dissabte 31 de desembre de 2011

Vídeo: Galejada de Centelles


Amb aquest vídeo vull desitjar-vos un Bon Any 2012 ple de cultura, tradició i sobretot que sempre ho celebrem tots en companyia i germandat.
Vídeo: Galejada a Centelles, anuncien l'entrada del pi al migdia del 30/12, per la seva patrona Santa Coloma, poc desprès serà penjat a l'altar de l'església de la mateixa.

BON ANY NOU 2012!!

dilluns 19 de desembre de 2011

Bones Festes


El Bloc Lo Comte Tallaferro (i el seu autor!) us desitja Bones Festes i bon any 2012 a tots/es!! 

es


 De Santa Llúcia a la Candelera

Les llums i el pessebre engalanen la vila

Perquè mai deixi de ser d’aquesta manera

Mantinguem la flama viva.


Amb un record per els que no hi son

Perquè sempre hi siguin amb nosaltres

Amb un record per els que hi son

Perquè gaudiu i no deixeu de ser vosaltr
 Text: Daniel Garrido

dissabte 10 de desembre de 2011

l'Àliga de Solsona


l'Àliga de Solsona
Cargado originalmente por Dani Garrido .
És un dels improperis amb més simbolisme de Solsona, doncs antigament sembla que només les poblacions amb títol de ciutat tenien el privilegi de posseir aquest element folklòric.

El títol de ciutat fou concedit a Solsona el 1594, però la primera referència escrita sobre l’Àliga és de 1676.

Al segle XVIII es troben les últimes dades escrites sobre l’Àliga i no torna a fer aparició fins el 1956 quan ,en motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre, l’Ajuntament paga la construcció de l’actual Àliga a Francesc Voltes, juntament amb dos Aligons.

El mateix any, mossèn Antoni Muntada compon un ballet per a l’Àliga i els dos Aligons.

Cap a 1970, l’Àliga i els Aligons deixen de sortir i queden abandonats. Amb el naixement de l’actual moviment geganter, es decideix recuperar la sortida de l’Àliga i així es duu a terme durant el Corpus de 1979.

Per l’ocasió s’estrena un nou ball, solemne i majestuós, per a l’Àliga sola, amb música de Joan Roure i coreografia de Josep Dalmau.

Manel Casserras també s’encarrega de restaurar l’àliga i de realitzar uns canvis en la seva fisonomia.

De tot el principat, l’Àliga solsonina és una de les poques que conserva la seva funció original, la de ballar davant d’una autoritat per a tal de rendir-li homenatge. Fer ballar l’Àliga davant d’una personalitat equival a entregar-li les claus de la ciutat.

text extret de la web de Agrupació de Geganters de Solsona

dimarts 29 de novembre de 2011

Sant Sadurní martir


Martiri de Sant Sadurní, miniatura del s.XIV
Com tots els pobles, ciutats i viles de Catalunya, Montornès del Vallès te devoció al seu Sant Patró que en el seu cas es Sant Sadurní.
Però qui era Sadurní? Perquè es sant? La majoria dels montornesencs/ques només saben que la seva festivitat es el 29 de novembre...  En aquest text intentaré resoldre els vostres dubtes, o si mes no informar-vos de qui era Sant Sadurní.

Per conèixer la figura del bisbe Sadurní ens hem d’anar al segle II: Enviat a la Gàl·lia missioner junt a sis bisbes mes, va fixar la seva residència a Tolosa l’any 250 fundant la seva seu episcopal. En aquella època la Gàl·lia era un territori on gairebé no existia el cristianisme i els temples pagans (romans) omplien les seves seus de fidels fins a les portes, Sadurní amb la seva experiència desprès de ser missioner a Àfrica i orient va reunir ràpidament un bon nombre de feligresos.
El fet del seu martiri fou veritablement  poca-solta (com la majoria d’aquestes batalles “de fe”): el Bisbe Sadurní per poder arribar al seu petit oratori, havia de passar per davant del capitoli (principal temple pagà dedicat a Júpiter) els sacerdots, irritats per la presència del bisbe cada matí, van acusar-lo de fer muts els deus passant per davant del temple. Així un matí els creients pagans van encerclar a Sadurní i el van fer pujar al temple a sacrificar un bou en honor a Júpiter, en negar-se el bisbe a fer-ho degut a que no li tenia por als raigs d’un deu que no existia, els sacerdots li van lligar els peus al bou, i van espantar l’animal perquè sortís corrents escales avall.
Sadurní va acabar amb el cos destrossat i morí poc desprès, el seu cos va ser abandonat davant del temple, d’on el van recollir dues feligreses. Fou enterrat en una fosa molt profunda on ara s’aixecà l’església de Notre Dame du Taur.

Les seves despulles es veneren a la basílica de Sant Sadurní (Tolosa), es venerat a molts pobles de la França,  Catalunya i nord d’Espanya com a patró. En el cas del Vallès, La Roca del Vallès i Montornès del Vallès comparteixen el patronatge.

Drac de Montornès al
Seguici de Sant Sadurní
A Montornès, el 29 de novembre sempre ha sigut històricament la seva diada de Festa Major,  però l’Ajuntament, pel continu mal temps típic d’aquestes dates, la va traslladar al tercer cap de setmana de setembre en motiu de la verema, sempre però celebrant-la en honor al sant patró.

En l’actualitat, des del cap de setmana previ fins el dia 29 de novembre, el poble de Montornès porta a terme diferents actes culturals, socials i esportius a més de la tradicional missa major consagrada a Sant Sadurní en el seu dia.
D’aquestes activitats, destacar el seguici de les entitats culturals i la paella popular amb la que la unió de botiguers del poble reparteix anualment mes de 2.000 racions a tothom que vulgui compartir el dia del Sant Patró amb els seus veïns.