-Moixeró i està situat a la banda oest del Pedraforca.

El poble de Gósol no sempre ha estat a la ubicació actual ja que fa temps estava situat al turó on hi ha les actuals ruïnes del castell càtar de Gósol, del segle XI i inclòs dins la ruta del camí dels bons homes.
Gósol es troba situat actualment a la vall que porta el seu nom. La vall de Gósol està tancada per les estribacions del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons. Està també envoltada per la serra del Cadí que s'alça sobre coll de Josa.

En el Museu Municipal de Gósol hi ha una sala dedicada a Pablo Picasso. L'any 1906 l'artista es va instal·lar a la fonda Cal Tampanada, que era propietat de Josep Fontdevila. A Gósol, Picasso va experimentar una transformació i durant aquest període va canviar de paleta, de traç i de ritme compositiu. Els seus models van ser Fernande Olivier (la seva parella d'aleshores), el poble, la gent de la zona, les vaques i els cavalls. L'any 2006 es va celebrar el centenari de la seva estada a Gósol.

Bitru de la vila de Parets

2010-07-29T22:50:00.002+02:00

Bitru de la vila de Parets
Cargado originalmente por tallaferro87

En Bitru es un personatge participant a la representació de la llegenda de la pedra del diable paretana.
durant la representació porta a terme la tasca de missatger d'en Lluçifer, aquest li porta el contracte amb el qual el maligne ha enganyat el mestre de cases Marcel, canviant-li un carreu (pedra) per la seva ànima que s'emportarà abans de que canti el gall. En les seves dues aparicions a la llegenda, la primera en Bitru apareix amb el seu cavall que despren foc gràcies a la mascara de ferro que li protegeix la cara, en la segona sortida, apareix sense foc ballant amb el seu amo i senyor Lluçifer al ritme de la tonada "Nit de llamps" interpretada per els Grallers i timbalers de Parets del Vallès.

En Bitru neix l'any 1998 de la ma d'en Jaume Paris i Cristina Martin a la Vila Paretana, en el seu principi aquest personatge era estrictament de protocol fent la seva tasca de missatger. Poc a poc s'incorporà la mascara del cavall i en Bitru assoliria la seva personalitat al complet com a bèstia de foc i protocol, sempre es acompanyat de Gralles i tabals i s'el pot veure amb foc i sense, depen de la ocasió.

Les seves actuacions principals son la desfilada infernal de Parets (Gener), la representació de la llegenda del diable (Juliol) i el Correfoc de Festa Major (Juliol). a més d'aquestes també actua fora de la vila paretana.

Festa Major de Parets del Vallès

2010-07-28T00:10:00.002+02:00

Festa Major de Parets del Vallès
Cargado originalmente por tallaferro87

La festa d'estiu de la Vila de Parets del Vallès , es porta a terme el penúltim cap de setmana de juliol i centra les seves activitats al voltant de la llegenda de "la pedra del diable" paretana.

En aquesta llegenda els principals protagonistes son els gegants Marcel i Elisenda (Manel Casserras i Boix 1996) el divendres nit desprès del pregó porten a terme la representació de la llegenda on també apareixen en Bitru (Jaume Paris 1998) el Gall (Jaume Paris 1997) la colla de diables Parets i l'altre gran protagonista: En Llucifer (Manel Casserras i boix 1996) junts i acompanyats per la colla de gegants, bestiari i grallers de Parets, expliquen com en Marcel (Mestre de cases) es enganyat per el diable, i la seva enamorada Elisenda (Pubilla de Can Serra) aconsegueix enganyar al maligne i alliberar l'anima del Marcel.
Durant la resta dels dies de la festa major de la vila, es passegen pels carrers del casc antic i el barri de l'eixample tot convidant als paretans a participar-hi. El Gall porta a terme l'albada de bon matí, i tanca el Bitru (missatger del diable) i la colla de Diables Parets amb la seva bestia, al tradicional Correfoc.

Tot això sempre, amb la personalitat que els caracteritza a tots i l'essència que els hi dona la Llegenda a tots els personatges, veritablement una gran festa que gira entorn d'un bon preparat espectacle.

De mar a muntanya buscant la cultura

2010-06-27T19:13:00.002+02:00

Quan cerques actes culturals, es important que tinguis ganes de moure’t allà on et cridi l’atenció. Per aquest motiu, aquest cap de setmana he fet doblet fora del Vallès per visitar el correfoc de festa major de Vilassar de Mar, i assistir al concert que portaven a terme el grup Crida’ns i na Ivette Nadal, cantautora i poeta granollerina i vallesana.

Començaré òbviament pel principi, situant-me en divendres nit a la vila de Vilassar de Mar (Maresme) on la colla de diables Mansuets amb el seu drac Cremavila, portaven a terme el correfoc de la festa major en honor del seu patró Sant Joan, l’acte s’iniciava a les 22h al centre de la vila on s’aplegava força públic esperant les primeres espurnes de la nit, fou en Cremavila qui dona l’espetec de sortida a un correfoc força participatiu i esbojarrat que ens guià pels carrers estrets del centre.
En aquest correfoc, s’ha de destacar els muntatges que tenien preparats els diables Mansuets a certes cantonades del recorregut: una bona fila de carretilles acompanyades de craquers encenien el foc que plovia sobre els participants, on per cert, es podien trobar molts barrets on es podia llegir “escapada a negra nit de Mataró” i es que el correfoc de la capital del Maresme es conegut a tota la comarca i d’altres per la seva intensitat i durada.

Amb l’arribada a plaça i encesa del drac Cremavila acompanyat dels diables de la vila, convidats i l’encesa de la traca final, es donava per finalitzat el correfoc 2010 de Vilassar de Mar, m’agradaria destacar les mesures de seguretat que vaig poder observar les quals em van agradar, i tot i algun “moment” que vaig trobar fora de lloc en el tracte de la pirotècnia, la bona actuació de les colles de diables i bestiari.

La següent parada del cap de setmana, hem portava com be diu el títol de mar a muntanya: La capital del Berguedà acollia el tercer concert del cicle “ Beus de la terra” organitzat per la companyia Sobregaia, on actuaven el grup berguedà Crida’ns que oferia versions de totes les epoques, i la cantautora Vallesana Ivette Nadal, que va oferir un concert acústic acompanyat de fragments de poesies fetes per ella mateixa, i dels seus autors preferits.

El cicle “Beus de la terra” s’estrena aquest any 2010 organitzat per la Companyia Sobregaia, aquest grup sense ànim de lucre, vol ser un laboratori d’idees culturals i socials a la berguedana, on tothom serà ben rebut amb les seves idees i ganes de treballar per fer poble mes actiu però sobretot sempre, treballant per el poble i amb el poble. Han organitzat concerts de petit format, recitals de poesia, performance i d’altres activitats així com potenciar la creació d’una colla de trabucaires berguedans i d’altres actes i grups que estaran per venir.
En aquest tercer concert, van actuar dissabte 26 de juny a la sala "La General" de Berga, el grup Crida’ns i la cantant Ivette Nadal que presentava el seu nou disc “a l’esquena d’un elefant”. Ivette Nadal nascuda l’any 1988 a Granollers començà els seus primers passos a la musica a l’edat de 3 anys amb el teclat i no pas gaire tard amb la guitarra, ha participat en tres ocasions al campus del festival de musica Senglar rock on va enregistrar les seves cançons “Clar de lluna” i “Requiem”.

Poc a poc ha anat fent camí entre musiques i poesies de composició pròpia, i en aquest any 2010 presenta aquest nou disc arreu de Catalunya, acompanyat de cançons del seu darrer treball “Guerres dolcíssimes” . Aquesta artista vallesana s’està obrint camí a base d’esforç i treball propi compaginant amb estudis i vida laboral, li desitjo i desitgem una gran carrera musical tot i que ja esta fent passos de gegants, apareixent a diferents sintonies de radio, televisió i mitjans de premsa.

Com podeu veure, la cultura no pararà mentre hi hagi gent arreu de Catalunya potenciant-la i fent-la créixer: Ivette Nadal, Crida’ns, Sobregaia, Diables, etc... tot un patrimoni artístic i cultural del nostre país que cal mantindre i reforçar amb l’ajut de tots. Es la cultura la que ens dona una identitat pròpia i essència de poble.

Salut i cultura!

Info: Sobregaia companyia, ivettenadal.com

Imatges: Queralt Vegas, Daniel Garrido

Quan s'acaba La Patum...

2010-06-18T01:43:00.001+02:00

Doncs be! Un altre Patum que ens deixa de nou...

Tot i que ja fa dies que va acabar, he necessitat el meu temps per recopilar sensacions, emocions i fets que han ocorregut durant aquesta Patum 2010... i es que no son poques ja que desprès de tot, ha sigut la mes diferent de totes les que he viscut (que no son poques) i la que considero que recordaré durant tota la vida com la millor... comencem des del principi!

Tot i que aquest foraster, acostuma a arribar a Berga el dijous desprès de dinar, aquest any vam gaudir del Lluïment de dijous amb molt bona companyia. Cal dir que la Patum de Lluïment que es fa a migdia desprès de l’ofici, es el moment ideal per qui vol veure de ben a prop evolucionar les comparses ja que a la nit la quantitat exagerada de gent a plaça no permet la seva correcta evolució, sobretot en el salt de Gegants. També es el moment per gaudir el salt de maces de lluïment, que pel meu gust es molt mes emocionant que el que s’acostuma a veure a la nit.
Desprès d’una preciosa Patum de Lluïment, es el moment del descans sobretot per aquells que no han dormit ja que a la nit, ens be la primera de les grosses i la mes massificada: La Patum complerta de dijous. Es IMPRESIONANT la quantitat de gent que omple la plaça i la poca quantitat de gent que respecta els salts d’una forma adequada... confesso que hem desespera bastant observar com hi ha gent que només entra a plaça amb l’objectiu d’empènyer la gent i cridar a la orella del de davant sense ni tant sols entonar la cançó, suposo que la companyia i la

forma que tinguis de passar el temps ho fa mes suportable... sobretot si qui tens darrera anomena l’àliga com a “pollo” o a les guites com “esos bichos que te queman” ... veritablement, d’on no hi ha no en raja...
Com acostuma a ser habitual, el moment culminant o mes tens de la nit son els salts de plens, quan la plaça sencera s’omple de foc i els assistents salten entre espurnes i esclats de fuets... en aquesta patum complerta vaig aprendre que fins i tot qui te alguna experiència pot fallar en aquell precís moment. A les meves acompanyants donar-les-hi les gràcies per l’ajuda i preocupar-se per mi, sou molt grans. Un sopar i els tirabols van donar fi a una gran nit de Patum que tot i els incidents com he comentat abans, va ser la primera d’una gran festa.

Desprès d’un divendres ple de visites, rialles, descans i emocions, comencem el dissabte Patumaire amb la passada i salts de Patum a places i domicilis dels administradors de la festa (representants dels antics quatre barris Berguedans) la passada com ja es tradició dura forces hores, així que lo millor es prendre-s’ho amb calma i anar visitant diferents salts que es consideren importants o on creus que podràs gaudir-los millor. Els tirabols a la plaça Sant Joan, anuncien ja que les comparses participants amb la banda de musica enfilaran el carrer major tot entonant el “Ella s’ho pensa” fins a arribar a la plaça d Sant Pere on tancaran amb tirabols, tants com el cos aguanti.

Quan parlem de diumenge de Patum, parlem d’un final... i es que es l’últim dia de la gran festa del Berguedà i s’ha d’aprofitar al màxim tot i que alguns no trobem forces per anar al Lluïment. A la nit la segona i ultima Patum complerta farà que la plaça de Sant Pere es torni a omplir per últim cop en aquesta edició. En el meu cas no vaig assistir-hi als primers salts de Patum... vaig viure una gran experiència com es acompanyar a un ple en el moment de la seva preparació... tot un ritual de vestimenta que es repeteix cada any i es digne de veure i sentir: nervis, emoció, una mica de por en alguns... tot i així com era previsible, el Salt de plens va anar perfectament, aconseguint un bon cordó per la correcta evolució del Ple i la seva acompanyant. Desprès de sopar, a gaudir dels últims salts de Patum del 2010 i dels tirabols... i quan pensava que ja no quedava re de Patum... vam decidir presenciar La Patum dels Pobres (ho explicaré mes endavant) on la gent improvisava comparses i musiques fins que sortia el sol, amb l’esmorzar i l’anada a dormir acabava la gran festa, molt diferent, molt mes viscuda i sobretot... inoblidable.

Cadascú pot treure conclusions diferents d’aquest text...: exageració, passió etc... jo només us dic que 5 dies de Patum son molt difícils de resumir en un text una mica “lleuger” de llegir, aixi que si heu arribat fins al final i us ha agradat. Me n’alegro molt!

Fins el proper text!
Salut i foc!

“Quan s’acaba La Patum... nostàlgia i tristor!”

Text: Daniel Garrido
Imatges: Queralt Vegas

Actualitat Patumaire

2010-05-24T15:44:00.000+02:00

El carrer de la pietat de Berga celebra la 49ena edició de la seva Patum de barri.

Els Berguedans van poder olorar ahir els primers fuets de Patum al carrer de la pietat en el preludi del corpus, on des de fa 49 anys els veïns conviden a la resta de la ciutat a la seva Patum de barri.

Els actes van iniciar-se divendres a les vuit del vespre amb el pasacarrers amb la participació de les comparses del barri, dissabte a la tarda hi va haver el concurs de dibuix i a les 7 es va iniciar la primera Patum del barri.

Diumenge al migdia va ser el moment de la Patum de lluïment , prèviament s’havia fet una excursió a Tagastet on es va fer un esmorzar popular i a continuació un concert d’havaneres a càrrec del grup Sac i ganxo d’Avià. A la tarda va ser el torn de la Patum completa, abans, es va fer un taller de tatuatges i l’entrega de premis del concurs de dibuix celebrat dissabte a la tarda, també es van entregar les mencions honorifiques a persones del barri. Les festes de La Patum del carrer de la pietat acaben dilluns a les dotze amb la tradicional missa en honor dels difunts del barri.

Aquest any com ha novetats, la Patum de la pietat ha canviat la seva ubicació a la plaça nova. Aquesta plaça permetrà una millor evolució de les comparses així com poder doblar el numero de plens de cinc a deu plens.

Tot i que s’esperava que la Patum de la Pietat pugues estrenar una nova Àliga en aquesta edició, no ha pogut ser per la manca d’ajuts econòmics de la Generalitat de Catalunya. Tot i així s’espera poder estrenar-la en la edició de l’any 2011 que celebrarà el seu cinquantè aniversari on també s’estrenarà un ball nou pels Gegants composat per en Carles Cortina. Els plens de la pietat si que han pogut utilitzar vestits nous , donats per la organització de la Patum infantil que va renovar el seu vestuari l’any passat.

A la Patum del carrer de la pietat, participen uns 140 nens i joves amb edats entre els 7 i 16 anys del barri i de tota la ciutat, una patum on els joves poden participar quan ja son molt grans per saltar a la patum infantil, i son petits per saltar amb les comparses de la Patum dels grans.

L’Associació Cultural Portal Nou porta la Patum a Barcelona.

Diumenge dia 30 s’inaugurarà una exposició d’imatges de La Patum de Berga captades per diferents Berguedans dedicats a la fotografia, l’exposició comptarà també amb un passi del documental sobre el corpus Berguedà “El foc inoblidable” dirigit per per en Carles Seuba i en Didier Vilana. Seguidament un grup de musics patumaires, satisfaran als assistents interpretant un salt de Patum complert .

L’exposició fotogràfica compta amb imatges dels fotògrafs: Queralt Vegas, Sergi Fernández, Janina Vilana, Jordi Plaha, Quim Castilla, Mireia Ferran, Isabel Cassellas, Ermínia Altarriba i Josep Pons.

L’associació cultural Port nou es una entitat sense ànim de lucre creada l’any 2005, la seva tasca es la de fomentar i potenciar la cultura popular i vida social del barri, al carrer i al seu centre social ubicat al barri de Sant Pere de Barcelona. Es un projecte en constant evolució treballant per aconseguir una millor situació de la cultura popular i social a demés de fomentar la vida al barri. Com totes les entitats culturals, es oberta a tothom que vulgui unir-se a ajudar.

Imatges: Queralt Vegas (http://www.flickr.com/photos/qvegasm/)

Font: Radio Berga (http://www.dbergueda.cat)

Diumenge d'Ascensió a Berga

2010-05-16T21:15:00.000+02:00

Diumenge de l’ascensió: Com ja es tradicional, a la ciutat de Berga s’ha celebrat el Ple extraordinari en el qual es decideix la celebració de La Patum. Tot i que aquest acte actualment es protocol•lari, la ciutat de Berga el segueix celebrant mantenint la tradició que abans decidia si la situació social, econòmica i política permetia celebrar aquesta gran festa.

Diumenge 16 de Maig de 2010 s’ha tornat a repetir aquest petit miracle, a les 11 del matí es reunien a la sala de plens de l’ajuntament Berguedà els membres del consistori encapçalats per l’actual alcalde de la ciutat, Juli Gendrau, on decidien i anunciaven la decisió sobre la festa. Un cop finalitzat l’acte, la banda de música anunciava al poble com ja es tradicional, la bona nova interpretant el Ball de l’Àliga de La Patum i seguidament l’herald d’aquesta festa sortia a portar la noticia a tota la ciutat: Grans i petits escoltaven i sentien El Tabal, com els batecs del seu propi cor cadascú sentint un sentiment molt propi i tots, sentint el gran sentiment Patumaire.

Amb aquests actes celebrats durant l’ascensió, s’inicia el compte enrere per els “Quatre fuets”: acte celebrat el diumenge abans de Corpus, on antigament es provaven els fuets que s’utilitzarien durant La Patum i ara, marca el tret de sortida per la celebració. Des del dimecres dia 2 de Juny fins al Diumenge dia 6, es portaran a terme els diferents actes que conformen la festivitat del Corpus Berguedà que visitaran milers de persones i esperem que cadascun d’ells respecti, admiri i gaudeixi La Patum d’una forma correcta.

En aquesta ocasió i donant passes de gegant cap al futur, El patronat de La Patum de Berga ha presentat les eines 2.0 que serviran per poder seguir minut a minut La Patum. Gràcies a la tecnologia Twitter i a les actualitzacions dels usuaris acabades en #Patum, a través de la direcció web www.patum.cat, es podrà seguir cada minut de la festa des de qualsevol lloc. Aquells que no tinguin gaire coneixement de la festa o vulguin profunditzar coneixements, la Cooperativa Berguedana “La Maixerina” ha posat a disposició dels qui ho desitgin una guia sobre el Corpus Berguedà que es podran descarregar via Bluetooth a la Plaça Sant Joan i a l’Espai d’interpretació de Berga (C/ dels Àngels) tot això a partir del dia dels Quatre fuets, i aquells que tinguin Internet al mòbil ho poden descarregar ja a la web www.lamaixerina.cat/patum .

Amb totes aquestes eines a l’abast de tothom, arrencarà un cop mes la festa gran del Berguedà. Esperem que sense aquesta pluja que porta acompanyant dies i dies els Països Catalans i que sigui tant lluïda, tant gran i sobretot tant respectada com es mereix. Visca La Patum i Visca Berga!!

La Tradició del foc... es crema?

2010-04-28T22:35:00.000+02:00

Amb el pas dels anys, qui mes qui menys ha pogut veure correfocs d’arreu ... ja sigui amb la família, amb els amics, actuant... es fàcil trobar-te una festa del foc al carrer amb desenes o centenars de persones gaudint. Tot i que el model tradicional de Correfoc es el mateix arreu dels Països Catalans, cada cop mes proliferen certes “variacions” o incursions que hem anat adaptant als nostres actes de foc, ja siguin instrumentals, musicals o generals.

Òbviament, cada colla decideix com portar a terme el seu espectacle i amb quins mitjans, no hi ha cap norma al mon del foc (crec) que indiqui com fer un correfoc.. i es aquesta falta de “directrius” la que esta fent d’alguns actes de foc, una simple “juerga” sense cap representació històrica on es barregen alcohol, foc i qualsevol instrument que faci soroll...

Quan parlem de història del Ball de Diables hem de parlar de referències ja que el seu origen es bastant incert, la primera referència històrica es de l’any 1150 en motiu del casament del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV tot i que es en els segles XIV i XV quan ja comencem a trobar referències mes clares de la participació de Balls de Diables a Vilafranca del Penedès, Cervera, Vilanova i la Geltrú i Tarragona entre d’altres. El Ball de Diables mes que ball se l’hauria d’incloure com a entremès, ja que es portava a terme entre àpats de la noblesa de l’edat mitjana.

Aquest ball o entremès, vol explicar una lluita entre el be i el mal i la seva màxima representació era en el Corpus o les processons eclesiàstiques en la majoria dels casos obrint pas al davant amb soroll i aldarulls de tota mena. Dins dels balls de Diables també es troben els versots: versos i frases satíriques que criticaven amb un to burlesc personatges del poble i la vida publica.

Desprès d’aquest “petit” repàs històric, espero que us feu una idea del que intento defensar: el mon dels diables i el bestiari amb mes de 800 anys d’història no es simple juerga on anem a repicar i cridar i pillar-la... es una representació de cultura popular, de la nostra identitat com a

país i part de la nostra història. El respecte, les bones formes i la correcta representació del Ball de Diables o el seguici del bestiari, també pot ser (i es!) un espectacle agradable a la vista del públic i dels que participem.

La incorporació d’elements de llauna a la musica del correfoc o els diables, ha portat a fer de les timbalades o del seguici un espectacle carnavalesc estranger, que no fa més que sorollades i en moltes ocasions molèsties a d’altres colles que comparteixen seguici i intenten fer-ho el millor possible seguint el model tradicional. En resum: Batucades, timbalades extremes o d’altres manifestacions a lo “samba brasil” no donen bon regust de boca als que intentem respectar la història i la tradició del mon del foc, i barrejar-ho amb alcohol mentre s’actua... ja no dona bon regust ni als que respecten, ni als pares que porten la canalla a veure els diables ni al públic en general.

Conclusió: ens hi hauríem de replantejar cap a on va el mon del foc? Hauríem de frenar-ho abans de que es perdin mes trets de la tradició popular? O ho deixem passar i ho anomenem progrés? Examinem que estem fent senyores i senyors...

Salut i foc!! Però foc del bo del de fa 800 anys!!

Fonts històriques: Costumari Català Joan Amades

Sant Jordi 2010

2010-04-23T01:06:00.004+02:00

Hola!! No m'agrada repetir-me, i com l'any passat per aquestes dates ja vaig escriure una mica sobre els orígens de Sant Jordi, aquest any m'agradaria deixar-vos unes quantes poesies sobre Sant Jordi i la llegenda que m'agraden. Com no convidar-vos a la III Festa del Drac de Montornès que sera el dia 24 d'abril durant tot el matí/migdia i a acompanyar-nos amb el Drac a la vila de Sant Celoni i la seva trobada de bestiari. També recomanar-vos que, si el que busqueu es una bona representació de la llegenda del Sant i el Drac, i una setmana espectacular d'activitats de l'època, Visiteu la Setmana medieval de Montblanc (Conca de Barberà) lloc on a més, es ubicada la llegenda que fa d'aquest dia, un dia
ple de colors, patriotisme i sobretot enamorats amb llibres i roses.
------------

SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

EL CAVALLER

Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.

Jaume Roig (1401-1478)

UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.

Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà (1869-1958)

I per acabar, no podria fer-ho de millor forma que amb una poesia del meu escriptor/poeta preferit:

LA FIRA DE SANT JORDI
(fragment)

A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Bona diada a tots!!!
Visca Sant Jordi, Visca la Cultura popular!
I Visca CATALUNYA!!!

Salut!!!

Setmana Santa (II): Les Caramelles de Súria

2010-04-07T21:23:00.011+02:00

Hola Família!!

Doncs be, tal i com va arribar la setmana santa va marxar, amb un clima que no acompanyava gaire... però tot i així, vam gaudir al màxim d’una processó a Verges tant lluïda com sempre (tot i que la pluja va estar fent dubtar la organització fins l’últim moment) i de les Caramelles de Súria, úniques als països catalans per molts motius. Però no avancem esdeveniments i anem per feina a repassar el dijous sant i a conèixer la gran festa Surienca.

Passem volant els dies previs i anem directes a dijous sant, ja ben ennuvolat de matí no donava gaire bon rotllo però tot i així vam decidir de posar-nos en camí cap al Baix Empordà, cal dir que durant tot el camí ens va ploure a estones i hi havia boira.

Desprès de sopar al primer porxo que vam trobar, no sabem com ni perquè va deixar de ploure i el temps va deixar que es portés a terme la representació de la passió i a les 00h la processó que va recórrer els carrers de Verges en el mes absolut silenci. Cap a la 01h i poc, la processó va arribar al carrer dels cargols que tal i com vaig explicar en l’últim text, debut a la seva amplada es impossible posar torxes per il•luminar, d’aquesta forma els veïns van crear anys ençà una forma d’il•luminar la processó omplint closques de cargol amb cera i enganxant-los a la paret. Al seu pas el públic ben enganxat a la paret quedava totalment en silenci de forma que fins i tot s’escoltaven les passes de la Dansa de la mort (el pas d’aquesta va ser un moment tant impactant com el primer cop que la vaig veure). Verges i la seva processó son únics, us recomano que hi aneu sigueu o no religiosos ja que son anys d’història de tot un poble.

La següent parada de la setmana santa 2010 ens portava al Bages: concretament al poble de Súria que celebrava les seves Caramelles.

I ara direu... que son les Caramelles? Doncs en un principi jo també m’ho preguntava però indagant ( i preguntant) tot es pot esbrinar.

Les Caramelles son cançons, balls o d’altres manifestacions de poble que es porten a terme per la pasqua, tot i que tradicionalment eren de caire religiós (cantaven l’alegria de la resurrecció de Crist) a molts indrets s’han modernitzat tocant d’altres temes mes festius i amb to satíric.

Els Caramellaires es fan acompanyar de diferents instruments com el rigo - rago, el violí de pastor o el cèrcol, tot i que amb el pas del temps altres instruments mes “generalitzats” s’hi ha afegit a l’acompanyament musical d’aquests: L’acordió diatònic, el flabiol i tamborí, la gralla o els instruments de vent – metall. Tradicionalment els caramellaires es reunien per voltar per la vila a donar la bona nova de la resurrecció de Crist i la gent a canvi, els hi donava menjar “greixós” ja que la quaresma es dona per acabada.
Les cançons amb to satíric dels Caramellaires sobre fets del poble, es consideren del mateix “estil” en el que es podrien incloure els versots dels diables, o a segons quins indrets els diàlegs dels pastorets.

Aquesta festa, es celebra arreu de Catalunya tot i que la zona mes activa i on tenen mes importància, son el Berguedà (Berga), el Solsonès (Solsona) i sobretot el Bages (Cardona, Callús i sobretot Súria)

En el cas de Súria, les Caramelles compten amb una gran participació dels Suriencs i Surienques amb un total de nou colles caramellaires (aprox.) i la devoció de tot un poble que els recolza. La tradició caramellaire de Súria, es remunta al primer document escrit de fa uns 400 anys aproximadament, en el qual diu que l’any 1591 es cantaven Caramelles al poble per la pasqua, així doncs estem parlant d’una tradició fortament arrelada a aquest poble el qual amb uns o d’altres canvis, s’han anat afegint colles que porten a terme cançons que parlen de la situació del poble, d’unes persones o de festa, balls de bastons, balls de cascavells, trabucaires o balls de gitanes.

Des de fa tres anys a més Súria te colla castellera: els Salats de Súria, colla que va néixer a partir de la unió de membres de varies colles caramellaires i que cada any per aquestes dates, celebren la seva primera aparició tancant la mostra caramellaire de dissabte nit aixecant un castell. Aquesta colla ha descarregat castells de gamma de sis alta i set i en aquesta edició 2010 de les Caramelles mes grans de Catalunya, els Salats de Súria van portar a terme el seu primer intent de nou de sis. Tot i que va quedar en intent al cedir una de les torres, espero que el tornin a intentar i el descarreguin aviat.

Conclusió final: la gran participació, l’acompanyament musical, la seva història i sobretot el caràcter intergeneracional que tenen (Hi participa gent de totes les edats) fan de les Caramelles de Súria una festa única a Catalunya i recomano que les visiteu i les gaudiu, a mi personalment hem sembla una festa d’un aire tradicional molt gran i un acompanyament musical molt ric i variat.

Amb aquest text tanco la setmana santa i es que no he tingut temps per mes! Espero l’any que be poder tornar a gaudir de noves tradicions sense deixar de banda aquestes dues esmentades. Ara toca posar la vista en una de les diades grans dels Països Catalans: la Diada de Sant Jordi que a més inclou una gran representació a la comarca de la Conca de Barberà: La setmana medieval de Montblanc, lloc on s’ubica la gran llegenda de Sant Jordi i el Drac.

Fins la propera!
Salut Castells i foc!!

Mots amb els que anomenen les caramelles arreu: Caramelles,Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. I a Catalunya nord les anomenen "Goigs dels Ous"

Àlbum d'imatges de Les Caramelles de Súria (fes clic al text verd subratllat)

Properament 2 vídeos al canal youtube: Ballada dels Trabucaires "Tro gros" i del Jovent del Foment Cultural de Súria.

Fonts: Festes.org, Costumari Català d'en Joan Amades
Fotos: Tallaferro, festes.org i Ajuntament de Súria

Joies de setmana santa: La Processó i dansa de la mort de Verges

2010-03-26T17:51:00.006+01:00

Escalfant motors per setmana santa!!

Entra la primavera (encara que es noti poc!) i amb ella com sempre arriba la setmana santa! Una setmana santa que, en el meu cas, ha passat de ser una setmana més a ser una setmana de sortides pel Països Catalans.

Aquest any, la processó de Verges i les caramelles de Súria, seran el punt d’atenció de la setmana i per conseqüència, d’aquest text.

La Processó i Dansa de la Mort de Verges (Baix Empordà)

Al nostre país hi ha una gran tradició en quant a processons i representacions de la passió de Jesucrist unes mes grans que d’altres... però cap (segons el meu parer) te lo que te Verges, ja siguis religiós o només per tradició, la processó de Verges te un que especial a part de la massiva participació del poble i l’ambient que es crea als carrers: La Dansa de la Mort

La Dansa de la mort prové de la baixa edat mitjana i es part de l’antic culte als difunts, aquesta dansa macabra també està associada a les epidèmies de la pesta negra que van assolar el nostre país i tot el continent europeu durant els segles XIV i XVII, el missatge es força senzill: El temps passa i tot te un final. En aquells temps de pesta negre, guerres i un alt índex de mortalitat, la mort va adquirir una personalitat tant real entre els homes i dones, que quasi bé la sentien respirar al seu costat i podien notar la seva freda mà a l’ombro. L’única sortida i salvació doncs, era el cristianisme que era tot un triomf sobre la mort mateixa.

A la dansa de la mort, cinc esquelets ballen en forma de creu al so d’un tabal fondo, tancant la dansa el tabaler acompanyat de quatre portadors de torxes donant així, l’aspecte tètric necessari per inspirar la por i el respecte cap a la mort.

Els cinc balladors principals porten la dalla, la bandera, els plats de cendra i el rellotge sense manilles:

La Dalla:

Es l’instrument per excel•lència amb el que s’identifica la mort i en aquest cas, el propi instrument ha donat nom al seu portador. Tot i ser un element agrícola, te una similitud amb la mort: igual que al camp sega tot el que hi ha al seu pas sense distinció, quan arriba l’hora, la mort s’enduu a tothom sense distinció tampoc.
A la fulla de la dalla, es pot llegir l’inscripció en llatí “Nemini Parco” amb ella ens vol avisar que la mort no perdona a ningú.

La Bandera:

Els el símbol que marca el centre de la dansa i centre de la creu, com en el cas de la dalla el propi instrument dona nom al portador.
Tant la dalla com la bandera, son elements als quals estem acostumats des de temps immemorial: la bandera com a símbol de poder i territori. Així la mort també reivindica la seva potestat per sobre de l’home marcant el seu territori.
La bandera de la dansa de la mort es negre, color que sempre ha simbolitzat el dol, la pena, l’obscuritat... i sobretot representa el regne de les tenebres , va marcat amb el simbol de la mort (una calavera amb dos ossos creuats a sota) i també llueix la frase “Nemini parco” refermant el fet de que la mort no perdona a ningú, a l’altre banda porta impresa la frase “Lo temps es breu” un altre forma (aquest cop en català) de recordar-nos que el temps vola, frase ja molt utilitzada des de antiguitat.

Els plats de cendra:

A la dansa de la mort hi ha dos esquelets que porten plats de cendra encarnats per infants.

Tot i que en l’antic testament la cendra era símbol de penitència en la mort te un sentit terrenal en quant al cos humà: un cop mort el cos, es corromp i poc a poc es converteix en pols (polvo eres y en polvo te convertiràs).
D’una altre forma la cendra també va lligada al temps: el temps no es pot parar i òbviament, els seus efectes son visibles, un cop el ballador mostra el plat de cendra ple a l’espectador el missatge arriba clar.

Durant la dansa els moviments dels plats de cendra varien, quan es de cara al visitant l’esquelet mostra el plat ple sense cap tipus de signe, un cop executa els passos i mira a l’embanderat senyala el plat de cendra al mateix temps que aixeca el braç que el sosté.

El rellotge sense manilles:

El temps es un element que va lligat estretament a la mort ja que la mort, no es mes que el final del temps de cadascú.

Sempre hi hagut elements per mesurar el temps, des de rellotges de sol, sorra fins als primers rellotges mecànics (corda, elèctric ,pila etc...) en el cas de la dansa de la mort, porten un rellotge d’esfera semblant al rellotge d’un campanar (antigament i ara, el rellotge i campanar de les esglésies ens indiquen el temps amb els seus tocs). En aquest rellotge portat per l’esquelet que formaria el peu de la creu, no hi ha manilles: La mort arriba a qualsevol hora i es imprevisible.

El ballador que porta el rellotge canvia el seu moviment a mesura que evoluciona la dansa: per una banda mostra el rellotge sense cap símbol simplement mostrant el temps (el temps passa) al moment del seu gir, mostra el rellotge tot senyalant una hora a l’atzar, el visitant rep el missatge: la mort arriba a qualsevol hora.

Aquesta dansa fa de la processó de Verges única arreu del món, la dansa de la mort es l’única manifestació d’aquest tipus que es conserva sense gaires canvis, mantenint la tipologia viva des de l’antiguitat, aquest fet fa de la dansa de la mort de Verges, una autèntica joia de la cultura popular i la religió als Països Catalans.

La celebració de la Processó i la dansa de la mort de Verges es porta a terme el dijous sant, a les cinc de la tarda podem gaudir de la desfilada dels Manages (soldats romans) pels carrers de la vila recollint els passos que participaran a la processó de la nit. A partir de les deu de la nit es porta a terme la representació del misteri de la passió a la plaça major, representada pels vilatans que s’hi dediquen plenament sota la direcció d’en Lluis Llach.

Seguidament a les dotze de la nit s’inicia la processó pels carrers de Verges, una processó amb una perfecta ambientació, que en el transcurs del seu pas s’hi van incloent personatges a les diferents caigudes.

Tot i ser un lloc de pas sense parada, s’ha de recalcar el pas de la processó pel carrer d’orient també anomenat “Carrer dels cargols” pel fet de que al ser un carrer molt estret, impedia que es posessin les torxes. Així els veïns van crear una forma de il•luminar el carrer: Omplint closques de cargols amb cera i una metxa d’espelma, els enganxaren a la paret amb una barreja de aigua i cendra i els encenien al seu pas, així ha perdurat fins el dia d’avui i es un espectacle digne d’admirar.

Espero que us hagi agradat el text tot i tenir una temàtica una mica “tètrica” (la mort mai es un tema agradable de parlar) però la tradició que l’envolta en la cultura popular, es digna d’admirar per la seva bellesa i per la seva preservació.

En el proper text explicaré la segona sortida que tindré el gust de fer: Les Caramelles de Súria, considerades les mes importants del país per la participació massiva dels veïns, la quantitat de colles caramellaires que hi participen i l’ inclusió dels trabucaires en aquesta festa.

Salut i cultura!
Bona setmana santa ;)

Font: Web La Processó de Verges i www.laprocessodeverges.com (no oficial)

Imatges: El periodico, L'Avui i Web Processó de Verges

A Solsona bona gent!!

2010-02-14T19:56:00.008+01:00

Hola a tothom!! Com vaig prometre a molts, avui torno a escriure i ho faig portant una festa que ja coneixia d'oïda, però mai havia pogut visitar per la distancia que hi ha (uns 100km aprox.). Haig de dir (no puc esperar a acabar l'escrit) que ha trobat un lloc molt especial al meu calendari festiu i l'any que be espero poder anar-hi mes d'un dia. Us parlaré doncs, del Carnaval de Solsona.

Tot i que els actes van començar el 5 de febrer amb l'entrega de bojos, el dissabte dia 13 ha estat un dels dies principals de la festa. Ja començant al matí amb diferents activitats i gimcanes de les comparses que es van estar fent fins aproximadament les 16:31, que es va rebre al portal del pont al Mata-rucs d'honor del Carnaval 2010 que en aquesta edició era en Xavier Coral (presentador del programa "Divendres" a Tv3) rebut per la comparsa Mata-rucs i la banda que va començar a interpretar "El Buffi", peça popurri d'una serie de pasdobles que s'ha convertit en l'himne d'aquesta festa i que la podreu escoltar mil cops si hi aneu.

I ara direu... van rebre al Mata-rucs d'honor? que va fer aquest home ja!! doncs no! en Coral no va fer res, aquest "malnom" prové d'una llegenda Solsonina amb la qual els dona aquest mot:

"Fa molts i molts anys a Solsona, hi havia un campanar molt alt anomenat torre de les hores, on un Solsoní va descobrir que creixien unes plantes molt bones pels animals. Com la poca amplada de l'escala d'aquesta torre, feia impossible baixar aquelles herbes van decidir que pujarien un ruc per que se les mengés, a l'endemà allà era tot el poble esperant per ajudar l'home a pujar el ruc al campanar... i no se'ls va ocórrer un altre cosa que pujar-lo lligat del coll!! com es obvi, el pobre ruc es va començar a ofegar i ofuscat per això es començà a pixar a sobre de tothom, com es obvi també el ruc va arribar dalt del campanar mort "Amb aquesta llegenda a l'esquena, als solsonins i solsonines se'ls coneix pel mal nom de Mata-rucs.

Doncs be un cop rebut el Mata-Rucs d'honor, es van dirigir a estrenar el mercat i les diferents exposicions que es feien pel casc antic de Solsona, unes hores desprès (les 18:01) era el torn dels gegants. El Gegant boig, la Geganta boja, el Mocós, la Geganteta boja, el Gegant dels Llamp de Deu, el Comte de l'assaltu, i el Tòfol-Nano, van satisfer a petits i grans amb la pujada de gegants que va iniciar-se a la plaça del Consell. Acompanyats de la banda interpretant el popular Buffi, van enfilar des del portal del pont cap amunt, passant la plaça major fins arribar dalt de tot del casc antic i sortint cap a la plaça del camp, on van plantar i la banda es va dirigir cap a la carretera de Torà a rebre el veritable rei d'aquestes festes: En Carnestoltes.

La rebuda del Carnestoltes tot i el fred que feia, va ésser espectacular amb la traca i un muntatge pirotècnic encès pel Mata-Rucs d'honor, així s'iniciava la desfilada de comparses i disfresses arribant fins a la plaça del camp on a la plantada de gegants s'unien el Mussol Xut, La Draca, Els Nans i la Vaqueta. Poc desprès feia entrada a plaça en Carnestoltes rei dels poca-soltes, que aquest any era interpretat per una dona de la Comparsa de les gallines (un aplaudiment per la bona interpretació!) i es feien els parlaments de rigor de sa majestat i el Mata-rucs d'honor a més de la Bramada (so d'un ruc interpretat per un home) aquest any dedicat a tots aquells que s'han omplert les butxaques aquest any a costa dels altres (Trama gurtel, alcaldes corruptes i un GRAN i MASSA gran etcètera).
Seguidament s'iniciaven els ballets de rigor dels gegants i bestiari del Carnaval Solsoní. Tot i que vam poder gaudir de tots els ballets (el mes esperat per mi, el de la família boja), just acabar varem haver de córrer a la plaça del ruc on ja s'estava omplint de gent a la espera de l'acte mes aclamat de la nit: La penjada del ruc.

Abans de que us feu idees equivocades sobre aquest acte, advertir-vos que el ruc es de peluix i cartró pedra ja que, l'any 1986 a partir d'unes imatges publicades en varis mitjans de premsa, va haver-hi un gran moviment de gent que va escriure cartes a diferents diaris, declarant la crueltat d'aquest acte i defensant la pobre bèstia que era penjada. Cal dir que gràcies a aquest "escàndol" a la premsa, aquest acte es va convertir en un dels mes importants del Carnaval Solsoní. Doncs be, com podeu imaginar només veient el nom de l'acte, el Mata-Rucs i el Carnestoltes acompanyen al ruc a la Plaça del Ruc on li espera la corda de la qual serà penjat, des de un balcó el Mata-Rucs el va pujant mentre la gent canta una cançó:

A Solsona bona gent
A Solsona bona gent
si no haguessin mort el ruc
si no haguessin mort el ruc

Fa molts anys, a dalt del campanar
aquí a Solsona, aquí a Solsona
Fa molts anys, a dalt del campanar
aquí a Solsona, el van penjar. El van penjar.

Adéu siau, ens en anem i no sabem,
quan tornarem som governats,
per quatre rucs mal educats. Mal educats.

Amb aquesta tonada el ruc va pujant poc a poc dalt del campanar fins que a mig recorregut es comença a pixar literalment (com a puntuació, dir que la pixada es simplement aigua) un cop ha fet la pixada sobre la gent que omple la plaça de gom a gom comença la part on jo vaig intentar fugir: els veïns dels balcons comencen a llençar cubells d'aigua a la plaça que canta, empeny i fuig... tot i que NO TOTS ho vam aconseguir (refredat al canto!)

I be, tot seguit lo que hi havia era festa fins altes hores de la matinada per tothom tot i que naltros vam decidir plegar. Teníem una hora de camí i anàvem xops de cap a peus.
Com a apunt final vull destacar els actes que, segons l'informació que he llegit i segons gustos, son els mes forts del Carnaval:

Dijous Gras: Musica sorda i Ball Mut.
Divendres: Baixada de boits
Dissabte: Recepció i nomenament del Mata-rucs d'honor, Mercat, Pujada dels Gegants, Bramada i penjada del ruc.
Diumenge: Ball de l'escaldat, Sermó i la Capta de Gegants.
Dilluns: Carnaval infantil
Dimarts: Correfoc i sorteig del testament de S.M Carnestoltes
Dimecres de Cendre: Capella Ardent, Vetlla i processó, Enterrament i despenjada del ruc.

I com sempre acabo els escrits, vull donar la meva impressió personal sobre aquesta festa tant especial i sobretot diferent d'altres carnavals i celebracions... i es que van ésser moltes impressions en un moment quan vaig entrar a la ciutat de Solsona: el seu ambient, la seva gent, les seves activitats... converteixen aquest Carnaval en únic arreu dels països catalans es veritablement per viureu-ho un cop en la vida... tot i que crec que jo personalment el viuré un, dos , tres i tots els cops que pugui.

Destacar també que tots els gegants, bestiari i elements festius que he esmentat (tret del gegant dels llamp de deu) a més d'altres que no vaig poder veure, son obra de la família Casserres: Manel Casserres i Boix i Josep Manel Casserres i Solé, GRANS constructors i geganters Solsonins, que han marcat un abans i un desprès en la historia dels gegants als Països Catalans amb la seva obra.
Com a apunt personal, vaig poder fer fotografies de la ciutat i dels actes que trobareu al àlbum Picasa enllaçat al bloc. A més de poder visitar el recordatori que hi ha a la font de la plaça de la catedral a en Manel Casserres per la seva gran feina a la ciutat de Solsona com a escultor geganter i com no, arreu dels Països Catalans, veritablement em va fer molta il·lusió.

Estic posant a punt el canal de vídeo youtube per que pugueu veure tots els vídeos que faig als actes, en quant estigui ho penjaré al bloc ;)

Salut i Cultura!!!

El mes de gener ara balla ara balla!!

2010-01-25T23:31:00.010+01:00

Hola a tothom!!

Desprès de retocar quatre coses del bloc i posar-me al dia, retorno a escriure!! i amb aquest text, us parlaré de les dues activitats que considero principals en el meu mes de gener de 2010: El seguici de les basíliques de la Barcelona Antiga i la Festa Major d'hivern de Parets del Vallès.

El Seguici de les Basíliques de la Barcelona antiga

Temps enrere l'entesa entre Santa Maria del Pi i Santa Maria del Mar era molt gran, una mostra d'aquesta entesa era la participació de les parelles de gegants d'ambdues basíliques a les processons del corpus christi, canonitzacions i beatificacions que es celebraven a Barcelona. L'any 1601 amb la canonització de Sant Ramon de Penyafort, participaren els elements festius d'ambdues basíliques entre d'altres, es aquesta a més la primera referencia històrica de la participació d'un gegant a les processons.

L'any 2008, l'associació d'amics dels Gegants del Pi i l'associació de les Colles Gegantera, de Diables, Bestiari, Grallers i Tabalers del Casc Antic, es posen d'acord en celebrar el seguici de les basíliques per commemorar els fets abans esmentats fent un recorregut entre Santa Maria del Pi i Santa Maria del mar, això si alternant l'inici i final entre els dos temples. En el seguici participen els Gegants del Pi, els Gegants de Santa Maria del Mar, el Lleó de Barcelona, la Mulassa de Barcelona, el Dofí de Barcelona, juntament amb els penons d’ambdues Basíliques acompanyats per un grup de tabalers i els grallers de cada colla.
les colles realitzen el recorregut i un cop entrat a la basílica (en l'edició 2010 va ésser Santa Maria del Pi) fan la ofrena floral i es disposen a fer el ball a quatre: ball que només es pot veure en aquest seguici i es ballat per les dues parelles de gegants amb musica de Jordi Fàbregas i la coreografia de Mercè Avinyó i Xavier López.

Personalment he gaudit d'aquest seguici dos anys seguits i tant l'ambient com l'organització del seguici es molt encertat. Tot i que no el segueix una gran gentada per ser Barcelona, les colles aconsegueixen mostrar-nos que darrera de tot el turisme, comerç i etc... Barcelona es una ciutat plena de tradicions i amb un gran passat, ric culturalment i històricament.

Aquest seguici el podreu veure anualment el dissabte següent a la festivitat de Sant Raimon (7 de gener) i en la propera edició (2011) sortirà de la Basílica de Santa Maria del Pi.

Festa Major d'Hivern de Parets del Vallès

Durant el cap de setmana del 23 i 24 de gener, s'han portat a terme les principals activitats de la Festa Major de la Vila de Parets del Vallès (Vallès Oriental) entre elles vull destacar les que per mi com a geganter, son les mes especials amb creus ja que es el primer cop que les visc des de dins: La Desfilada infernal i la Trobada de Gegants.

El dissabte a les 18h a la plaça de la vila, començaven a fer acte de presència les besties convidades a la desfilada infernal de Parets organitzada per la Colla Diables Parets, entre d'elles destacar la presència de l'esperit del bosc de la trinitat vella de Barcelona, el Magnafoc de Vilobí del Penedès i la bestia de Parets, tots tres creats per la mestre constructora Dolors Sans de Vilafranca del Penedès. La bestia dels Diables Parets a mes, conjuntament amb el Bitru i el gegant Llucifer dels Gegants de Parets, actuaven com a amfitrions d'aquesta trobada de diables i bestiari.
Cap a les 19:30h s'iniciava la desfilada infernal per els carrers del barri vell de Parets acompanyats per un bon grapat de public amb torxes que els diables havien repartit prèviament, un cop realitzat el recorregut les besties arribaren a plaça on varen fer la seva cremada individual i el gegant Llucifer va fer la seva entrada marcada per un aire cerimoniós i senyorial, aire també mol representatiu d'aquest gegant creat pel gran mestre geganter Manel Casserres de Solsona. finalment les besties van portar a terme la cremada conjunta i els grallers i tabalers van donar el toc final.

Diumenge 24 va esser el torn dels gegants: En Marcel i Elisenda de Parets van desfilar per els carrers del barri vell de Parets acompanyats d'altres gegants arribats d'arreu del principat, destacar la presència dels Gegants de Girona entre d'altres. Tot i que semblava que el temps ho volia posar difícil, la festa gegantera va transcórrer sense problemes i sobretot amb el bon ambient que caracteritzen els Gegants i Grallers de Parets.

La meva opinió personal sobre aquest article... es difícil d'expressar, per mala sort només vaig poder assistir-hi dissabte però l'aire cerimoniós, les bones maneres i la forma correcta d'actuar sobretot de la colla de Gegants, bestiari i Grallers de Parets mereix un 10 en tots els aspectes. Com a primera sortida que realitzo amb ells, va ésser genial el bon ambient i la qualitat musical dels grallers de la colla així com el bon acolliment per part de tothom en general, veritablement son una gran colla!!! :) Salut, i fins el proper text!!!

Bones Festes!!!

2009-12-23T16:02:00.007+01:00

Hola a Tots/es!!!

Avui no soc aquí per escriure una de les meves parrafades ja que, fins i tot els blocs mereixen celebrar el nadal com cal (o sigui amb unes bones vacances!) Soc aquí per desitjar-vos a tots i totes unes bones festes i un bon any 2010 ple de salut, amor etc... però també molta cultura popular!! per desitjar-vos que gaudiu amb les manifestacions culturals de la nostra terra que també son la nostra identitat pròpia!
Aprofito també per agrair a tothom que en aquest 2009 ha visitat aquest bloc i ha dedicat uns minuts de la seva vida a llegir els textos que amb tanta il·lusió escric! ja son mes de 2000 visites!

A tots/es moltes gràcies!!! i Molt bones festes!!!

Passejant pel pont

2009-12-10T13:04:00.006+01:00

Hola!!
Últimament no escric gaire, però quan escric m'agrada escollir bé els temes pensant sobretot en aconseguir que mentre estigueu llegint i jo escrivint sentim ganes de saber mes coses sobre el que intento explicar-vos. Avui vull parlar de dues fires tradicionals al meu calendari d'hivern: La fira de Santa Llúcia (Barcelona, Barcelonès) i la Fira medieval de Vic (Vic, Osona).

La Fira de Santa Llúcia

Per qui li agrada seguir les tradicions nadalenques, la fira de Santa Llúcia de Barcelona es una cita obligada a l'hora de comprar figures pel pessebre, decoracions o anar a la recerca d'un bon Tió de nadal.
Un bon grapat de parades s'apleguen a la plaça de la catedral de la ciutat comtal amb tot tipus d'elements nadalencs fets de diferents materials (ceràmica, fusta, fang, resina, plastic...) i de diferents mides per què... un bon pessebre no pot tenir figures de diferents tipus, ha de ser tot de la mateixa mida per donar mes realisme a la representació. Però tranquils/es, si no coneixeu la mida de les vostres figures o el material, deixeu-vos aconsellar pels firaires que tenen anys d'experiència.

Tot i que el dia de Santa Llúcia es el 13 de desembre, la fira s'inicià el 28 de novembre a la plaça de la catedral de Barcelona, i es porta a terme cada dia fins el 23 de desembre. Tradicionalment la fira s'iniciava el mateix dia de Santa Llúcia (Dia que també es considera d'inici de festes de nadal) fins la vigília de nadal, durant aquestes dates la gent tenia temps per comprar els seus elements nadalencs i cercar-ne de nous, ara per ara suposo que a causa de les "compres compulsives" de nadal i d'altres (diguem-li consumisme), s'han ampliat les dates per aconseguir mes benefici.

A part de la fira que es porta a terme a Barcelona, no es poden passar per alt d'altres com la Fira de Santa Llúcia de Prats de Lluçanès, les festes de Gelida, l'Arboç o la Fira de Sant Feliu de Pallerols.

Algunes dites de la Fira de Santa Llúcia:

Per Santa Llúcia s'escurça la nit i s'allarga el dia.

Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia.

Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal.

Font:
Costumari Català de Joan Amades
www.Firesifestes.org
Imatges: Esther Garrido

La Fira medieval de Vic

Durant el pont de desembre i a pocs dies de nadal, la ciutat de Vic es vesteix de colors medievals. El centre de la ciutat dels sants, s'omple de paradetes, tavernes i escenaris amb tot tipus de objectes i gastronomia típica de la nostra terra i espectacles medievals i d'arrel tradicional que també podem trobar passejant per la fira.
En aquesta ocasió, la fira medieval es va obrir al public el dia 5 de desembre (dissabte) i va transcórrer fins el dia 8 de desembre amb un bon nivell de participació i afluència de public, el centre històric de la ciutat es va convertir en un veritable viatge en el temps entre comerç i activitats, hi havia els ja tradicionals animals de granja, l'arbre dels desitjos, activitats com tir amb arc o passeig amb cavallets i ases, atraccions de fusta mogudes amb pedals o palanques... fins i tot roba d'estil medieval com qui va a una tenda de moda.

Destacar de les actuacions de la fira als faquirs que van impressionar tot el public assistent amb el seu espectacle, els grups de musica com Jabardeus o el grup de gralles dels Sagals d'Osona, i la gran quantitat de paradetes amb productes diversos, dels quals vam poder provar algun dels seus productes.
També destacar de les paradetes la varietat de procedència d'alguna d'elles.

Com a comentari final no podia oblidar la Fira de l'avet d'Espinelves, tot i que aquest any no l'he pogut visitar us la recomano, per tots aquells que us estimeu les tradicions nadalenques en general.

Font:
Impevic, Vic Medieval

Salut i Bones Festes!!!

Festival Celta Montornès i Actualitat Castellera.

2009-11-22T22:17:00.008+01:00

El Festival Celta de Montornès arriba a la seva XIV edició amb l'escola de musica de la Vila, el grup de ball tradicional Companyia Correfolk i el grup de rock celta Ebri Knight.

El dissabte dia 21 a les 22:00h, Montornès del Vallès acollia el XIV Festival Celta al teatre municipal organitzat per"Els Bartomeus", una de les Penyes conjuntament amb la Penya Pere Anton que porten el nom dels Gegants de Montornès i animen les festes del poble.
Tot i començar amb retràs, el primer grup en actuar va ésser l'escola de musica de la vila, que va presentar varis temes interpretats per els alumnes. Destacar entre ells el tema "Scarborough Fair" de Simon & Garfunkel a veu i guitarra, i la popular "Fiesta Pagana" del grup Magö de Oz.

El segon grup en actuar era la Companyia Correfolk, que portava els seus balls tradicionals al teatre tot i estar al 50% de la seva formació debut a diferents motius de salut i feina. Els Correfolk van obrir amb la tradicional Muixeranga d'Algemesí interpretada a Flabiol, Tamborí i Gralla, i van seguir la seva actuació amb cançons del seu repertori habitual i algunes improvisacions com el joc de les cadires amb la melodia "Schiarazzola Marazzola" que van fer córrer a un bon grapat de gent, i d'altres melodies que van fer ballar una bona estona a tothom.
El tercer grup a l'escenari i el mes "canyero" van ésser els Ebri Knight, aquest grup de rock celta del Maresme, va portar marxa al teatre municipal i als assistents que hi havia amb temes entretinguts i variats. Destacar el tema "Les rondes de Vi" popularitzada per Jaume Arnella amb la qual els Ebri Knight van donar el toc tradicional amb aires celtes que caracteritza aquest festival Montornesenc . Amb tot això i l'animació que portaven a l'escenari, van crear un ambient realment festiu i celta que va poder gaudir el public assistent.

Podreu trobar informació de la Companyia Correfolk al seu Myspace: http://www.myspace.com/companyiacorrefolk i dels Ebri Knight al seu espai web: http://www.ebriknight.com i al seu Myspace: http://www.myspace.com/ebriknight

Actualitat Castellera (22/11/2009)

Els Minyons de Terrassa no aconsegueixen el colós de deu pisos en la seva diada i Sants signa la millor actuació del seu registre.

El cap de setmana del 21 i 22 de novembre, Terrassa ha sigut el centre d'atenció del mon casteller en motiu de la XXXI Diada dels Minyons de Terrassa. La colla egarenca, havia anunciat una actuació completa de gamma extra acompanyats dels Castellers de Sants que venien a plantar el primer castell de nou desprès de l'intent desmuntat a la diada dels Castellers de la Vila de Gràcia, i els Castellers de Barcelona que portaven com a principal objectiu descarregar el Pilar de set amb folre.
Desprès de descarregar dissabte amb facilitat el 5/8, el 3/9f, el 2/8f i el pilar de 6, els malves arribaven a plaça diumenge amb ganes de gamma extra i superar la gran actuació que ja havien fet a Girona descarregant el 2/9fm i l'espadat de 8 amb folre i manilles. La sort però no s'ha posat de part seva, en primera ronda els malves provaven el colós 3/10fm que cedia segons abans de coronar quedant en intent.
En ronda de repetició, els egarencs no volien renunciar a la gamma extra i provaven sort amb el 2/9fm, castell que ja havien descarregat per Sant Narcís, el castell pujava força segur i el moviment del peu era mínim, una rebrincada al tronc ha fet que l'estructura cedís davant la sorpresa del public assistent, presentava molt bona mida.Amb dues caigudes de gamma extra, els Minyons de Terrassa prenien la decisió de rebaixar el llistó descartant el 5/9f.
Tot i així, els malves descarregaven el 3/9f i el 4/9f, castells al seu abast i l'acompanyaven d'un 5/8 en una "quarta ronda" potser per no marxar de plaça amb dos castells i així de pas, provar l'estructura del cinc que s'ha vist solida, han tancat l'actuació amb un vano de cinc.

Per la seva banda, els Castellers de Sants arribaven a plaça amb la ment posada en tancar temporada amb el cinc de vuit i el tres de nou amb folre realitzats en una mateixa actuació. Els Borinots de la ciutat comtal no han decebut al public i han descarregat els dos castells, destacar el gran treball realitzat amb el 3/9f que tot i haver-hi problemes al folre a la descarregada, els santsencs han controlat els nervis i han acabat descarregant-lo aconseguint així dues temporades seguides de castells de nou i gamma de vuit alta, en tercera ronda han portat el 2/8f castell al seu abast descarregat perfectament. tancaven amb dos pilars de cinc.
La tercera colla en actuar a plaça eren els Castellers de Barcelona, que portaven 3 castells de vuit (dos de gamma alta) i el pilar de 7 amb folre com a principal objectiu, els vermells de la ciutat comtal, han obert l'actuació amb el 4/8 amb l'agulla que han descarregat sense cap problema a destacar, l'han seguit d'un 3/8, i en tercera ronda portaven el 2/8 amb folre que encara no havien aconseguit descarregar, avui tampoc ha pogut ser quedant en carregat.
En ronda de pilars han fet el pilar mes gran que s'ha vist a la diada: el Pilar de set amb folre. El pilar pujava força parat fins a l'aleta i baixada de l'enxaneta, que ha començat a tremolar i ha acabat cedint quedant en carregat.

Imatges: M. José Molina i Aida Morell (Concert Celta)
Fonts de Premsa: Quarts de nou (Actualitat castellera)

Som un - Castellers de Vilafranca

2009-10-28T00:23:00.002+01:00

Video promocional dels Castellers de Vilafranca per la Diada de Tots Sants.
mes info a: http://www.castellersdevilafranca.cat

Som un!! Descarreguem-lo!!!!!
Ens veiem a plaça!

Festes de Tots Sants

2009-10-26T22:59:00.006+01:00

“La festa de Tots Sants senyala el començament del cicle de la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort de la natura. Però també és el moment de la sembra, promesa del que la vida tornarà quan els dies s'allarguin i arribi el bon temps. Ja fa temps, però, que ha començat la tardor, més o menys la xifra màgica de quaranta dies (igual que la Candelera respecte a l'inici de l'hivern). Ara sí que, quaranta dies després de l'inici de la tardor, el fred ja es fa notar... Comença el cicle anual de la foscor i el fred; les nits seran més llargues i els dies més curts; la climatologia farà més dura la vida...”

Aquesta es la introducció que mes he trobat en la meva recerca d’informació per parlar-vos de la festivitat de Tots Sants. Introducció, que explica de forma resumida, el seu origen celta... però heu de saber, que Tots Sants, com d’altres festes juga a dues bandes ja que el seu origen es tant pagà com religiós.

Origen pagà

Els antics pobles celtes commemoraven l’any nou per aquestes dates en les quals, també pensaven que les portes del mes enllà s’obrien. S’encenien fogueres amb les quals alimentar el foc de la llar i les bruixes ballaven als aquelarres en una celebració que durava uns quants dies, el seu nom era el de Samain o Samhain, aquesta festa va durar fins que durant el segle V d.C, van envair i cristianitzar als celtes.

Origen religiós

En el mon del cristianisme, la festivitat de Tots Sants es de les mes antigues, arribant-nos des del temps dels romans on ja era tradició visitar als seus difunts tot i que ells, ho feien en temps de collites per demanar protecció i bona sort.
Fou el Papa Bonifaci IV a principis del segle VII quan en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (aixecat per Marc Agrippa en honor de Júpiter, per la victòria d’August contra Marc Antoni i Cleopatra), el “purificà” i el va consagrar a la mare de deu i tots els màrtirs, en el seu honor es faria una festa anual la vigília del dia que es va consagrar.
Però fou mes tard, quan va esdevenir de Tots els Sants i el Papa Gregori IV va instaurar la celebració el dia 1 de novembre, mes tard es va afegir a l’endemà la festa de tots els difunts o de les ànimes.

El culte als difunts es manté en aquest dia, i normalment es fa una missa en honor dels qui ja han marxat a l’altre mon, dies abans la gent acostuma a posar-hi flors noves i d’altres motius de decoració a les lapides dels seus difunts al cementiri perquè arribat el dia 1, facin goig i recordar-los com cal, el mateix dia 1 de novembre també es tradició portar-hi flors als difunts.

Creences

Durant la festa de Tots Sants, es creia que les ànimes dels difunts tornaven a casa, des de les 14h del migdia del dia 1, fins les 14h del dia 2 (dia de difunts). Tot i que la creença popular, indica que era cap al vespre de Tots Sants quan les portes del purgatori s’obrien i les ànimes dels avantpassats tornaven a casa, per aquest motiu no es podia anar pel carrer aquest dia, ja que et podies trobar amb alguna d’aquestes ànimes debut a que les portes del purgatori no son vigilades.

En les antigues cultures, les ànimes dels difunts (sobretot els avantpassats) eren considerats com a petites divinitats o protectors de la casa en els qui confiar, tot i que en alguns moments aquestes ànimes es consideraven perilloses, tenien els seus rituals per conjurar-les de forma que fossin benèvoles, aquesta idea ha arribat als nostres temps en alguns llocs (sobretot petits pobles) on encara deixen les finestres obertes per que puguin entrar les ànimes a casa, o posen un plat buit a la taula... o be no mouen res de la casa, perquè aquestes recordin perfectament el camí a la pròpia llar.
Durant la nit de la Castanyada , es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes i que en havien de deixar alguna per les ànimes, si no aquestes vindrien a la nit a estirar-li pels peus mentre dormien. Així els nens preferien deixar una castanya a peu de llit, per al dia següent trobar-se un panellet, d’altres posaven una castanya a raconets de la casa, o be resar un pare nostre abans de menjar-se-les perquè a la nit els morts no vinguessin a per ells.

Tradicions de Tots Sants i Castanyada.

Com en la majoria de festivitats, hi ha mil i una tradicions o costums per Tots Sants... com sempre, al final del text inclouré els enllaços d’on he tret la informació, en cas de que vulgueu ampliar coneixement sobre la celebració. A continuació, us explicaré les que per mi son les mes entranyables, de les quals alguna porto a terme.

Tradició de foc:
Es costum a molts indrets, encendre un fanalet o un llum a la porta de casa per guiar a les ànimes, o be encendre la llar perquè quan vinguin s’escalfin. També s’encenen espelmes o llums d’oli a indrets de casa, per recordar als difunts ja que, diu la tradició que si un ànima arriba a casa dels seus familiars i es ben tractada, va directament al cel... si no ho es, continua al purgatori fins l’any següent o el moment oportú.

Tradició de Cementiris:
Es costum general el dia de Tots Sants o el dia de difunts, visitar les tombes dels familiars que ja han marxat al mes enllà, guarnint-les prèviament amb flors i d’altres motius perquè aquests dies facin goig. Aquest costum es mes aviat “modern” ja que els antics cementiris eren al costat de les esglésies, i les famílies acostumaven a anar-hi mes sovint.
Ara per ara, es un dels pocs dies que recordem als nostres difunts, i la gent assisteix als cementiris com qui va a donar un tomb, observant els mausoleus o les tombes ben engalanades, o be a portar flors a familiars... tant propers, com llunyans o coneguts.

Tradició gastronòmica

Les Castanyes
En la nit que retornaven les animes a casa, era costum fer sonar les campanes durant tota la nit i menjar castanyes, que era el fruit que mes abundava aquells dies acompanyades de torrades i una ampolla de vi dolç per fer-les passar millor, d’aquesta forma a més, combatien el fred de la nit.

Els Panellets
Sembla que el costum de menjar panellets, prové dels antics menjars funeraris que es feien tradicionalment desprès de la mort d’un familiar a la Catalunya vella, o be de la benedicció de pans que es dipositaven a les tombes dels difunts com a ofrena o, com a donatiu per alimentar-se durant el viatge al mes enllà, amb el temps aquests pans van passar a ser pans dolços fets amb dolç i ingredients de la època, perquè aguantessin mes.

Calendari Casteller

El calendari casteller també forma part de Tots Sants, ja que es porta a terme la Diada Castellera de Tots Sants a la vila de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Els Castellers de Vilafranca acostumen a tancar la temporada a pròpia plaça portant els millors castells de gamma extra, en aquesta edició els acompanyaran els Al•lots de Llevant (Manacor), els Capgrossos de Mataró (Maresme) i els Castellers de Lleida (Segrià), i s’iniciarà a les 12:30 en punt, els Castellers de Vilafranca han anunciat en primera ronda l’inèdit Tres de deu amb folre i manilles, només descarregat en dues ocasions durant tota la historia castellera. La colla penedesenca, es proposa portar-lo a plaça com a primer castell amb l’objectiu de descarregar-lo i acompanyar-lo d’altres construccions com el quatre de nou sense folre, la torre de nou amb folre i manilles, o el pilar de vuit amb folre i manilles.

Fonts d’informació:

www.mitcat.net
www.carrutxa.cat
www.castellersdevilafranca.cat

Llibres:
Costumari Català d'en Joan Amades.

El meu balanç festiu!!

2009-10-05T21:39:00.001+02:00

Bones!!

Be, desprès de uns dies sense escriure m'he decidit!
Com tots sabem ja ha arribat la tardor... les fulles cauen, pluja, boires, bolets ... i amb aquests, comença a arribar la que podríem anomenar "temporada baixa" del calendari festiu.
Així doncs, m'agradaria comentar una mica per sobre o fer un "balanç" sobre el que vist, he viscut i sobretot el que sentit participant en certes festes i llocs, començant des de La Patum de Berga fins arribar a La Mercè (punt d'inici i final del meu particular calendari de la "temporada alta" festiva) així doncs comencem!

Des de que vaig començar a moure'm per conèixer festes fins el dia d'avui, m'he anat confeccionant un calendari anual d'esdeveniments fixos, òbviament ha anat creixent i ara per ara em puc passar un estiu sencer donant tombs (cosa que m'encanta!) però cada cop mes, trobo festes fora d'aquest calendari o d'aquesta "temporada alta" que hem criden l'atenció, així que abans d'entrar en el calendari, m'agradaria esmentar un parell d'actes i/o festes que vaig poder viure durant el mes d'abril (concretament la setmana santa) com son La Processó i Dansa de la Mort de Verges, i les festes de Les Caramelles de Súria.

Cada dijous sant Verges pren un ambient especial, els carrers d'ambient medieval s'omplen de gent arribada de tot arreu per veure la passió de Verges, una de les representacions mes grans i mes ben preparades que he vist mai i el mes important, es que es organitzada, preparada i representada per tot un poble sota la direcció d'un director d'excepció com es en Lluis Llach, seguidament de la passió, s’inicia la processó i dansa de la mort, seguida per moltissima gent i amb raons, la dansa de la mort es l’única que queda intacta des dels seus orígens fins el dia d’avui a tota Europa.
Sense sortir de la setmana santa, la següent parada era al Bages on visitaria el poble amb una tradició caramellaire molt arrelada, Súria acollia les Caramelles 2009 plenes d’activitats, cançons, balls populars.. tota una capital caramellaire dels Països Catalans o almenys per mi ho va ser, i ara mes completa amb el naixement l’any 2008 de la colla castellera dels Salats de Súria, que aquesta temporada 2009 ha aconseguit descarregar ja, el seu primer castell de 7 i l’espadat de cinc.
Un cop acabada la setmana santa, ja era el moment d’obrir la temporada alta que va arribar el mes de Juny amb La Patum de Berga, cita obligatòria del Berguedà i per mi, la gran festa del carrer i de Catalunya, cada cop que trepitjo la plaça de Sant Pere per Patum es el moment per pensar... “un any mes som aquí” i durant 4 dies viure-la intensament fins acabar amb l’últim tirabol i pensar “L’any que be... hi tornarem!!”, difícilment faltaria a la cita Patumaire per excel•lència, un cop acabada ens vam trobar amb Sant Joan i un nou descobriment com era el correfoc de Vilassar de Mar, força maco.

Entrant al juliol entre correfocs i d’altres, tenia la vista posada en la festa gran de Mataró, Les Santes de Mataró arribaven un any mes amb una gran programació que vaig poder seguir de ben a prop tot i que encara hi ha molt que descobrir de Santa Juliana i Santa Semproniana, i les festes que es porten a terme en el seu honor.

La primera quinzena d’agost va ser mes aviat relaxadeta, fins el 16 d’agost que vaig poder assistir-hi al Correfoc de la Festa Major de La Bisbal d’Empordà molt espectacular i ple (quan dic ple es PLENISSIM) de diables, espurnes i participants, fou molt emocionant i l’ambient era molt agradable, així doncs, va ser un grandíssim descobriment que entra a formar part del meu calendari, dos dies desprès vaig poder visitar la Festa Major de la Vila de Castellterçol, on entre els seus actes tradicionals, hi havia el correfoc també molt espectacular i participatiu.

Desprès de visitar El Catllar, amb la seva ja tradicional diada castellera, la següent parada va ser el torn de la Festa major de Granollers, Blancs i Blaus lluitaven per aconseguir animar mes la festa major amb tot tipus d’actes, per petits i grans. Desprès d’una setmana d’actes i carrers plens de blanc i blau, la festa va esdevenir de color blau amb la Victoria anunciada el diumenge del veredicte final al balcó de l’ajuntament Granollerí, diumenge també, que vaig visitar un cop mes la meva estimada Vilafranca del Penedès, i la seva Diada de Sant Félix, on els Castellers de Vilafranca donaven una lliçó de castells i al dia següent (diada de Sant Ramon) feien història, descarregant el primer tres de nou amb folre i agulla.

Ja entrant al setembre, començaven els preparatius de la festa major Montornesenca, sense passar per alt la Diada de l’onze de setembre, amb ella també arribava la Festa Major de La Roca del Vallès, on un grup de valents recuperaven la colla de gegants de la Vila vallesana.

El 18 de setembre de 2009, començava la Festa Major de Montornès amb tres celebracions enguany com eren el XV aniversari del Drac Ceballot de Montornès, el naixement del Drac petit de Montornès i el XX Anys de Gegants a Montornès, la veritat es que vaig acabar amb bon regust de boca, com feia anys no acabava (que vaig començar).

I ja per acabar i desprès d’unes bones vacances a Vielha e Mijaran, vaig poder assistir-hi al correfoc de La Mercè de Barcelona, amb la participació de totes les colles de la ciutat (que si no vaig errat, eren mes de 40 colles de diables i bestiari).

I de forma mooolt resumida, aquí esta el meu balanç festiu d’aquest estiu, tot i que m’he mogut bastant més del que he pogut escriure, he posat les cites que jo considero importants.
Ara bé, tot i els kilòmetres de cotxe que he fet, m’ho he passat de conya i més amb la bona companyia que portava! Que heu de saber, que tot i que escric nomès jo aquest bloc, hi ha un grup de persones les quals vivim tots aquests actes junts, i es una passada :)

Ara toca plantejar objectius per l’any que bé, de moment Tarragona, Solsona i Hostalric ja tenen un lloc al meu calendari! Ara toca saber on la fan mes grossa, i no perdre-s’ho!!!!
Salut i cultura!!!

Un any més, una festa major més.

2009-09-21T00:15:00.011+02:00

El Drac Ceballot de Montornès ha celebrat el seu aniversari amb el Drac de La Geltrú i el Vibrot de Montmeló, a mes d'estrenar el Drac petit de Montornès.

Divendres dia 18 va començar la Festa major de Montornès i durant aquest cap de setmana, s'han pogut veure activitats als carrers per petits i grans.
Com ja es tradicional les principals activitats s'han desenvolupat durant el divendres, dissabte i diumenge començant per la cerimònia del pregó que va començar a les 19:30h amb la trobada de les colles del seguici popular a la plaça Països Catalans, un cop estrenada l'exposició del XX aniversari dels gegants grans de Montornès, arrencava amb dificultats a l'ordre el seguici cap a l'ajuntament on esperaven les autoritats locals i un gran numero d'espectadors que esperaven els lluïments de les colles i la cremada piromusical de l'ajuntament, un cop portats a terme els balls protocol·laris (entre ells el Ball de la colla infantil de diables i l'encesa de Drac i Diables de Montornès) es va fer el pregó de festa major a càrrec dels gegants i les autoritats locals.

Desprès del pregó i el llançament del tro d'inici, el public es va dirigir cap a una petita plataforma ubicada als jardins de l'ajuntament on hi havia un gran ou de colors rodejat de draconaires que el vigilaven amb molta cura, desprès d'un bonic conte explicat per l'escriptor Xavier Bertran, l'ou es va obrir de sobte mostrant al public, un petit drac de colors... es el Drac petit de Montornès, obra de la mestre escultora Dolors Sans i Ossete de Vilafranca del Penedès, el drac va realitzar el seu primer ball portat per en Sergi, membre de la colla infantil amb musica d'en Marc Cazorla i Daniel Garrido i Coreografia de na Isabel Valero, tot seguit es va portar a terme el Piromusical XXI Cremada de l'ajuntament amb gran èxit creat, muntat i disparat per la colla de Drac i Diables de Montornès, amb n'Alex Blanchart i Ramon Altimira al capdavant.

Dissabte a la tarda, desprès de la trobada de grallers amb la destacada participació dels dolçainers de Benetússer (València), es portava a terme a les 20h des de l'ajuntament el correfoc infantil amb la participació de la colla infantil de diables de Montornès, el gegantó Banyetes, el Drac Barrina de La Geltrú i el Drac Petit de Montornès del Vallès. Desprès d'un correfoc força vistós dels petits, arribaven a plaça on es portava a terme l'apadrinament del drac petit, el ball del gegantó Banyetes (Inspirat en Ramon Altimira) i el ball del Drac petit en aquest cas, ballat per la Daina de la Colla infantil Drac i Diables de Montornès. Seguidament les colles van fer l'encesa conjunta amb el castell de focs que culminava la trobada infantil d'elements de foc.
A les 22h començava el Correfoc dels adults. En aquesta ocasió i per la celebració dels 15 anys del drac Ceballot, les besties predominaven al correfoc: el Drac de La Geltrú i el Vibrot de Montmeló foren els convidats d'excepció al correfoc, acompanyant el Drac Ceballot de Montornès i els Diables de Montornès.

Un cop arribats a plaça tots els participants, les colles feien el seu lluïment davant un bon grapat de gent, seguidament els Diables de Montornès realitzaven el seu ball i el Drac Ceballot de Montornès portava a terme el seu "Ball del Drac" acompanyat dels draconaires. Seguidament les colles feien la carretillada final acompanyats del castell de focs de fi de correfoc.

Diumenge es el torn dels gegants: Des de fa 20 anys el matí dels diumenges es el torn dels Gegants de Montornès i la seva trobada que acull colles d'arreu dels Països Catalans, en aquest cas els convidats eren colles apadrinades per els gegants durant aquests 20 anys i les colles que van apadrinar els montornesencs en el seu naixement, desprès del seguici pels carrers de Montornès, es portava a terme la "Dansa de la batalla de Montornès" que recrea la batalla entre el veguer Pere Anton de Rocacrespa de les forces Barcelonines, i Bartomeu Sala: nebot d'en Pere Joan sala i fill de Montornès com a cap de les remences durant la guerra de 1485, la dansa representen aquells fets i finalitza amb la caiguda del gegant que representa en Pere Anton, vençut per els pagesos amb en Bartomeu al capdavant.

Aquest any i un cop més, la dansa de la batalla s'ha portat a terme (amb algun incident inclòs que ha fet parar el ball durant uns segons) rodejats de colles destacables dins el mon geganter i cultural com els gegants vells de Vilanova i la Geltrú (amb més de 300 anys) o els Gegants de Benetússer (València).

Les festes montornesenques finalitzen dilluns 21 amb la ballada de sardanes i el castell de focs final a càrrec de la pirotècnia Igual.

Tot i algunes diferencies d'opinions en segons quins moments, la festa major podria valorar-se com una bona edició, i una de les grans per la Colla de Drac de Montornès, que a més de mantindre un any mes el seu model tradicional (en perill d'extinció en d'altres moviments culturals als Països Catalans) ha rebut la visita del nou membre: el Drac petit.

El seguici popular de Montornès es format per: Drac de Montornès, Drac petit de Montornès, Diables de Montornès, Diables infantils de Montornès, Ball de Cavallets de La Lira, Gegants de la Llar d'infants primavera, Gegants i nans de Montornès i les Colles de Grallers i Tabalers.

per ampliar informació, podeu accedir a la pagina web oficial de la Colla de Drac i Diables de Montornès: http://www.diablesmontornes.com

Un servidor per la seva banda es despedeix i marxa a Vielha e Mijaran de vacances ;)

Abans però, felicitar a la Colla Jove Xiquets de Tarragona per la seva actuació a la diada d'inici de festes de Santa Tecla (Tarragona) descarregant el 4/9f, 3/9f i 5/8. I a la gran colla Castellers de Vilafranca, per la seva actuació també a la mateixa diada, descarregant el 3/9f, 4/9f, T/9fm i carregant el segon Pilar de vuit amb folre i manilles.

Salut Castells i foc!!

El primer tres de nou amb agulla.... VERD!!

2009-09-01T17:52:00.004+02:00

Si si! no heu flipat al veure el títol d'aquest text, i es que en la Diada del dia 31 d'agost (Sant Ramon) els Castellers de Vilafranca han descarregat el primer tres de nou amb folre i agulla de la història.

Desprès de la cercavila i actuació dels balls de la Festa Major de Sant Fèlix, es trobaven a plaça els Castellers de Vilafranca i els Xicots de Vilafranca per fer la ja tradicional actuació de Sant Ramon, els verds amb els deures a mig fer del dia anterior, plantejaven dos castells de gamma extra per aquesta actuació: el tres de nou amb folre i agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles.

En aquesta actuació els Xicots de Vilafranca recuperaven la torre de set en el seu ventall de castells i feien un intent de Pilar de sis, recuperaven ronda amb el quatre de set amb l'agulla i ja en tercera ronda recuperaven també el tres de vuit, una diada rodona pels Xicots tret del pilar de sis, felicitats!!

Els Castellers de Vilafranca per la seva banda, obrien ronda amb un quatre de nou folrat, controlat en tot moment i que servia per escalfar la maquina i encarar el tres amb agulla en segona ronda, i així va ser: en segona ronda els Castellers de Vilafranca arriscaven de nou provant l'inèdit castell que un dia abans els hi havia anat tant malament amb un resultat totalment diferent. Carregat el tres de nou amb folre, la canalla salvava un parell de sotragades i la cassoleta entrava al pilar, descarregat de forma rapida i eficient, quedava l'espadat de set amb folre al descobert que es descarregava perfectament, entre crits d'eufòria i aplaudiments es desmuntava l'estructura i així els Castellers de Vilafranca celebraven que havien descarregat el primer tres de nou amb folre i l'agulla, la carrera per aquest castell entre colles havia acabat i els guanyadors: els Castellers de Vilafranca!!

Ja en tercera ronda, els verds plantaven el pilar de vuit amb folre i manilles, primer de la temporada que va quedar en carregat, tot i així els verds celebraven una actuació que serà recordada durant tota la història amb el tres de nou amb folre i agulla dels verds com a principal protagonista.

Podreu veure el vídeo a youtube clicant aqui

Imatges: Webcasteller, Castellers de Vilafranca

Crònica de la Diada de Sant Fèlix (30/08/2009)

2009-08-30T20:00:00.001+02:00

Com es tradicional, el dia 30 d'agost, les colles capdavanteres del mon casteller es reuneixen a la plaça de la vila de Vilafranca del Penedès: la Colla Joves Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa, Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, arriben a la capital de l'alt Penedès a presentar les seves millors construccions.

Poc desprès de les 12:30 del migdia, entraven a plaça les 4 colles amb els seus corresponents pilars caminants i obria l'actuació la colla de la vila: els Castellers de Vilafranca amb el quatre de nou amb folre i agulla, castell insígnia dels verds en tota actuació important i que a mes aquest any tenia un incentiu especial, ja que el pilaner per excel·lència dels verds no hi era i el tronc del pilar es totalment nou, el castell però es va descarregar sense cap risc i així els verds s'anotaven el primer castell a la butxaca ."Som els de sempre, no ha passat res".
Desprès de la celebració verda, la següent colla en actuar era la Colla Joves Xiquets de Valls que van plantar un tres de nou amb folre maco, mentalitzant-se ja per la segona ronda amb la qual arribaria el seu gran objectiu de la diada, seguidament van actuar els Minyons de Terrassa i la Vella de Valls plantant també un tres de nou amb folre cadascun.

Ja en segona ronda, començaven els grans objectius, començaven els Castellers de Vilafranca amb el tres de deu amb folre i manilles castell que porta als verds de cap de fa anys, desprès de durs assaig del peu i el tronc, el colossal castell quedava en intent a l'entrada de dosos, repetien ronda amb la Torre de nou amb folre i manilles descarregada, una de les mes ben plantades pels Verds en els últims anys, cal dir que poques colles podrien respondre desprès d'una caiguda amb un castell de tal magnitud.
En aquesta segona ronda la Colla Joves Xiquets de Valls plantava el seu gran objectiu: Cinc de nou amb folre, que van descarregar per primer cop la temporada passada en aquesta mateixa diada, el castell va pujar força be sense cap entrebanc fins carregar, un cop baixava la canalla, els nervis van poder amb l'estructura deixant-la només en carregada, tot i així va ser un cinc de nou amb folre bonic!! Felicitats Joves!! .
Seguidament actuava la Vella de Valls que va plantar la torre de nou amb folre i manilles, castell que ja des de l'inici de la pujada de les manilles ballava molt i un cop sonaven gralles es veia un gran esforç de les manilles amb les crosses treballant quasi be enfonsades, tot i que el castell presentava perill i no era "estèticament" gaire bonic, la colla vella va descarregar-lo celebrant-ho amb gran eufòria, la qual es mereix aquest castell. Els Minyons de Terrassa plantaven un quatre de nou amb folre, un pel deformat Peró que no va presentar en cap moment perill en excés, anotant així el segon castell de nou en la seva actuació "humil" (desprès de tenir problemes a Sitges el dia abans) però ben feta.

En tercera ronda, obrien els Castellers de Vilafranca amb el seu primer intent de tres de nou amb folre i agulla, castell que va quedar en intent desprès de que l'estructura cedís apunt de carregar el tres, van repetir ronda amb un quatre de nou amb folre, castell que els verds dominen a la perfecció, la Colla Joves Xiquets de Valls desprès d'un intent de quatre de nou amb folre, tancava amb un dos de vuit amb folre carregat i descarregat sense problemes, els Minyons de Terrassa completaven la seva actuació amb el cinc de vuit, i la Vella de Valls amb un quatre de nou amb folre.
Ja en ronda de pilars, la Vella de Valls completava el Pilar de vuit amb folre i manilles, els Castellers de Vilafranca feien un intent de pilar de set amb folre, i portaven a terme un espadat de cinc en ronda de repetició, Minyons i Joves plantaven dos espadats de cinc cadascun.

Una festa i dos colors: Els Blaus i els Blancs.

2009-08-24T16:52:00.003+02:00

Un any mes, Granollers està de festa!!

La Festa Major de la capital del Vallès Oriental, es celebra l'ultim dijous d'agost tot i que des del dissabte previ ja hi ha activitats dels Blancs i els Blaus. I ara us preguntareu... Que son els Blancs? Que son els Blaus?

La festa major de Granollers (Vallès Oriental) es celebrada en honor a Sant Esteve (patró de la ciutat) es portava a terme els dies posteriors al 26 de desembre i era composta de balls, tronades i passades de la comparseria Granollerina i vinguda de fora, fou l'any 1858 quan per varis motius (el fred i les "dificultats" del desembre) que es van canviar les dates passant a ocupar els primers cinc dies del mes de setembre fins l'any 1930 que va passar a l'ultim dijous d'agost, dates actuals de celebració. Tot i els canvis de dates, la festa major de Granollers sempre seria per honorar al patró de la ciutat.

Durant aquest període de temps, la festa major es mantenia al voltant dels espectacles, esports i actes tradicionals, a mes de les tronades i actes religiosos en honor a Sant Esteve, destacar també l'actuació dels Xiquets de Valls a la plaça de l'ajuntament.

Fou l'any 1939, quan la festa Granollerina va patir una forta davallada, passant a ser composta únicament per números de circ, pallassos, titelles i teatre per la gent gran, a mes d'esports tot això portat a terme a la plaça de l'ajuntament. Els castells de foc i les tronades seguien tenint lloc a la festa, mes o menys lluïdes segons l'any, l'any 1979 amb l'entrada de la democràcia, l'ajuntament intenta donar un nou impuls a la festa major, i un grup de joves sota el nom de "la murga" intentava donar diferents impulsos a la festa afegint-hi actes i festes tradicionals al carrer, tot i així la festa no acabava de trobar el seu model.

Fou l'any 1983 quan un grup de joves vinculats a l'associació de veïns sota el Camí-ral, va començar a idear un projecte de festa major a partir d'una anècdota recollida en un llibre d'Amador Garrell:

"El Rayo" i l'hereu Maynou, rajolers tots dos s'enfrontaren per provar qui faria més maons en una hora de treball. La juguesca, preparada a tota orquestra pels amics i partidaris dels dos rajolers, va fer-se un dilluns del mes de juliol de 1897 i va mobilitzar tothom de la vila...()... Els "blancs" eren els partidaris del Rayo i els d'en Maynou eren els "blaus"...()... tot acabà bé i amb un bon berenar, en el qual participaren els dos rivals i els qui els animaven ---els "blaus" i els "blancs" ---, que no eren pocs ".

Anècdota que va ser confirmada per un document extret del setmanari local de l'1 d'agost de 1897:

En el partido de "ladrillos" jugado anteayer, entre el blanco Bonet y el azul Maynou, ganó el último, por solo dos "mahons". Felicitamos a ambos combatientes, pues el resultado de la lucha, nos permite afirmar que no hubo vencedor ni vencedores" (sic).

Així doncs ja tenien una base històrica per començar: Granollers s'havia dividit un cop de Blanc i de Blau i la intenció era tornar a fer-ho, els joves del Camí-ral van escollir el Blau com el seu color, ara només faltava trobar qui defenses el color Blanc.

Trobat un grup de joves per formar la colla Blanca, ja només quedava acudir a l'ajuntament amb la proposta i aconseguir el suport institucional, desprès de diverses reunions amb la casa de la ciutat van decidir apostar per els Blancs i Blaus i es va iniciar una rapida captació de socis per les colles. El resultat fou un èxit i d'aquelles dues colles de joves per la festa, s'ha arribat a tota una ciutat dividida en dos colors per una competició festiva: La Festa Major de Blancs i Blaus.

La Competició festiva dura 8 dies començant el dissabte previ al dijous de festa major, durant aquesta setmana i un dia, les Colles porten a terme numeroses activitats per a petits i grans amb un clar objectiu: Gaudir la festa, fer gaudir i animar mes que ningú!.
La Colla que mes aconsegueixi animar la Festa Major i faci les activitats mes espectaculars, guanyarà la festa i tindrà el plaer d'escollir pregoner l'any vinent, a més d'obrir els seguicis de Blancs i Blaus i Reptar a l'altre colla.

Res mes, animar-vos a tots a que almenys un dia, participeu en les activitats de festa major i us aplegueu al voltant de les colles... potser acabeu pensant en Blanc o Blau ;)

A l'enllaç Picassa Tallaferro, trobareu imatges que aniré penjant durant tota la festa major.

Mes informació a la web oficial de la Festa Major: http://www.blancsiblaus.cat

Salut, Castells i foc!
Bibliografia: Web dels Blancs i Blaus.

Pd: Visca els Blaus!!!! :)

Calor, aigua i Tarragona... Sant Magí!!!

2009-08-14T16:36:00.004+02:00

Bones!!

Les festes tornen a Tarragona i en aquest cas, Sant Magí es el protagonista com a copatró de la ciutat junt amb Santa Tecla. L'anomenada "Festa major petita" o "Festa major d'estiu" es portarà a terme entre el 14 i el 19 d'agost.

A continuació podreu saber mes d'aquestes festes amb un text molt complet d'una gran coneixedora de les Festes Tarragonines.

Història, llegendes i miracles de Sant Magí

No hi ha constància documental d’un reconeixement amb el decret “oficial” corresponent de l’Ajuntament de la ciutat nomenant Sant Magí patró o copatró de Tarragona, però sembla ser que des de temps immemorial la ciutat de Tarragona ha mantingut una devoció popular a sant Magí, un eremita dels primers segles de la nostra era cristiana que, segons la tradició, patí persecució durant el govern de l’emperador Maximià.

A Sant Magí li són atorgats diferents miracles:

Segons la tradició, el naixement del riu Gaià té molt a veure amb Sant Magí.
Sant Magí va ser empresonat però va sortir de la presó guiat per un àngel i es va retirar a la Brufaganya per fer vida eremítica i és allà on va morir en mans dels soldats romans.
Abans de morir, però, mentre exercia vida d'ermità, va fer néixer quatre fonts i un riu, ja que els fidels no paraven de demanar-li aigua. Explica la llegenda, que un dia va llançar el seu gaiat i va dir: “on el meu gaiat caurà, un riu hi naixerà”. I va néixer un riu que van anomenar Gaià en record al seu origen.

Una altra llegenda diu que Sant Magí va fer brollar l'aigua miraculosa de les roques de la Brufaganya amb la seva gaiata per assedegar als soldats que el portaven a martiri.

Un altre miracle que s'explica tradicionalment és que Sant Magí va apagar tres cops la metxa amb què l’exèrcit enemic volia volar el tram de la muralla on hi ha la seva capella.

Les festes actuals

Durant aquests dies, hi ha un gran nombre d'acte tradicionals i festius que serveixen per venerar el copatró de Tarragona, Sant Magí.
Un dels actes més importants és l'Arribada de l'Aigua, que és portada des de les fonts de Sant Magí de la Brufaganya.
L'aigua arriba en carros, que entren a la ciutat i van fins a la Plaça de la Font. Un cop allà, comença el seguici de Sant Magí i l'Aigua és portada fins al Portal del Carro on es reparteix entre els ciutadans mitjançant càntirs.
A aquesta aigua li són atorgats valors miraculosos i curatius.

Un altre dels actes més rellevants de la Festa Major Petita és la Sindriada on per només 10 cèntims pots gaudir d'una refrescant tallada de síndria mentre escoltes música, aquest any a ritme de jazz, funk i soul.

I l'acte més multitudinari de totes les festes és la Revetlla Remullada on pots ballar, saltar i cantar amb una bona orquestra mentre la Síndria, la Petxina, el Carro i el Càntir ruixadors treuen aigua sense parar i remullen a tort i a dret! Un acte que sens dubte recomano a tothom.

També destacar més breument la diada castellera del dia 19 on hi participen les quatre colles de la ciutat i la processó de Sant Magí també del dia 19.

A més d'altres actes com festes per la canalla, música d'altres estils i la traca per finalitzar les festes.

Text: Sílvia Fuster
Imatges: lesnostresimatges.org

Actualitat Castellera 03/08/2009

2009-08-03T17:23:00.002+02:00

Segona tripleta vilafranquina a Vilanova i la Geltrú

Dissabte dia 1 d'agost, es van trobar a la plaça de la vila de Vilanova i la Geltrú (Garraf) la Colla Joves Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca i la colla amfitriona: els Bordegassos de Vilanova. Desprès d'una diada de Les Santes on els verds van sortir amb mal sabor de boca, van arribar decidits a la capital del Garraf a plantar 2 castells de nou i així van fer, els penedesencs van plantar el tres de nou amb folre i el quatre de nou amb folre ambdós descarregats molt segurs i sense treballar mes de lo normal, a més van afegir un quatre de vuit amb agulla parat i que dona cada cop mes confiança per plantar el quatre de nou amb folre per Sant Fèlix tot i que el pilar va patir alguna petita sotragada, van tancar la seva actuació amb un espadat de sis impecable.
La següent colla a plaça era la Colla Joves Xiquets de Valls, la qual s'esperaven castells de nou però per manca d'efectius no van voler arriscar, tot i així la Joves va plantar tres castells de vuit a plaça els quals demanen un pis mes, el tres de vuit i el quatre de vuit mes un altra catedral dels vallencs van ser les construccions mostrades a plaça a mes d'un bonic espadat de sis que portaven sense descarregar uns anyets, amb aquest pilar la colla joves obre les portes a construccions mes complexes, si tot continua així, la colla Joves podria presentar el cinc de nou amb folre per Sant Fèlix a Vilafranca.

La colla amfitriona, Bordegassos de Vilanova, van arribar a plaça amb la idea fixada en els castells de vuit, tot i que no va poder ésser, els de la camisa groga van recuperar la torre de set i van plantar un cinc de set, la resta de la seva actuació van ser intents desmuntats de torre i de tres de vuit, mes un intent de tres de set per sota... tot i això, esperem veure un gran tres de vuit dels Bordegassos properament.

Salats de Súria: Colla de set.

Els Salats de Súria van actuar el dissabte dia 1 d'agost a Altafulla (Tarragonès)en motiu de la diada de St.Miquel, on es van proclamar colla de set al descarregar el primer quatre de set del seu historial, el van acompanyar amb una torre de sis, un tres de sis amb agulla i en ronda de pilars, el pilar de quatre per sota i un altre espadat de quatre. La colla amfitriona, els Castellers d'Altafulla descarregaven un cinc de sis, una torre de sis i un quatre de sis amb agulla, tancant l'actuació amb un espadat de cinc.

Els Salats de Súria, van néixer durant les Caramelles de 2008 on es van unir membres de diferents colles caramellaires per aixecar castells, el 13 de juliol de 2008 van celebrar la diada de festa major on van ser apadrinats per els Tirallongues de Manresa i els Minyons de Terrassa. allà aixecaven els seus primers castells de sis, però va ésser durant la seva diada durant l'octubre de 2008 on carregaven el pilar de cinc i han mantingut la gamma de sis i mig fins l'1 d'agost, data que segurament recordaran tots els Salats com la primera diada de set.

Felicitats Salats de Súria!!!! :)

Properes Diades destacades:

5 d'agost de 2009: 55ena edició del firagost (Valls)

Colla Joves Xiquets de Valls
Colla Vella Xiquets de Valls

15 d'agost de 2009: Diada de Festa Major (La Bisbal del Penedès)

Castellers de Vilafranca
Colla Joves Xiquets de Valls
Colla Vella Xiquets de Valls

19 d'agost de 2009: Diada de Sant Magí (Tarragona)

Colla Jove Xiquets de Tarragona
Xiquets de Tarragona
Xiquets del Serrallo
Castellers de Sant Pere i Sant Pau

22 d'agost de 2009: Diada de Festa Major (El Catllar)

Castellers de Vilafranca
Colla Jove Xiquets de Tarragona
Colla Vella Xiquets de Valls

Salut, foc i castells ;)
Imatges: Castellers de Vilafranca, Salats de Súria.

Deixant enrere Les Santes 2009

2009-07-30T21:09:00.009+02:00

Doncs be! un altre cop hem gaudit d'unes Santes de Mataró plena d'activitats, festes, calor i gent! i es que les festes per Santa Juliana i Semproniana, cada cop atreuen a mes Mataronins i forasters als carrers a acompanyar la comparseria, escoltar bona musica o simplement a passejar i observar l'ambient d'unes festes que omplen el carrer.

A l'ultim post ja vaig explicar mes o menys els actes que hi havien durant aquestes festes, doncs be.... avui parlaré de com he viscut els actes als quals vaig assistir i en general una mica del cap de setmana.

Comencem òbviament per el principi... i aquest principi el posarem en dissabte dia 25 a les 15:30 hores quan la companyia Correfolk preparàvem el que seria el nostre 3er concert a escenari, un cop preparada la microfonia i fetes les proves de so, el concert començava a les 18h amb poca però bona gent amb ganes de ballar i gaudir de l'espectacle, el moment mes àlgid del concert, fou el ball de fanalets que va omplir el teatre de parelles amb el seu fanalet encès ballant, el repertori que vam tocar era un recull de danses d'arreu del mon: des de balls típics dels Països Catalans, Euskadi, etc... a balls d'Italia, russos...

Un cop acabat el concert era l'hora de sortir cap a Mataró. Amb temps de sobres per poder aparcar (ja que Mataró per aparcar.. es mortal) varem arribar voltants de les 22:30h i desprès de sopar, ens dirigíem al carrer de la riera fins arribar a l'ajuntament on sorprenentment, ja hi havia gent esperant els gegants.

Poc a poc es va omplir de gent fins que, a les 23:30h que sortia la Família Robafaves de l'ajuntament, no hi havia lloc ni per respirar, així doncs va començar el Desvetllament Bellugós dels Gegants de Mataró que ens conduiria a la plaça Santa Anna on ens convidaven a un concert del grup "La Coixinera", tot seguit del concert tornarien per arribar a l'ajuntament on, aprofitant que les portes son obertes per l'entrada dels gegants, la Momerota de Mataró escapa, s'encen l'ajuntament i comença "L'escapada a negra nit" que es així com s'anomena al correfoc de Mataró, 2 hores de correfoc pels carrers de la ciutat ens van tornar a portar a l'ajuntament aquest cop a la part de darrere, on ens esperava un gran muntatge pirotècnic que acabaria així amb el correfoc mataroní.
Tot seguit els timbalers ens portaren al parc central on hi hauria la ruixada: musica i aigua eren els protagonistes de l'ultima gran festa de la nit boja... i una gentada impresionant.

Diumenge 26 era dia de castells a Mataró, a les 12 en punt ens trobàvem a la plaça Santa Anna els Capgrossos de Mataró, La Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Castellers de Vilafranca. Cadascun per assolir les seves metes personals, tot i les ganes i la concentració, els Castellers de Vilafranca vam sortir de plaça amb el quatre de nou amb folre descarregat, un intent de torre de nou amb folre i manilles, una torre de vuit amb folre descarregada, un tres de nou amb folre descarregat i un vano de cinc...no va ser el nostre dia... Tot i així, la torre esta prou assajada com per tornar a provar-la aviat i el tres de nou amb folre tenia molts canvis i igualment esta assajat...la força verda encara no ha cantat, només s'ha aclarit la gola!!

Per l'altra banda, els Capgrossos de Mataró van obrir de tres de nou amb folre, van fer un intent desmuntat de quatre de nou folrat, van seguir amb un quatre de vuit amb l'agulla descarregat, la torre de vuit amb folre descarregada i carregant el pilar de set amb folre, La Jove de Tarragona va carregar el primer tres de nou amb folre de la temporada, i va descarregar un cinc de vuit (De postal!!! :) ) i un quatre de vuit... tancant l'actuació amb dos espadats de cinc.

Un cop acabada la diada castellera... només ens quedava descansar desprès d'haver dormit dues hores ... i haver aguantat la calor del migdia a Mataró, tot i així destacar que a la tarda, va portar-se a terme la postal de Gegants on la Família Robafaves i els nans de Mataró van rebre al ball de Cavallets, Gegants i mulassa de Sant Feliu de Pallerols, i el Correguspira de Mataró on els mes petits podien ballar sota el foc de besties com la vibrieta de Tarragona, el drac petit de Montblanc o la colla infantil de diables basilisc.

El nostre següent dia de visita a Mataró fou dilluns dia 27 a la tarda, encara que al matí s'havia portat a terme l'anada a ofici i la missa en honor a Les Santes, a la tarda hi havia la passada de les comparses i autoritats en honor de Santa Juliana i Semproniana, que encaraven carrer de la riera amunt per donar un tomb per la ciutat i acabar pujant la plaça Santa Anna, riera amunt fins a arribar un altre cop a l'ajuntament on cada comparsa faria el seu ball i dormida, cal dir que la dormida es quan, desprès del seu ball les comparses entren a l'ajuntament fins l'ultim que es en Robafaves, aquest no pot entrar i ha de ballar sempre que els nens cridin: No n'hi ha prou!!!, a la nit hi va haver el castell de focs artificials.

Tot i que dimarts va portar-se a terme el Ball de dracs (organitzat per el Drac i Dragalió de Mataró) i el no n'hi ha prou, el nostre següent dia de visita (i ultim dins Les Santes 09) va ser dimecres 29 a la tarda, dia en que les comparses, acabades les festes, van al seu local en l'ultima cercavila anomenada "Anem a tancar! " però abans, es concentren darrere de l'ajuntament perquè tot aquell que vulgui provar de pujar alguna figura o tirar foc amb la maça pugui, nosaltres vam anar a intentar aixecar el gegant Robafaves, no tothom el va aixecar ja que el pes del Robafaves (desconegut) es força exagerat, però jo ho vaig intentar... i així va quedar! en intent perquè no vaig poder aixecar-lo del tot... ja fora d'en Robafaves hem vaig dirigir a l'àliga, que vaig agafar tranquilament i vaig poder gaudir d'agafar una bestia de tant alt honor com aquesta.

Poc desprès de les 19h, s'iniciava el seguici que conduiria al local de les comparses on es guardarien, es tiraria la traca i es donaria així per tancada la festa popular de Les Santes, a la nit hi hauria el castell de focs final i l'albada, per aquells que es resisteixen a pensar que Les Santes 2009 han acabat.
Així culminaven Les Santes de Mataró 2009 desprès de passar-ho be i gaudir amb les grans activitats i actes que la cultura ofereix, i ara ja... a esperar amb ganes Les Santes 2010!!!!

Ara com a properes cites importants, tenim les festes de Vilanova i la Geltrú on actuarem el dia 1 de juliol els Castellers de Vilafranca amb els Bordegassos de Vilanova i la Colla Joves Xiquets de Valls, el dia 15 La Bisbal del Penedès on actuarem també amb la Joves Xiquets de Valls i a la nit la Colla del Drac de Montornès farem correfoc al tomb de foc de La Geltrú (Vilanova i la Geltrú) i el dia 16 que hi ha el gran Correfoc de La Bisbal d'Empordà.

Com sempre, podreu trobar les imatges al Picasa del bloc clicant al baner que hi ha a la columna de la dreta, o a la presentació de fotos de Picasa que també es a la columna esmentada.

Salut, Castells i foc! ;)

Les Santes de Mataró: ja les tenim aqui

2009-07-22T21:36:00.003+02:00

Doncs be! ja les tornem a tenir aquí i poder cridar un cop mes: glòria a Les Santes de Mataró!!

Tot i no ser Mataroní, haig de dir que Les Santes es per mi una de les festes esperades de l'any (algun dia faré una llista! ) l'ambient que es respira a Mataró, la devoció que te la gent per les comparses, la diada castellera... es un tot que fa de Les Santes, una gran festa per mi.

Breu Història:

Les Santes de Mataró, es la festa major de Mataró (Maresme) dedicada a Santa Juliana i Santa Semproniana: Deixebles de Sant Cugat, van ser màrtirs del cristianisme sent decapitades l'any 304 a la població que porta el nom del sant. Fou l'any 1722 quan el frare Joan Gaspart Roig i Jalpí va portar a terme un estudi en el qual defensava l'origen Mataroní de les dues màrtirs, així la ciutat de Mataró i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) van tenir disputes sobre on haurien de ser-hi conservades les relíquies de les santes.

L'any 1852, el Papa Pius IX, va nomenà Santa Juliana i Semproniana, patrones de la ciutat de Mataró, capital del Maresme.

Les Festes

De la quantitat d'actes que hi ha, a mi personalment m'agradaria destacar-ne els principals o mes tradicionals, espero que us agradin i t'animo a tu, lector, a que vagis a veure-les ;)

Tot i que hi ha activitats prèvies la festa major mataronina comença el dia 25 de juliol a les 19:45, quan les comparses es dirigeixen des de diferents punts de la ciutat a l'ajuntament, un cop allà es porta a terme la crida a la festa major amb els parlaments del consistori i els balls del seguici de Les Santes. L'acte en si (com el seu nom indica) vol ser una crida a tots els habitants a que surtin al carrer a celebrar les festes en honor a les patrones de la ciutat.

Cap al tard i ben entrada la nit, comença la nit boja de Mataró, on el protagonisme son el foc, la musica i els gegants: a les 23:30h des de l'ajuntament de Mataró fins a la plaça de Santa Anna, la Família Robafaves acompanyada per l'agrupació musical del Maresme, porta a terme el seu desvetllament bellugós, a ritme de "El Bequetero" els mataronins baixen el carrer de la riera ballant amb un peculiar i divertit ball al ritme de la musica acompanyant els gegants, cal dir que el carrer S'OMPLE de gom a gom, tal es la devoció de la ciutat pels seus gegants.
Un cop a la plaça Santa Anna, la família Robafaves ens convida a un concert / ball aquest any amb el grup "La Coixinera".
Acabat el concert, la familia Robafaves ens convida a pujar fins l'ajuntament de nou, al ritme del pasdoble bequetero, ballant i cridant fins a arribar a la porta de la casa de la ciutat, on un cop entrats els gegants sense que ningú se'n adoni, la Momerota de Mataró s'escapa cremant els carrers en el que s'anomena "L'escapada a negra nit" que es el nom que porta el correfoc de Mataró, un dels mes espectaculars que hi ha, la Momerota acompanyada per les diablesses i el drac de Mataró, fan un recorregut per la ciutat plena de gent esperant les traques, cortines i muntatges pirotècnics muntats per les colles fins a arribar a la plaça que es situa darrera de l'ajuntament, on hi ha la traca final que només es pot resumir d'una forma: BRUTAL!.
Tot seguit els tabalers de les colles porten a la gent a ritme de tabals fins al parc central de Mataró, on hi ha "La Ruixada": un acte on la gent pot ballar i saltar sota l'aigua acompanyada de llums i musica per tots els gustos, veritablement es la nit boja de Mataró i la que mes agrada.

El dia 26 hi ha la diada Castellera de les Santes, amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Castellers de Vilafranca i els Capgrossos de Mataró, aquesta diada acostuma a fer-se el diumenge abans de les festes tot i que aquest any per x motius s'ha canviat, a les 14h hi ha el Barram i la repicada de campanes al campanar de Santa Maria.
Prop de les 18h de la tarda, a l'ajuntament de la ciutat hi ha la recepció oficial a les Julianes i Sempronianes i mitja hora desprès, els gegants de Mataró tornen a sortir al carrer en el seu acte anomenat "Postal de Gegants" on reben una colla gegantera també emblemàtica en el seu poble, fan un seguici i acaben a l'ajuntament amb la recepció oficial i el ball de l'Àliga de Mataró, la colla convidada aquest any, es la colla del ball de cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols.
A la nit hi ha varis concerts entre ells el Ball de festa major amb la orquestra Gira-sol, o d'altres com el concert del Cantant Miguel Bosé, aquest ultim amb un preu de 30€.

El 27 de juliol es el Dia de Les Santes per excel·lència, de bon mati els grallers de diverses colles fan les matinades perquè tothom es posi ben modat i assisteix-hi a ofici amb les comparses, desprès de la missa major de Les Santes de Mataró, es torna a pujar fins l'ajuntament amb la desfilada de les comparses i les autoritats locals on es fan els balls corresponents.
A la tarda, hi ha la passada de Les Santes, la comparseria mataronina surt a desfilar per els carrers en honor de Santa Juliana i Santa Semproniana, que surt i arriba a l'ajuntament on tornen a fer els balls corresponents, ben entrada la nit a les 23h hi ha castell de focs artificials.

Durant el dia 28 de juliol, hi ha de bon mati la XXXI Cursa popular de Les Santes i cap al matí, voltants de les 11h, les comparses fan l'anada a la residencia Sant Josep a fer els seus balls, d'altres activitats destacades del dia 28, son el ball de dracs on el dragalió i el drac de Mataró reben els seus convidats en una petita trobada de bestiari, i el no n'hi ha prou! acte que es porta a terme des de fa 3 anys i que es una trobada entre tota la comparseria i els Mataronins, per ballar junts davant de l'ajuntament.
L'ultim dia, el dia 29 a les 19:15h hi ha l'anada a tancar de les comparses: l'ultima de les cercaviles de la comparseria i les autoritats on a més a partir de les 18h a l'ajuntament, podreu provar d'aixecar els gegants o qualsevol membre de la comparseria, cap al tard hi ha la tronada final, i l'albada que despedeixen així unes Santes plenes d'emoció i disbauxa.

Animeu-vos i visiteu la Festa gran de Mataró!!! no us arrepentireu! ;)

Correfolk en concert 25/07/2009

2009-07-22T15:23:00.003+02:00

El proper dissabte dia 25 de juliol, la Companyia Correfolk farem concert i ball folk al teatre municipal de Montornès del Vallès, dins els actes de la festa de "La farra d'en Jaumet" organitzat per Esquerra republicana de Catalunya.

La Companyia Correfolk portem caminant des de finals de setembre de 2008, ens vam trobar un grup de musics de diferents poblacions (La Roca del Vallès, Granollers, Montornès del Vallès) per portar a terme un projecte comú: un grup amb el qual passar-ho be fent ballar a la gent amb danses d'arreu del mediterrani. I així va ser.
Ens estrenàrem al teatre municipal de Montornès el 5 de maig de 2009 en un concert de petit format per els nostres coneguts i amics per passar una bona estona amb un bon resultat, poc temps desprès varem portar a terme un concert / ball a la plaça Pau Picasso dins els actes de la festa de primavera, al poc temps varem rebre la proposta d'actuar a Astúries, tot i que per problemes de calendari i que van avisar molt repentinament, no vam poder assistir-hi.

En aquest concert del dia 25, la Companyia volem mostrar les petites passes que anem donant dia rere dia als assajos, i que de ben segur agradaran, faran ballar i en algun moment inclòs riurem tots junts.

Esteu tots convidats!!

Viure i veure: L'Escaldarium de Caldes

2009-07-15T15:53:00.002+02:00

"Un mal irromp al cor de tots els calderins,
un mal que omple d'angoixa i de curiositat,
i que desperta els instints més perversos
de velles conjuradores i bruixes de tota mena,
un mal que necessita d'elles per sortir de
la seva letàrgica anual."

Aquest es un fragment dels varis textos que descriuen les danses de foc i aigua de l'Escaldarium, un espectacle on aquests dos elements son protagonistes en un total de nou danses (6 de foc i 3 d'aigua) amb les que representen la llegenda del misteriós origen de l'aigua termal de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

La Llegenda

La llegenda explica com anualment durant el juliol, els Calderins i forasters vinguts d'altres poblacions , s'apleguen al voltant de la font del lleó (font termal d'on l'aigua surt a uns 74º aprox.) per esperar en Termaliot: personatge culpable de totes les forces que es manifestaran a la plaça, un cop s'inicia el ritual, les bruixes i dimonis salten i ballen per la plaça, cridant i conjurant cap al gran maligne, de sobte, una força sobrenatural en forma d'aigua i tempesta, fa acte de presencia intentant emportar-se tot el mal... una victorià curta però, ja que el mal ha ocupat la terra i es impossible frenar-ho.
De sobte les portes de l'infern s'obren i apareixen en Llucifer i la diablessa (la seva dona), junts convoquen la bestia de besties que hi ha a l'interior de la font termal: la Godra, Quimera de Caldes de Montbui que intenta corrompre tot el que troba al seu pas, de sobte l'aigua i la tempesta tornen a aparèixer per intentar acabar amb totes les forces del mal tot i que serà en va... les forces del mal tornen a aixecar el cap, aquest cop com a tribut a la bestia, encenen un gran ceptre al centre de la plaça on de sobte torna a aparèixer la força de l'aigua aquest cop amb mes intensitat per acabar amb tots els deixebles de la Godra i Llucifer, un altre cop en va... es produeix a plaça un acte diabòlic i sobrenatural que unirà el foc i l'aigua per sempre mes en aquesta plaça i en aquesta vila. Termaliot, el ser sobrenatural... haurà vençut.

El Ball de Diables i l'Escaldarium

El Ball de Diables de Caldes neix l'any 1992 gràcies a un grup de joves que assessorats per el filòleg i coneixedor de la cultura popular Gustau Erill, van poder conèixer les arrels dels balls de diables i entre tots organitzar la colla, el Ball va rebre el recolzament del poble des del primer moment així com de l'ajuntament de Caldes i en especial el llavors tècnic de cultura, així el Ball de Diables començava a donar les seves primeres passes, desprès d'organitzar-se i adquirir el material necessari per portar a terme l'activitat, van realitzar les seves primeres actuacions l'estiu del 1993 a la festa romana que es celebrava (predecessora de l'escaldarium) i a varies festes de la vila.
Es l'octubre de 1993, quan el Ball de Diables es batejat i porta a terme el seu primer correfoc, batejats per la colla centenària de L'Arboç i els Diables Sabadellencs, poc a poc, la Colla de Diables de Caldes pren part important en les festes de la vila, portant a terme varies activitats a part del correfoc.
L'any 1995 i arrel de la festa romana que es celebrava a Caldes, neix la festa del foc i de l'aigua amb musica de ma del compositor Ramon Solé, cadascuna d'elles per ser interpretada en les danses corresponents on els diables cremen o l'aigua mulla els participants, totes elles acompanyant la llegenda on el be i el mal (El foc i l'aigua) son el veritable centre de la festa. L'any 2000 neix la Godra, Quimera de Caldes de Montbui que va ser apadrinada per els dracs mes antics de Catalunya (Drac de Vilafranca i Drac rèplica de La Bisbal d'Empordà) i que s'afegí a l'activitat de foc dels diables, així com a la festa del foc i de l'aigua que a partir de l'any 2001 i amb la incorporació de les bruixes, rep el nom d'Escaldarium.

Impressió personal de l'espectacle

El passat 11 de juliol es va portar a terme l'edició 2009 a la qual vaig poder assistir-hi. En un principi un cop a plaça vaig poder veure que el recolzament de la vila de Caldes era gran, l'inici de l'espectacle va ser molt vistos així com el muntatge pirotècnic que va realitzar la colla de Caldes i els diferents salts o balls en els quals vaig participar amb el barret i el mocador ben posat, no hi havia un numero exagerat de gent participant però hi havia bona participació, potser un numero mes gran no ens hauria deixat gaudir de l'espectacle com vam gaudir, la musica en directe va ser la mes adequada i gran per l'espectacle (felicitats al compositor!!! :) ) i en definitiva... vaig sortir mol satisfet ( i mullat) de plaça.
un últim apunt es que l'encesa elèctrica de la Godra va fallar (Segons tinc entès) no va ser decebedor ja que la van tornar a repetir amb èxit tot i que fos encesa a ma, en aquest sentit si que vaig sortir content de plaça, ja que veure cremar la Godra amb tots els punts de foc encesos, es mol gran!!!

Recomano també visitar la seva pagina web www.labanya.cat on podreu conèixer mes sobre el Ball i la festa, a mes d'escoltar les musiques composades per l'espectacle.

un 10 Caldes!!!! :)

Informació i imatges: Ball de Diables de Caldes de Montbui (www.labanya.cat)

De nou, Altafulla i Torredembarra

2009-07-13T14:44:00.003+02:00

Bones!!

Aquest cap de setmana moltes colles tanquen la primera meitat de la temporada, però els Castellers de Vilafranca encara tenen cites importants, aquest cap de setmana de l'11 i 12 de juliol van fer les tradicionals actuacions a Altafulla i Torredembarra.

Diada de les Cultures - Altafulla

Dissabte a les 18:30 es va portar a terme la 7ª diada de les cultures a Altafulla, a plaça es van trobar els Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i la colla amfitriona, els Castellers d'Altafulla, per iniciar la diada es van portar a terme un ball de bastons i un ball de nans.
desprès dels pilars caminants de les tres colles van obrir plaça els Castellers d'Altafulla amb el tres de set, castell que va patir abans d'hora i van haver de deixar-ho en intent desmuntat, en ronda de repetició van tornar a provar sort amb el quatre de set amb el mateix resultat igual que a segona ronda, repetint de nou el tres de set, al final els Castellers d'Altafulla van haver de conformar-se amb sortir de plaça amb dos castells de gamma de sis alta: el quatre de sis amb agulla i la torre de sis, van finalitzar la seva actuació amb espadats de cinc i quatre.

A l'altre banda de la plaça es trobaven els Xiquets de Tarragona que volien portar la primera clàssica de 8 de la temporada i així va ser: van obrir plaça amb el tres de vuit el qual van tenir que lluitar per els pisos superiors a l'hora de la descarregada, a segona ronda van plantar un quatre de vuit força maco tot i estar un pel obert (futur quatre amb agulla? ) que van descarregar sense problemes, i a tercera ronda van plantar la primera torre de set, la qual no va mostrar cap problema superior al ja tremolic d'aquestes construccions. per finalitzar van fer dos pilars de cinc que seguidament van acompanyar amb tres pilars de quatre.

Just al centre de la plaça, els Castellers de Vilafranca planejaven a plaça castells de la gamma de vuit alta i nou i així va ser: en primera ronda van portar el quatre de vuit amb l'agulla, treballadet als pisos superiors però sense cap situació de risc, un cop carregat es va veure el pilar de 6 "nou de trinca" ferm i fora de risc, es va descarregar perfectament demostrant així, que els verds porten una feina excel·lent d'assaig.
En segona ronda, van plantar a plaça el tres de nou amb folre amb una estructura lleugera que apunta un pis mes per Sant Fèlix, treballat en el moment de carregar els Castellers de Vilafranca van demostrar un cop mes que saben defensar els castells al limit, així el van descarregar apuntant-se el segon 3/9f de la temporada.
Ja en tercera ronda, els verds van plantar la quarta torre de 8 amb folre de la temporada, de nou estructura lleugera i folre còmode van haver de suar al moment de la carregada, la estructura es va descarregar sense problemes, van tancar l'actuació amb un espadat de sis ferm que anunciava un pis mes a Torredembarra, i sis pilars de quatre descarregats.

Diada del Quadre de Santa Rosalia - Torredembarra

Diumenge 12 de juliol es celebrava la diada del quadre de Santa Rosalia a Torredembarra, dins els actes de les festes del quadre, a plaça es concentraven els Nois de la Torre, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Castellers de Vilafranca.

La diada es va iniciar amb els pilars caminants de les tres colles, tot seguit obrien ronda els Nois de la Torre amb el quatre de set, desprès de desmuntar el primer peu van començar a aixecar la construcció que va haver de quedar en intent desmuntat, en ronda de repetició van tornar a provar-ho amb idèntic resultat. En segona ronda aconseguien el tres de set aconseguint així el primer de la temporada, aprofitant l'adrenalina del tres descarregat, els de Torredembarra van tornar a provar el quatre de set aquest cop descarregant-lo, l'ultim que van descarregar va ser l'any 2004 i des de fa 8 anys, no aconseguien descarregar tres i quatre de set en una mateixa actuació, una bona actuació per els Nois de la Torre, felicitats!!, tancaven l'actuació amb un vano de cinc descarregat.

La segona colla en actuar a plaça va ser la Colla Jove Xiquets de Tarragona, en primera ronda els liles plantaven un tres de vuit, el Setè de la temporada demostrant així el domini de l'estructura que te posibilitats de pujar un pis mes a Mataró el 26 de juliol, en segona ronda la Jove portava el primer dels grans reptes de la temporada: el cinc de vuit que la temporada passada van estrenar per Santa Tecla carregant-lo, i van descarregar cap a final de temporada a El Vendrell. La catedral va pujar ferma i no va donar sensacions de risc en cap moment, la canalla va coronar el tres i la torre sense dubtar-ho i van descarregar un cinc de vuit lila de postal, el cinc de vuit mes matiner de la Jove de Tarragona i d'una forma perfecta.
Ja en tercera ronda els Tarragonins van descarregar el quatre de vuit (Desprès de desmuntar 2 peus) i finalitzaven la seva actuació amb dos pilars de cinc i tres pilars de quatre tots descarregats.

La tercera colla en actuar eren els Castellers de Vilafranca, desprès de plantar el tres de nou amb folre a Altafulla, els verds portaven una actuació en que estava inclòs estrenar el pilar de set folrat.
En primera ronda els penedesencs, plantaven el segon quatre de vuit amb agulla del cap de setmana, l'estructura no va donar sensació de risc i un cop carregat el quatre, va anar deixant veure l'espadat de sis vilafranquí, que un cop mes es va descarregar sense problemes en la nova alineació, en segona ronda els verds plantaven el també segon tres de nou amb folre del cap de setmana, treballat de nou als pisos superiors (quints, sisens) es va descarregar animant als verds a encarar la tercera ronda amb valor i descarregar el quatre de nou amb folre, cosa que van fer sense cap problema excessiu, així els verds nomes tenien un objectiu mes per assolir: la ronda de pilars.
En la ronda de pilars, els verds portaven a plaça el primer espadat de set amb folre, amb un gran assaig a darrera, en el primer peu es tancava i pujava el folre, un cop posat el nou pilaner vilafranquí el pilar va pujar sense problemes i es va coronar, a la descarregada el pilar no va patir en excés i es va aconseguir descarregar, anotant així el primer pilar de 7 als verds, aconseguint a mes la millor actuació de la temporada 2009 fins al moment.

La propera actuació de la Jove de Tarragona, sera el proper 25 de juliol a Vilallonga amb la Colla Vella Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca actuaran el proper 19 de juliol a Calafell, amb la Colla Jove Castellers de Sitges i els Nens del Vendrell.

Ambdues Colles (Jove i Vilafranca) es trobaran amb els Capgrossos de Mataró el proper dia 26 de juliol a la pl. Santa Anna en la Diada de Les Santes, uns Capgrossos que per cert han actuat aquest cap de setmana a Premia descarregant el cinc de vuit, quatre de vuit amb l'agulla, torre de vuit amb folre, i carregant el pilar de set amb folre.

Salut i Castells!!

Imatges: Xiquets de Tarragona, Castellers de Vilafranca.

Actualitat Castellera 06/07/2009

2009-07-06T18:54:00.005+02:00

Bones!

Aquest cap de setmana hem tingut castells a varies poblacions de Catalunya entre les quals destaquen Terrassa i Vic.

Diada de la Festa Major de Terrassa
Diumenge 5 de Juliol. Raval de Montserrat

A Terrassa les colles egarenques van compartir plaça amb la Colla Joves Xiquets de Valls per la seva festa major, el raval de Montserrat es va omplir per veure els anunciats castells de 9 dels Minyons de Terrassa, els quals no van decebre al public assistent portant a plaça el tres de nou amb folre descarregat i el quatre de nou amb folre descarregat, en tercera ronda van carregar el tres de vuit amb l'agulla, tots 3 castells eren els seus primers de la temporada. A la ronda de pilars van descarregar el pilar de set amb folre, tancant així el millor registre de la temporada fins el moment, ara els Minyons ja comencen a pensar en castells mes grans.

Però no tot va ser malva al raval de Montserrat, els Castellers de Terrassa també havien marcat els seus objectius en els castells de 8: el quatre de vuit i la torre de vuit amb folre. En primera ronda obrien amb el quatre el qual va quedar en intent desmuntat ja que la cassoleta es va fer enrere, ja en ronda de repetició, l'aconseguien descarregar adjudicant-se així el primer castell de 8 de la temporada.
En segona ronda, els Castellers egarencs van apostar per la torre de vuit folrada, una torre que va trontollar segons abans de carregar i va caure, en ronda de repetició van tornar a muntar la construcció folrada que aquest cop van aconseguir carregar amb certs dubtes al principi en alguns espectadors de plaça, Peró clarament l'enxaneta havia posat els dos peus i es disposava a fer l'aleta. L'ultim cop que van portar a plaça la torre folrada, fou l'any 1996 que la van descarregar, es així un gran pas per els Castellers de Terrassa.

La colla convidada, en aquest cas la Joves Xiquets de Valls, portava a plaça el tres de nou amb folre que, desprès d'un intent desmuntat van descarregar de forma treballada, en segona ronda van descarregar el cinc de vuit, que va ser el quart d'aquesta temporada i que la Joves te molt assimilat (destacar el gran paper que van fer la temporada passada amb el cinc de nou amb folre), en tercera ronda van plantar un quatre de vuit que demana pujar un pis mes i en la ronda de pilars, un espadat de sis que portaven per primer cop a plaça aquesta temporada, i que va quedar en carregat just fer l'aleta.

La propera actuació de la Joves, serà el dia 12 a Valls en les festes del barri de la Xamora, els Minyons de Terrassa actuaran el mateix dia a Súria amb els Salats, i els Castellers de Terrassa ja fins la segona quinzena d'agost a Matadepera.

Diada de Festa Major a Vic (Osona)
Dissabte 4 de Juliol. Plaça Major

En un dissabte de festa major on el cel anunciava pluja (i no poca) es van trobar a plaça els Castellers de Sants, Margeners de Guissona i Sagals d'Osona.

Desprès dels respectius pilars de 4 caminants, els Margeners de Guissona van descarregar el cinc de set, el quatre de set amb l'agulla i el tres de set amb agulla, van tancar la seva actuació amb un espadat de cinc i l'anunci de l'imminent estrena d'un castell dels inèdits: el set de set.
Desprès d'estrenar la torre de vuit folrada a Sant Cugat, els Castellers de Sants van anar a Vic amb un únic castell de vuit al sarró: el tres de vuit que van descarregar perfectament pensant ja, en un tres de nou amb folre no molt llunyà, van acompanyar-lo de la torre de set i el cinc de set ambdós descarregats, tancaven la seva actuació amb un solid pilar de cinc.

La colla amfitriona, els Sagals d'Osona van entrar a plaça amb un únic numero al cap: el 8, i així va ser, en primera ronda provaven el quatre de vuit que carregaven sense problemes, un cop la descarregada, els nervis i la tensió van fer que es deformés una rengla a l'altura de terços i quarts i condemnés la construcció quedant en carregada, tot i així feia dos anys aproximadament que els Sagals no feien cap castell de vuit en la seva festa major, així que... un punt a favor dels Sagals!
per completar l'actuació, els d'osona van fer un cinc de set i un tres de set per sota descarregats sense cap mena de problema, per finalitzar l'actuació van fer dos espadats de cinc.

La propera actuació dels Castellers de Sants serà el 30 d'agost al seu barri per la Festa Major, els Margeners de Guissona el dia 12 de juliol a Súria i els Sagals d'Osona el 25 de juliol a Sant Miquel de Balenyà.

Destacar també, de les actuacions del proper cap de setmana 11 i 12 de juliol, les actuacions dels Castellers de Vilafranca a Altafulla en motiu de la diada de les cultures (amb els Xiquets de TGN, i els Castellers d'Altafulla) i Torredembarra en motiu de les Festes del Quadre de Santa Rosalia (amb la Jove de TGN i els Nois de la Torre), l'actuació dels Capgrossos de Mataró a Premia de Mar conjuntament amb els Castellers de Badalona, l'actuació de la inauguració del local dels Moixiganguers d'Igualada amb els amfitrions, els Xicots i els C. de Sabadell i la diada de festa major de Súria, amb els Salats de Súria, els Minyons de Terrassa i els Margeners de Guissona.

Imatges: Castellers de Vilafranca, Castellers de Sants i Canal Casteller lamalla.cat

De Montornès a Tarragona: Santa Tecla.

2009-07-02T19:56:00.008+02:00

Be, doncs avui no soc jo qui escriurà en aquest bloc.

Aquí teniu un text molt complet i que qualifico com a excel·lent, que us ajudara a conèixer les festes de Santa Tecla de Tarragona, una de les grans conjuntament amb La Patum de Berga, La Festa Major de Sant Fèlix (Vilafranca P.) entre d'altres:

Referència històrica de les Festes de Santa Tecla

A Tarragona, el culte a Santa Tecla era practicat des de molt antigament, però les festes de Santa Tecla prenen el carrer com a espai essencial per a la seva realització durant el període de la Reconquesta. El 1091 el Papa Urbà II restableix la seu metropolitana de Tarragona i declara la festivitat de Santa Tecla jornada de precepte i celebració principal de l'any i el 1118 Gelasi II ratifica aquesta declaració. Fins l'any 1227 la festa només es limita al marc litúrgic.

El 17 de maig de 1321 arriba a Tarragona procedent d'Antioquia, la relíquia del Sant Braç de la patrona. La ciutat prepara una rebuda absolutament espectacular i impactant. Aquest fet, servirà com a punt de referència per a la posterior estructuració de la festa. Per primer cop, la població, a través de tots els seus estaments (polític, eclesiàstic, militar i treballador), ocupa el carrer i se'l fa seu. L'espai s'omple dels nous balls fets pels gremis locals.
La transcendència ciutadana que va tenir aquest acte conduirà a la instauració de la celebració solemne de l'octava de Santa Tecla a partir del 1359 i a la publicació d'un document clau per entendre les festes: Les Ordinacions de Santa Tecla que el 26 de juliol de 1370 estableix l'arquebisbe Pere Clasquerí. L'estructura de les festes que s'estableix per a la vigília i la diada de la patrona es manté fins a l'actualitat.

A les danses, s'aniran sumant tot un conjunt d'elements que complicaran i completaran progressivament la dimensió espectacular de la festa. A partir del 1381 és documentat el bestiari fantàstic i popular, a partir del 1385 els personatges bíblics, des de 1399 les figures hagiogràfiques inanimades i des del 1402 els jocs o representacions al•legòriques.
L'arribada del segle XVI i l'aparició dels balls parlats conformen la darrera peça d'una estructura de la festa que es mantindrà sense alteracions notables fins l'arribada del segle XIX.
El segle XIX serà un segle crucial per l'evolució de les festes de Santa Tecla. Al llarg de la seva primera meitat es definirà la morfologia dels castells i el seu paper dins la celebració.
Durant la segona meitat, els Gegants moros, els Gegantons negritos i els Nanos vells, semblen voler separar-se dels elements més senzills i populars, els balls, que patiran un retrocés notable.
D'altra banda, la pirotècnia adquireix una major importància.

El segle XX serà un període fosc per les festes, però l'arribada dels ajuntaments democràtics ha comportat la reivindicació de les festes de Santa Tecla com la celebració dels i per als tarragonins. La recuperació del seguici popular, gairebé anihilat fins aleshores, la reinstauració de les tronades, el retrobament dels tocs manuals de campanes, la difusió, l’extensió i la millora del toc de la gralla i el tabal, la diversificació dels instruments tradicionals, i també la seva aplicació, són algunes de les característiques de les festes de Santa Tecla actuals.

Les festes actuals

Les Festes de Santa Tecla de Tarragona tenen lloc al voltant del 23 de setembre, jornada central de la celebració. És la festa gran de la ciutat de Tarragona, i gaudeix dels reconeixements de Festa d'interès turístic nacional, atorgada pel govern de l'Estat espanyol l'any 2002, i de Festa tradicional d'interès nacional, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 1996.

La festa té onze jornades repartides en deu dies, cadascun anunciat per les matinades, i una nit completa, la del 22 al 23 de setembre. Conjumina multitud d’activitats organitzades per cent trenta-sis col•lectius.

El model que combina el Seguici Popular i el fet casteller adquireix a Tarragona una esplendor extraordinària, ja que el conjunt de balls, bestiari, entremesos, balls parlats, representacions al•legòriques i sonadors és el més ric de tots els Països Catalans i, per extensió, de tot l'Estat espanyol. Així mateix, la singularitat dels pilars caminant que pugen i baixen les escales de la Catedral també és absolutament captivador.

Breu resum de la llegenda del Braç de Santa Tecla

Santa Tecla anava pel camp per recuperar-se dels sofriments passats -havia patit diversos martiris: l’havien intentat cremar viva però es va posar a ploure, la van llençar a les feres però ella les acaricià, etc.- quan dos joves al veure-la es van enamorar d’ella i van decidir perseguir-la.
Mentre ells disputaven entre si sobre la prioritat de satisfer els seus desitjos, Tecla va fugir corrents.

Però els desvergonyits la seguien i estaven a punt d’atrapar-la, quan ella va entrar en una cova i va desitjar que la terra se l'engolís per tal de que no l'agafessin, i així va ser, la terra es va obrir i es va engolir a Santa Tecla, sense deixar cap mena de rastre, només un braç, el qual, sortint de les entranyes de la terra, beneïa i perdonava als seus dos perseguidors. I aquest és el braç que el 1321 va arribar a Tarragona.

Menjars i begudes típiques

La beguda de les festes

La Mamadeta és la beguda típica de les Festes de Santa Tecla. Es fa amb una barreja de Chartreuse verd, Chartreuse groc i granissat de llimona. Té un gust suau, dolç i àcid al mateix temps, herbal a causa de les herbes aromàtiques que són la base del Chartreuse. És refrescant i digestiu tal com correspon a una beguda d'estiu.

El plat de les festes

Ingredients per a 4 persones:
• 1/2 kg d’espineta si és de la part del llom; sinó ho és, 1 kg.
• 1 kg de caragolins
• 3 cebes
• 3 dents d’all
• 1 albergínia
• 2 pebrots verds
• 1 pebrot vermell
• 2 pots de tomàquet natural triturat
• 1/2 litre d’oli d’oliva verge
• 1 cullerada de sal
• 1 cullerada de pebre vermell
• 1 bitxo petit
• Farigola
• 1 got de vi blanc

Preparació:

Es posa l’espineta en remull i es va canviant l’aigua cada quatre hores a tall de boca. Per una banda, bullim els caragolins usant la farigola i el bitxo petit. S’han d’enganyar bé. Cal, doncs, primer posar el foc baix i, quan els caragolins hagin tret les banyes, pujar-lo fins al màxim. Des que l’aigua arrenca a bullir, s’han de tenir un temps de quinze minuts. D’altra banda, tallem la ceba i els alls per fer el sofregit. Hi posarem la cullerada de pebre vermell abans de retirar-lo del foc. Després trossegem els pebrots verds i el vermell i l’albergínia, per passar-los també a sofregir. Finalment, també sofregim l’espineta a la cassola, afegint-hi ara un got de vi blanc. Quan l’espineta faci xup-xup, hi incorporem tota la samfaina i el tomàquet natural triturat. Ho remenem i barregem bé. Al cap de cinc minuts afegim els caragolins ja bullits, i als vuit minuts parem el foc. L’espineta ja està cuinada. Aleshores tapem la cassola amb un tovalló i la deixem reposar tota la nit en un balcó.

Text: Sílvia Fuster
Imatges: Google Images

De festes major i foc... als Castells de nou!

2009-06-28T19:36:00.006+02:00

Bones!!

Ja torno a ser aquí! desprès d'un cap de setmana ple de foc i diversió!

Avui el post torna a parlar de foc i es que, en 4 dies he assistit a 3 actes diferents de foc a Montmeló, Vilassar de Mar i La Bisbal d'Empordà.

Festa Major de Montmeló

Dijous 25 de juny es va iniciar la festa major 2009 de Montmeló (Vallès Oriental), a les 20:00h es va portar a terme el primer seguici amb els melons i creuats (colles de competició de festa major) i el grup de grallers i animació Xarop de Canya, un cop arribats a plaça, la cerimònia del pregó a càrrec de l'Esbart dansaire de la vila va obrir els actes de festa major, tot seguit va començar el correfoc dels Diables de Montmeló que van actuar en solitari en un correfoc d'uns 45 min. participatiu ja que molta gent ballava amb els diables sota les espurnes. Tot seguit es van portar a terme proves de festa major entre Melons i Creuats, divendres el dia es va omplir de diferents activitats, la continuació de les proves de festa major entre els dos bàndols de Montmeló, i a les 22:00 a la Rambla del Carrer Vic es va iniciar el correfoc infantil en el que participaven els diables petits de la Vila de Montmeló.

Dissabte va ésser el moment dels grans del carrer: els Gegants de Montmeló van convidar un total de 10 colles entre elles algunes com Súria o Ogassa, les proves de les colles, activitats i balls van omplir la resta del dia, fins avui diumenge que seran els balls i el castell de focs, els principals actes amb els quals es tanca la festa major tot i que les proves de colles, continuaran fins dissabte que be, que serà el dia a més que es sabrà la colla guanyadora.

Festa Major de Vilassar de Mar

Tot i que les activitats de Festa Major ja es porten a terme des del 23 de juny, divendres dia 26 es va portar a terme el correfoc de festa major amb la colla de diables locals, i el drac cremavila.

El Correfoc s'iniciá a les 22:30 a la Plaça del Círcol, per tot el recorregut es van poder veure diverses cortines de foc preparades per els participants, la colla de diables va satisfer a totes les persones (no eren poques!) que ballaven amb ells, tot i moments en els quals (per el meu gust) baixaven massa la forca i posaven un punt de risc al correfoc, tot i així els diables van fer un molt bon paper durant tot el seguici que passava per carrers de totes les mides, fins arribar a la plaça Pau Picasso on van fer el seu final explosiu amb el drac Cremavila, també esmentar que la plaça estava bastant plena, i sobretot que era un lloc molt ben escollit per la seva situació i les escales que servien al public com a grades per veure l'espectacle.

II Trobada de bestiari infantil. La Bisbal d'Empordà 2009

Dissabte 27 es va celebrar a la Bisbal d'Empordà la trobada de bestiari infantil, un total de 30 besties de foc van acompanyar els dracs de La Bisbal per els carrers de la vila, fins arribar a la plaça del castell on d'un gran ou lila, va néixer el drac replica infantil de La Bisbal.
Tot seguit, el Drac dels dracs, la rèplica i el dragolí van portar a terme el seu primer ball conjunt a la plaça davant totes les besties que apadrinaven al petit recent nascut a més dels Gegants de La Bisbal, les colles van estar acompanyades per un nombrós public Bisbalenc i de rodalies, i un grup de musica i animació que va amenitzar el naixement de la bèstia fent saltar i ballar a pares, canalla i public en general.

Entre les 30 besties, destacar la presència de la Fil·loxera infantil de Sant Sadurní d'Anoia, La Vibrieta de Tarragona (rèplica de la Víbria Serrallenca, membre del seguici popular de Tarragona i portada per els Diables Voramar) o d'altres com el drac Capellà d'Horta, o els Draguets de Granollers que van ser una de les colles mes simpàtiques de la trobada, al veure als mes petits portant el seu drac a la cintura i ballant.

Els Castellers de Vilafranca descarreguen dos castells de 9 a Sant Pere de Ribes.

Per un altra part tot i que no vaig poder assistir-hi, felicitar als Castellers de Vilafranca, ja que han sigut la primera colla de la temporada en descarregar 2 castells de nou a plaça: el Tres de nou amb folre i el quatre de nou amb folre, destacar el tres en el qual tothom coincideix, que es va carregar i descarregar amb una mestria impecable, i el 4 amb l'agulla i el pilar de 6 on s'estrenava un casteller a la posició de segons, la temporada s'anima i els verds no son menys, revalidant la seva posició numero 1 al rànquing amb aquesta gran actuació, i ja posen la vista a les següents actuacions: Altafulla, Torredembarra, Calafell... i Les Santes de Mataró.